Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI i

Un president amortitzat

L'independentisme tard o d'hora haurà d'assumir que no només no té la “majoria social” que tant ha predicat; tampoc la té ja per governar el dia a dia

El president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament.
El president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament. EFE

La moció del Parlament que insta Quim Torra a convocar eleccions o sotmetre's a una qüestió de confiança no farà caure el Govern de la Generalitat de manera immediata. Tampoc posarà fi a l'eixelebrada fugida cap a davant del seu president vicari. Però pot tenir un efecte polític de molt més gran calat. L'independentisme tard o d'hora haurà d'assumir que no només no té la “majoria social” que tant ha predicat els últims anys. Tampoc la té ja al Parlament. O almenys no la té per governar el dia a dia de Catalunya. I a més no pot donar la culpa d'això a la Justícia per més que aquesta impedeixi que votin els cinc diputats processats o fugits que s'han negat a designar un substitut. La CUP, a qui l'independentisme institucional sempre ha considerat com el fill brètol però imprescindible, tampoc es creu ja l'estratègia de Torra. I amb això la suposada majoria queda definitivament trencada.

El successor de Carles Puigdemont està sol i envoltat d'uns socis, Esquerra Republicana, que ja han activat sense amb prou feines dissimular el compte enrere electoral. Amb prou feines un reduït i decreixent nucli d'aduladors segueixen donant suport al president, i ho fan amb la mirada posada a Waterloo, esperant el senyal que els farà modificar l'aposta aviat. I mentrestant, poc importa que a Catalunya no hagi pressuposat des de fa dos anys, que les llistes d'espera als hospitals creixin sense parar o que ningú aporti solucions a un de cada tres dependents.

Una altra cosa és si l'oposició serà capaç d'aprofitar la debilitat del Govern. Fins ara no ho ha fet i ha permès que l'independentisme ocupés tot l'espai polític català amb només el 47% dels vots. Ciutadans, el primer partit de Catalunya, també té alguna cosa a veure amb aquesta situació. I és que, de la mateixa manera que l'independentisme sortirà mal parat el dia que hagi de presentar un balanç d'èxits i fracassos de gairebé set anys de procés sobiranista, els resultats del primer partit de l'oposició també presenten llacunes serioses. Ciutadans, la formació en la qual van confiar més d'un milió de catalans per reconduir el procés d'independència, no ha estat capaç d'utilitzar la seva posició preeminent al Parlament per traçar una estratègia alternativa que generi suports més enllà de les seves files. Poc ha fet a la Cambra més enllà de copiar, i amplificar, l'exagerada gesticulació de l'independentisme. I al final ha hagut de ser el PSC, al que molts donaven per desnonat, qui encapçala una maniobra com la d'ahir que, per més que només sigui simbòlica no deixa d'evidenciar que Torra ja no té credibilitat.

El president podrà continuar uns mesos més gràcies al combustible emocional que surt a borbollons del judici del procés però tots al Parlament, inclosos els seus fidels, saben que Torra està ja en temps de descompte.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >