_
_
_
_
_

El veto de Colau a renovar el delfinari deixa a l’estacada els exemplars del zoo

El Consistori va analitzar dos llocs per traslladar els quatre dofins que queden al parc, però cap dels espais no va acabar d’encaixar

Alfonso L. Congostrina
Un dofí del zoo de Barcelona.
Un dofí del zoo de Barcelona.Albert Garcia

El pla animalista de l’alcaldessa Ada Colau per al zoo de Barcelona ha deixat a l’aire el futur de més de 200 espècies. Només conservaran animals que es puguin alliberar. Això implica reduir de 300 a 11 les espècies que viuen al zoo, tot i que no s’ha concretat quines seran ni què passarà amb les altres. Colau va anunciar que no renovarà el delfinari però, ara com ara, tots els plans alternatius per donar sortida als dofins han fracassat. Només se n’han traslladat dos. Encara n’hi ha quatre al zoo, en unes instal·lacions deficitàries, en espera d’una solució.

Más información
La pressió animalista aboca el Zoo de Barcelona a quedar-se sense la col·lecció d’animals
L’Ajuntament planeja enviar els dofins del zoo de Barcelona a Baltimore
Les 11 espècies del nou Zoo de Barcelona

El conflicte sobre el futur del zoo barceloní continua enquistat. Des que el Consistori va cedir el febrer passat a les propostes dels grups animalistes per aprovar la iniciativa ciutadana Zoo XXI —impedeix que al parc es reprodueixin espècies que no es puguin alliberar—, Colau ha rebut les queixes dels treballadors, que denuncien que el nou pla aboca el parc al tancament, i d’experts del sector. Segons els uns i els altres, la iniciativa prescindeix dels criteris científics que permeten conservar espècies amenaçades gràcies a l’intercanvi d’animals entre parcs.

La posició animalista va prenent forma, però la fundació del zoo encara no ha decidit quines espècies vol mantenir i quines no. A més, les alternatives per a alguns exemplars, com els dofins, estan sent infructíferes.

Colau va paralitzar l’ampliació del delfinari el 2015, a la qual s’havia compromès el govern de Xavier Trias, i també va prohibir els espectacles amb els dofins. El 2016, el mascle Kuni, de 10 anys, i la femella Leia, de 12, es van traslladar a l’Oceonogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, seguint les recomanacions del Programa Europeu de Conservació per evitar malalties i endogàmies entre animals. A Barcelona van quedar els quatre últims: la femella Anak i tres mascles, Blau, Nuik i Tumay.

A finals del 2016, la tinent d’alcalde d’Ecologia, Janet Sanz, anunciava la fi del delfinari: “No construirem cap delfinari nou. L’espècie no està amenaçada ni en perill d’extinció i, a partir d’ara, treballarem per situar els exemplars que queden en un lloc idoni”. Aquest lloc eren els anomenats santuaris, una espècie de tancats al mar on els dofins acabarien els seus dies en semillibertat, explica un treballador del zoo.

No obstant això, dos anys després que anunciés la fi del delfinari, el Consistori no ha trobat un lloc per traslladar els dofins del zoo. “És una idea utòpica. Ho hem dit moltes vegades i ningú ens ha escoltat. Els suposats santuaris no existeixen en l’actualitat. Hi ha molta literatura científica sobre aquest tema i les experiències que s’han fet sempre han acabat minvant el benestar animal i s’ha arribat a la mort dels dofins”, explica un cuidador que prefereix mantenir l’anonimat.

El Consistori i el zoo van analitzar dos possibles santuaris: The Aegean Marin Life Sanctuary a Lipsi (Grècia) i The Baltimore National Marine Santuary (els Estats Units). Però cap dels dos espais ha acabat d’encaixar després de diverses visites dels responsables del Consistori i del Zoo a la zona. “No hi ha santuaris. S’han gastat una fortuna en viatges però no han invertit ni un cèntim en el delfinari de Barcelona, la qual cosa va en detriment del benestar dels nostres dofins, que suposadament estan protegint. Els nostres animals s’han convertit en veritables presos polítics”, insisteix el treballador.

El projecte de Trias era ampliar el delfinari en les graderies actuals i fins a la plaça circular que emmarca la icònica escultura de la dama amb el paraigua. Molts més metres i molta més profunditat que la piscina actual, amb desnivells des de tres fins a cinc metres. Les condicions actuals no s’adapten als criteris de l’Associació Europea de Mamífers Marins. De fet, l’entitat ja ha deixat de banda el Zoo de Barcelona en els projectes de dofins. Damià Gibernet, del comitè d’empresa del zoo, assegura: “El cas dels nostres dofins es pot reproduir en la resta d’animals si continuen avançant idees sense cap base científica. Suposaria el tancament de la nostra instal·lació, que és vital per a la conservació de la fauna”.

“El futur serà dividir-los i repartir-los”

Els dofins s’exhibeixen al zoo des del 1968. De fet, hi ha dos delfinaris, però l’exterior està totalment abandonat i en desús. Els quatre dofins que queden estan al delfinari cobert, que es va inaugurar el dia de la Mercè del 1968, un dels primers d’Europa. “El futur serà dividir-los i repartir-los en altres zoos. No sé si aquest era l’objectiu que pretenien”, diu un cuidador.

Després de l’anunci del tancament de la instal·lació, a l’abril del 2018 el ple de l’Ajuntament va aprovar una declaració institucional, que deia: “Barcelona lliure de cetacis en captivitat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_