Selecciona Edició
Connecta’t

La nova aventura política d’Albano-Dante Fachin

L'ex secretari general de Podem a Catalunya es presenta a les eleccions generals amb la nova marca Front Republicà

Albano-Dante Fachin, en una imatge d'arxiu.
Albano-Dante Fachin, en una imatge d'arxiu.

Albano-Dante Fachin, periodista, activista polític i sobretot personatge de l'star system mediàtic català, serà candidat a les eleccions generals del proper 28 d'abril. Fachin serà cap de llista d'una aliança antisistema batejada amb el nom de Front Republicà, formada per Som Alternativa –el grupuscle de fidels de Fachin–, Poble Lliure i Pirates de Catalunya –corrents que formen part de la CUP–. Un any i quatre mesos després d'abandonar Podem, formació de la que va ser secretari general a Catalunya, Fachin aconsegueix una nova plataforma per promoure el seu ideari polític.

L'ideari polític de Front Republicà està format per unes pinzellades d'anticapitalisme, la crida contra el suposat règim autoritari espanyol del 1978 i, sobretot, la lluita per l'autodeterminació de Catalunya. Fachin és avui una icona de l'independentisme, un actiu que va aconseguir amb un canvi de guió accelerat. Nascut a l'Argentina el 1976, Fachin va destacar primer com a assot de la política sanitària dels governs d'Artur Mas; aquest marcatge a CiU el va fer a través de Cafè amb llet, mitjà de comunicació que codirigia amb Marta Sibina, la seva parella. Sibina, que ha estat diputada al Congrés per En Comú Podem, s'ha sumat a Front Republicà. Fachin, com a diputat de Catalunya Sí que Es Pot al Parlament, encara criticava el gener del 2017 la proposta de llei del referèndum i la llei de trencament amb l'Estat que preparaven aleshores Junts Pel Sí i la CUP: “Al Parlament hi som per debatre, però aquesta suposada llei es basa en el principi de desconnexió que no compartim i que historiogràficament no té precedents”.

Dos anys després, Fachin defensa la legitimitat de la unilateralitat i és aclamat per les bases de l'independentisme allà on el porta la seva atapeïda agenda d'actes, per defensar la república catalana o per denunciar el judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem. Fachin fins i tot ha fet xerrades colze a colze amb Mark Serra, conegut nacionalista radical i un ferm defensor del liberalisme econòmic –posició oposada a Fachin–, amb qui es va tancar en una gàbia a Mataró el març del 2018, durant una performance en favor dels polítics independentistes presos.

“Fatxa, lerrouxista, anticatalanista, franquista... Sembla que m'he d'explicar millor! Cal aprofundir el debat. Seguim!”. Això escrivia Fachin a Twitter el juny del 2015, un missatge en què mostrava un punt d'esgotament davant les constants crítiques que rebia de l'independentisme per mostrar-se partidari de la negociació amb l'Estat. El desembre del 2016, Fachin va tornar a esverar els que ara són admiradors seus quan va carregar contra La Marató de TV3, titllant aquest programa solidari de “verkami per rentar la cara al frau”. Fachin és avui un habitual de les tertúlies de la televisió publica catalana. El candidat de Front Republicà també és membre del Consell Assessor per a l'Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, un òrgan creat pel president de la Generalitat, Quim Torra. Fachin va causar sensació el febrer passat en la seva declaració com a testimoni en el judici al Suprem quan va assegurar que la seva professió és “precari”.

Fachin va experimentar durant el 2017 una conversió cap a posicions més extremes en l'eix nacional. La base del seu pensament és que si no s'està amb el referèndum il·legal de '1 d'octubre i el seu llegat, no és demòcrata. A les eleccions catalanes del desembre del 2017, Fachin va demanar el vot per les forces independentistes com a única opció per defensar la democràcia, en una clara càrrega contra els Comuns. “Llaços grocs fora; Franco dins. L'equidistància és impossible”, reblava Fachin el 14 de març passat arran de l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar la simbologia independentista dels edificis de la Generalitat durant la campanya electoral.

Fachin va publicar un vídeo a Youtube el 4 de març en què exposava els seus dubtes respecte les candidatures de Junts per Catalunya i d'ERC perquè, al seu parer, hi ha el risc que investeixin de nou Pedro Sánchez com a president del govern sense exigir a canvi la convocatòria d'un referèndum a Catalunya i l'amnistia per als processats pel Suprem. Fachin alerta contra l'estratègia de votar el PSOE per aturar la dreta, en concret a Vox, perquè, com va escriure en un article del gener passat, ell creu que aquest partit és una creació de les grans empreses, acusant fins i tot al grup editorial alemany Bertelsmann de voler ressuscitar el nazisme: “Prou eufemismes. Un dels accionistes d'Atresmedia és Bertelsmann, empresa col·laboradora del règim de Hitler. Cal assenyalar els còmplices del feixisme”.

La seva evolució política el va portar a un agre enfrontament amb Joan Coscubiela i Lluís Rabell, líders dels Comuns al Parlament durant la passada legislatura, i a trencar amb Pablo Iglesias. Fachin, especialment actiu a Twitter, burxava tant al líder de Podemos a les xarxes que aquest finalment el va acabar bloquejant. Curiosament, Iglesias ha dipositat la seva confiança en l'estratègia a seguir en el conflicte català en Jaume Asens, un polític que ideològicament no dista de les posicions de Fachin.

La incontinència de Fachin ha estat protagonista d'altres polèmiques: l'abril del 2018 va escriure un article en què demanava fer fora de la diada de Sant Jordi als dirigents de Ciutadans i del PP Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol: “Sant Jordi serà sempre nostre i vosaltres esteu fora. I per molts anys”. Potser el moment menys encertat de Fachin el va protagonitzar el 21 de setembre del 2017, davant el Palau de Justícia de Barcelona. Aquell dia es va convocar una manifestació contra les accions judicials del dia anterior. Fachin va pujar a l'escenari que havia muntat l'Assemblea Nacional de Catalunya i va dir a la multitud present: “Hi ha una premsa que fa bé la seva feina i una altra premsa que ens vol dividir. Ens veiem l'1 d'octubre”. Mentre Fachin expressava aquestes paraules, periodistes de mitjans d'àmbit estatal eren increpats en aquella mateixa manifestació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >