Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

En defensa del zoo de Barcelona

Imposar la interpretació animalista a un jardí zoològic, a part d’estar basada en arguments esgrimits per personatges que mereixen incloure’s en l’intrusisme, implica consagrar un tipus de fonamentalisme amb el qual no combrega una part dels barcelonins

Dues treballadores del Zoo de Barcelona donen de menjar als dofins.
Dues treballadores del Zoo de Barcelona donen de menjar als dofins. Getty

El parc de la Ciutadella ha funcionat durant molts anys com un centre d’interpretació de les ciències naturals, per utilitzar un qualificatiu actual. La conjunció d’un Museu de Geologia (el Martorell), un altre de Zoologia (el Castell dels Tres Dragons), l’Umbracle, l’Hivernacle i el Zoològic, han constituït un conjunt valuós, sens dubte inspirat en el Jardin des Plantes parisenc, que ha exercit una eficaç tasca d’extensió cultural en l’àmbit per a generacions de barcelonins. Tot això són records del passat. El Museu Martorell, l’Umbracle i l’Hivernacle estan en un estat deplorable.

La magnífica superfície expositiva que constituïa l’edifici de Domènech i Montaner (tot i que es va concebre per a una altra funció, la de restaurant) està totalment desaprofitada després que s’hagi transformat en dipòsit de col·leccions. Sens dubte, a tota aquesta desídia no li és aliena la solució del nou museu de ciències naturals a l’edifici Fòrum, que ha allunyat perillosament l’equipament del centre neuràlgic de la ciutat, i sobre la qual no es pot deixar de caure en la temptació de pensar que una de les raons per a aquella solució va ser que no se sabia què fer amb l’edifici esmentat. En aquest desmantellament del conjunt naturalista de la Ciutadella sembla que li ha arribat el torn al Zoològic.

Després d’anys de projectes erràtics (un zoo marí a l’espai del Fòrum; un gran projecte per als animals terrestres en algun punt del Vallès), va començar la subhasta a la baixa (com la del peix a la llotja): de 300 espècies es va passar a 200, i ara ja es parla només d’11, en funció d’un projecte d’inspiració animalista. Permeti-se’m la boutade de dir que, si aquest ha de ser el nombre final d’espècies, molts barcelonins tenen un zoo a casa seva del que no són conscients.

Seria el primer zoo animalista del món, ens diuen. Contra aquest projecte s’han manifestat la Waza, una organització que agrupa zoos i aquaris de tot el món, que actualment té la seu a Barcelona, i la seva homòloga ibèrica (AIZA). Es podria malpensar que ambdues reaccions han estat fruit d’un ressentiment gremialista, però resulta que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, que ha desenvolupat una tasca tan meritòria per al manteniment de la biodiversitat durant molts anys, opina el mateix.

Analitzem: què significa un zoo animalista? Amb tots els respectes que em mereix el corrent que duu el mateix nom, cal dir que darrere de les seves propostes no hi ha cap rigor científic. Es tracta solament d’una postura, diguem ètica, sobre la relació entre l’ésser humà i la fauna que, aplicada en aquest cas concret, desvia totalment la discussió respecte al que ha de respondre un zoo: criteris científics, que inclouen el benestar animal, i didàctics. Imposar la interpretació animalista a un jardí zoològic, a part d’estar basada en arguments esgrimits per personatges que mereixen incloure’s en l’intrusisme, implica consagrar un tipus de fonamentalisme amb el qual és segur que no combrega una part important de la ciutadania barcelonina. Seria equivalent a imposar criteris “morals” en un museu d’art, que impliquessin deixar fora de la vista del públic els nus, per exemple.

Per descomptat que és una cosa que ha passat en diferents moments de la història (a l’Iran dels aiatol·làs, per citar un cas recent), però crec que en tots dos casos les solucions ètiques fonamentalistes són totalment estranyes, o ho haurien de ser, en una societat plural com la nostra, fundada en els valors de la Il·lustració, i que se suposa que ha enterrat el fanatisme. Si anem a la dimensió política del tema, la qüestió és tant preocupant o més. Que jo sàpiga cap de les agrupacions polítiques que s’han manifestat a favor del plantejament animalista (Barcelona en Comú, PDeCat i ERC) portaven al programa amb el qual es van presentar a les últimes eleccions cap punt que en fes referència. I pretenen imposar-lo ara, just un mes abans dels propers comicis municipals, dels quals pot sortir una majoria governant diferent de l’actual.

Com que soc molt mal pensat, crec que només s’ha pensat en termes d’un vot potencial que combregui amb l’animalisme. Ara bé, reflexionin, senyors polítics, perquè també hi haurà, amb tota seguretat, altres votants als quals no els agradi gens ni mica la imposició fonamentalista a què ens hem referit, i ho han de tenir en compte el 26 de maig.

Adrià Casinos és professor emèrit de la Universitat de Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >