Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern de Torra paralitza les polítiques socials que pregona

El nombre de persones que esperen una prova diagnòstica ha crescut un 23,5%

El president de la Generalitat, Quim Torra.
El president de la Generalitat, Quim Torra. EFE

Increment en les llistes d’espera en la Sanitat, traves per percebre la Renda Garantida de Ciutadania, cues per tramitar ajudes… Les polítiques socials anaven a ser el “motor de la república”, segons va dir Quim Torra en la seva investidura. No obstant això, s’han convertit en la gran assignatura pendent. Se sacseja la importància d’aquestes inversions per ampliar la base social de l’independentisme, però es desatenen. Sembla que el Govern català neda més còmode en les aigües de la simbologia, amb els seus llaços i fulls de ruta imprecisos.

L’Executiu de Torra no es cansa de repetir que els Pressupostos actuals —en realitat són els del 2017 prorrogats— són els més socials, ja que suposen una inversió en aquest terreny superior al 70%. Ni Junts per Catalunya ni ERC han trobat la complicitat de potencials aliats polítics com Catalunya en Comú, PSC o la CUP. Amb els Comuns de Colau és amb qui més a prop ha estat de tancar un acord. Però la negociació se’n va anar en orris amb el cop de porta de l’independentisme als Pressupostos de Pedro Sánchez i, en clau catalana, per les negatives de l’Executiu de Torra a pujar el tram autonòmic de l’IRPF fins a un 25,5% per als ingressos superiors a 120.000 euros i per la seva determinació a no tocar l’impost de successions.

Des del 2011, quan es va iniciar l’etapa d’austeritat amb Artur Mas, encara queda tros per recórrer per sobreposar-se a unes retallades que només van trobar parangó en la Castella-la Manxa de Cospedal. En aquests moments, mentre Torra mateix brandi el dèficit fiscal —que situa en 15.000 milions anuals— com la causa d’aquesta falta de fons per a polítiques socials, entre sindicats, col·lectius i usuaris creix la indignació pels retards i la burocràcia. El Govern català ja va haver de fer front al novembre del 2018 a les protestes al carrer. Un 53,1% dels catalans consultats pel Centre d’Estudis de la Generalitat consideraven que Torra “no sap com resoldre els problemes del país”.

Dijous passat, la patronal del Tercer Sector, que gestiona bona part de la cartera pública de serveis socials va denunciar la infrafinançament i va reclamar una injecció urgent d’entre 600 i 900 milions.

En el terreny sanitari, el panorama tampoc millora: el nombre de persones que esperen una prova diagnòstica ha crescut en un 23,5%, que representen 27.736 ciutadans més des que Torra va prendre possessió. Esperen per operar-se 17.392 pacients, un 10% més que a l’abril del 2018. I 454.098 usuaris esperen una mitjana de 97 dies per ser visitats per l’especialista. Aquestes dades, amb font al Departament de Salut, són provocats “pel desgovern” i per la falta d’una “dotació pressupostària estructural en llistes d’espera”, apunten des del col·lectiu la Marea Blanca.

Una cosa semblant passa amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGI), una prestació que poden percebre les persones de més de 23 anys, amb dos anys de residència a Catalunya, sense patrimoni i amb les ajudes de l’administració esgotades. Una Iniciativa Legislativa Popular, amb el suport de més de 120.000 signatures, que va arribar al Parlament el 2017. Va ser aprovada per unanimitat. Dos anys després, de les 133.746 sol·licituds noves només se n’han aprovat 10.468. Actualment hi ha 120.004 beneficiaris de la RGI, la immensa majoria dels quals ja percebien l’anterior renda mínima. La Generalitat reconeix que a Catalunya hi ha 350.000 persones en situació de pobresa severa. Els obstacles que el Govern català posa a les mesures que reclamen ciutadans s’evidencien en el decret recent sobre el model d’habitatge protegit. En el text es liberalitza el model d’habitatge protegit per fixar els preus en funció del valor del sòl o del barri en què se situï, de manera que dona la volta com un mitjó a la proposta que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona fa setmanes, la qual obliga a fer un 30% de cases socials als promotors en noves construccions.

Amb informació de Clara Blanchar i Jessica Mouzo.

A la cua en dependència

A Catalunya han mort 24.751 persones des del 2011 mentre esperaven que el procediment burocràtic determinés l’ajuda que els corresponia. Al febrer del 2019, hi havia 26.104 catalans als quals els havien reconegut els dos graus més severs de dependència que esperaven la prestació. Passa el mateix amb 47.305 dependents del nivell més lleu. Segons l’Associació de Directors de Serveis Socials, la “situació és crítica”. La falta de contribució del Govern central és una de les causes d’aquesta situació, ja que, segons la Generalitat, ha deixat d’aportar 5.700 milions. No obstant això, Catalunya està en el furgó de cua de les comunitats, atès que des del 2015 ha paralitzat el desenvolupament del sistema.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ