Selecciona Edició
Connecta’t

Un terç dels dependents està en llista d’espera per rebre la seva ajuda

El Govern admet un "excés de burocràcia" que retarda els tràmits, però defensa la qualitat dels serveis

Imatge d'arxiu d'una anciana i una cuidadora en una residència.
Imatge d'arxiu d'una anciana i una cuidadora en una residència.

Un de cada tres dependents catalans està a l'espera de rebre, de manera real i efectiva, la prestació reconeguda per llei de Dependència per al seu cas. Els experts ho anomenen “el limb” de la dependència. Aquesta terra de ningú on avui es troben a Catalunya més de 73.000 persones que tenen un grau assignat (I,II,III) segons el nivell de gravetat), però que encara no han rebut l'ajuda econòmica, l'atenció sociosanitària o la plaça residencial que li tocaria pel seu estat de salut. Catalunya és, segons les dades del Ministeri de Sanitat, la comunitat amb més dependents en aquest limb.

Si bé les dades assistencials a Catalunya han millorat —a finals de febrer del 2019, eren 140.659 els beneficiaris que tenien una prestació concedida, 22.364 persones més que un any abans—, el sistema de la dependència segueix infrafinançat, col·lapsat i sense signes de millora. Segons l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, la situació és “crítica” i, a aquest ritme, es trigaria “vuit anys a arribar a la plena atenció”.

L'enrevessat procés administratiu per fer efectiva l'ajuda de la dependència dura entre sis mesos i un any, segons la patronal de residències, Acra. Primer, la sol·licitud; després, la valoració del grau de dependència (moderat, sever o gran dependent); i més tard, l'elaboració programa d'atenció individual (PIA), on es decideix la prestació més adequada en cada cas. Almenys, 24.751 persones van morir a Catalunya des del 2011 en aquest procés, segons el Departament d'Afers Socials.

L'últim còmput del Ministeri de Sanitat (al febrer del 2019) xifra en 26.104 els catalans que tenen reconegut el grau II o III de dependència però encara estan pendents que se'ls concedeixi l'ajuda adequada al seu cas. Del grau més moderat, l'I, hi ha 47.305 dependents més que esperen la prestació. “Fa anys que diem que el que necessita la gent gran és rapidesa en la concessió de les ajudes. A Catalunya, el problema és molt gran”, adverteix Cinta Pascual, presidenta d'Acra.

El Govern, per la seva banda, admet “pressió” en el sistema, però rebaixa les xifres del Ministeri. El secretari general d'Afers Socials de la Generalitat, Francesc Iglesias, al·lega que hi ha “desajustaments” entre les bases de dades d'ambdues administracions “que deixen 20.000 persones als llimbs estadístics”. És a dir, beneficiaris amb la prestació assignada que no apareixen en el còmput de Sanitat. Iglesias justifica, a més, que a la comunitat hi ha altres dispositius d'ajuda a la dependència que no preveu la normativa. “L'atenció va més enllà del que passa pel tamís de la llei. En l'àmbit sociosanitari s'atenen milers de persones no reflectides en les estadístiques. Tenim residències d'ajuntaments i entitats que ens atenen a persones grans vulnerables que no compleixen els criteris per tenir la dependència i s'escapen del sistema”, exemplifica.

Iglesias admet que “hi ha un excés de burocràcia” que retarda els temps d'assignació de les ajudes, però defensa, al seu torn, que, “en conjunt, hi ha un bon nivell de serveis i qualitat”. Una visió amb la qual no combrega Acra, que critica les llistes d'espera i la congelació de sous i tarifes en el sector des de fa nou anys. A febrer del 2019, la llista d'espera per accedir a una plaça de residència pública ascendia a 18.464 persones —a més de les 8.568 més que estan en una residència privada amb una prestació econòmica vinculada (PEV) fins que tinguin plaça en un centre públic—. “Fa 10 anys, l'estada mitjana en una residència era de quatre anys i mig. Ara és de dos anys. Arriben més tard i més deteriorats”.

Acra reclama la injecció de 300 milions d'euros per prendre mesures que cobreixin, a curt termini, les necessitats més apressants. El Govern, per la seva banda, denuncia un infrafinançament de l'Estat que, segons les seves dades, ascendeix a 5.700 milions d'euros en 10 anys. José Manuel Ramírez, portaveu de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, admet aquesta falta de recursos estatals, però apunta també a una absència de voluntat política del Govern. “Des del 2015, Catalunya ha paralitzat el desenvolupament del sistema de la dependència, cosa que no han fet altres comunitats que, a pulmó, amb fons propis, han prioritzat l'atenció a la dependència. Catalunya ha de recuperar aquests tres anys de letargia”.

“L'excusa perfecta”


Però el Govern, abocat a una segona pròrroga pressupostària en fracassar en l'aprovació de nous pressupostos, té poc marge de maniobra. “Prioritzem les places públiques i en farem més el 2020, no posem límits a les PEV, promovem la construcció de residències els anys 2020, 2021 i 2022..”, enumera Iglesias, encara que admet que li “agradaria tenir més pressupost per concertar places i més residències”. El seu discurs, no obstant això, ja no convenç les entitats. “La falta de pressupostos és una excusa perfecta per dir que no tenen diners. El que cal fer és prioritzar”, suggereix Pascual. El PSC de Barcelona també va demanar ahir a Colau que demandi el Govern per incomplir pagaments d'atenció domiciliària a la ciutat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ