Selecciona Edició
Connecta’t

Generals i municipals, eleccions per a paracaigudistes

Els comicis del 28-A i la cursa per l’Ajuntament de Barcelona tindran un elevat nombre de candidats que són aliens a la demarcació per la qual es presenten

Cayetana Álvarez de Toledo, Manuel Valls, Celestino Corbacho, Jordi Turull, Elisenda Alamany i Jaume Alonso-Cuevillas.
Cayetana Álvarez de Toledo, Manuel Valls, Celestino Corbacho, Jordi Turull, Elisenda Alamany i Jaume Alonso-Cuevillas.

Els paracaigudistes són protagonistes de les properes eleccions generals i municipals a Barcelona. Són candidats caiguts del cel, és a dir, que no són de la demarcació que volen representar o no tenen gaire coneixement sobre els ets i uts d’aquest territori. Les formacions polítiques han apostat més per les cares conegudes i la fidelitat als líders que no pas per la meritocràcia interna dels partits o els anys dedicats a un projecte.

A Catalunya, com a la resta d’Espanya, han estat habituals les llistes fantasma, és a dir, llistes electorals formades per candidats que no tenen cap relació amb el municipi on es presenten. Són opcions electorals per part de partits que tenen poca presència local. A les eleccions municipals del 2015, el PSC i el PP van presentar cadascun prop d’un centenar de llistes fantasma. La lògica d’aquesta estratègia és acumular vots per aconseguir més pes als consells comarcals i a les diputacions. Els comicis al Congrés del 28 d’abril i les municipals de Barcelona del 26 de maig corroboren una diferència respecte al passat, segons Pau Canaleta, professor de Comunicació Política, i és l’augment de candidats paracaigudistes en les grans eleccions. Manuel Valls és un dels casos més destacats. El polític hispanofrancès, que va ser ministre de l’Interior i primer ministre de França, va abandonar el 2018 l’acta de diputat a l’Assemblea Nacional francesa per presentar-se el setembre passat com a candidat a l’Ajuntament de Barcelona. Valls encapçala una plataforma en la qual destaca Ciutadans. El partit taronja va renunciar a un projecte propi amb l’equip de la regidora Carina Mejías, que el 2015 va obtenir els millors resultats de Ciutadans a la capital catalana. Com a número tres de Valls es presenta Celestino Corbacho, exalcalde de l’Hospitalet de Llobregat i fins fa poc resident en un municipi de la costa de Tarragona.

La darrera paracaigudista en aterrar a Catalunya ha estat Cayetana Álvarez de Toledo. D’origen argentí però resident a Madrid, Álvarez de Toledo serà la número u del PP a Barcelona en les eleccions generals. Álvarez de Toledo va advertir que les crítiques sobre la seva minsa vinculació amb la realitat catalana són “racisme” per part del nacionalisme català: “Com més vegades diguin que jo no tinc dret a presentar-me per Barcelona, més exposen la cara bruta del seu projecte, la xenofòbia, el segregacionisme, el racisme”.

Un efecte contraproduent dels candidats paracaigudistes és el seu desconeixement de les problemàtiques locals

La llista d’ERC a les municipals de Barcelona la lidera Ernest Maragall, un dels polítics que més experiència té en el funcionament de l’Ajuntament. Maragall va assumir ser el cap de cartell dels republicans en la sobtada decisió del partit, el setembre passat, de rellevar Alfred Bosch, que havia estat el cap del grup d’ERC al Consistori i que ja havia estat proclamat candidat. La lloctinent de Maragall serà Elisenda Alamany, fins al març diputada dels comuns al Parlament. Alamany, que havia estat regidora de Castellar del Vallès, no podrà votar a Barcelona perquè encara està empadronada al Vallès, segons el diari Ara. L'equip d'Alamany assegura a EL PAÍS que la candidata està empadronada a Barcelona des del 27 de març –sis dies després de ser anunciada com a número dos de Maragall–. Alamany no podrà votar a les municipals barcelonines perquè no ha arribat a temps per registrar-se en el cens electoral.

Junts per Catalunya, la marca que formen el PDeCAT i la Crida, ha situat de número u per Girona a les generals Jaume Alonso Cuevilas, advocat de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Cuevillas és resident a Barcelona i va admetre al Diari de Girona que no té “cap mèrit per ser candidat d’enlloc, jo soc advocat i m’he trobat aquí”. Cuevillas té una segona residència a l’Estartit. Junts per Catalunya també ha col·locat com a cap de llista per Lleida Jordi Turull, actualment en presó preventiva i jutjat al Tribunal Suprem. Turull és de Parets del Vallès, on va ser regidor durant 16 anys. L’exconseller Josep Rull, també en presó preventiva, és de Terrassa però Junts per Catalunya el presenta com a cap de llista per Tarragona. Berta Barbet, politòloga i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), explica que l’estratègia de Junts per Catalunya respon a la lògica de mantenir un discurs homogeni contra el judici al Suprem, però també a les més grans possibilitats que obtinguin l’escó com a números u provincials.

Barbet considera que els “paracaigudistes” es defineixen millor pel seu desconeixement de la demarcació que no pas pel fet de procedir d’un altre indret. També seria paracaigudista Elsa Artadi, fins fa pocs dies consellera de la Presidència de la Generalitat, i que va ser anunciada el 10 de març com a número dos de Junts per Catalunya a les municipals de Barcelona. Joaquim Forn, un altre polític independentista en presó preventiva, serà el cap de llista. L’exportaveu del Govern Neus Munté havia guanyat unes primàries el 2018 per ser la candidata del PDeCat a Barcelona. “Ara pesa més el perfil ideològic que la seva preparació", diu Barbet, que apunta a Valls com un clar exemple de candidat en el que pesa més la seva notorietat mediàtica que el domini de la realitat a la qual s’enfronta. “Artadi segurament ha treballat poc el seu coneixement de les necessitats de Barcelona”, afirma Barbet, i afegeix que el seu cas recorda les recriminacions que es feien als candidats municipals que CiU presentava contra Pasqual Maragall. Barbet suggereix que no va ser fins que es va apostar per Xavier Trias, mantenint el seu projecte durant els anys a l’oposició, que CiU no va canviar de tendència.

Canaleta assenyala que els períodes polítics són avui més curts, i en aquest context funcionen millor les noves cares dels paracaigudistes. També aquest tipus de candidats destaquen més, segons Canaleta, perquè el sistema de partits està més fragmentat i tots aposten per la mateixa estratègia. Canaleta i Barbet coincideixen que l’origen d’aquesta nova manera d’elaborar les llistes electorals sorgeix de la crisi econòmica del 2011, “quan es materialitza el distanciament entre la política i la societat”, segons Canaleta, i quan els partits “aposten més per fitxatges estel·lars, noms de prestigi, i menys per gent de les bases”, conclou Barbet.

Un efecte contraproduent dels candidats paracaigudistes és el seu desconeixement de les problemàtiques locals. En les eleccions al Parlament del 2015, Junts pel Sí va presentar el cantautor Lluís Llach com a cap de llista per Girona. En un debat a TV3, preguntat pel seu programa en matèria de turisme, Llach va admetre “no tenir ni idea” en aquesta matèria. Canaleta relativitza l’efecte contrari d’aquesta manca de preparació perquè els ciutadans decideixen el seu vot cada cop més en l’últim moment, “i centrat en una qüestió molt concreta”, en el cas de Catalunya, el conflicte sobre la independència. Junts pel Sí va obtenir en aquelles eleccions del 2015 el 56% dels vots de Girona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >