Selecciona Edició
Connecta’t

L’habitatge social entra a la campanya electoral

Els alcaldables de Barcelona critiquen Colau per no fer els pisos que va prometre, però asseguren que faran els mateixos o més

Finca del carrer de n'Arai, a Ciutat Vella, propietat de la Generalitat.
Finca del carrer de n'Arai, a Ciutat Vella, propietat de la Generalitat.

No hi ha cap campanya electoral sense promeses voluminoses. I a Barcelona, on l’habitatge és EL TEMA (perquè els preus del mercat s’han disparat i el parc públic és pírric), els candidats que pugnen per fer fora l’alcaldessa Ada Colau s’han llançat a veure qui dona més a l’hora de prometre pisos socials. El curiós és que mentre retreuen a Colau que no ha complert el que va prometre, alguns es comprometen a fer més pisos encara. Colau en va prometre 8.000 (4.000 de construïts i 4.000 comprats o cedits) i acabarà el mandat amb 1.400: 700 i 700. Aquests són els compromisos dels partits, per ordre de representativitat.

PDeCAT. Un 25% del parc, habitatge assequible. La número dos de la llista que encapçala Joaquim Forn, Elsa Artadi, declina entrar a la guerra de xifres de pisos construïts, perquè assegura que les promeses són incomplibles. Però es marca com a objectiu “aconseguir que el 25% del parc d’habitatges de la ciutat sigui habitatge de lloguer assequible, de lloguer social o per a emergències”. Actualment el parc públic és de tot just el 2%, lluny dels percentatges superiors al 15% d’altres capitals europees. Sobre 684.000 habitatges principals, un 2% d’habitatge públic són 13.680 pisos i el 25% serien 171.000. Artadi promet mobilitzar sòl, rebaixar el preu del que tingui com a destinació el lloguer, agilitar els tràmits i rehabilitar i aprofitar locals buits.

Ciutadans. 20.000 en vuit anys a l’Àrea Metropolitana. 10.000 pisos de protecció en vuit anys a Barcelona, més 10.000 més a l’Àrea Metropolitana, que hauria d’assumir les competències en matèria d’habitatge. És el que promet Manuel Valls, que defensa que el 75% del parc públic sigui de lloguer. També és partidari de potenciar societats publicoprivades de promoció d’habitatge assequible. En canvi, creu que l’obligació de reservar un 30% de les noves promocions a pisos de protecció oficial dispararà el preu del mercat. L’exprimer ministre francès detalla solars on es poden aixecar pisos i és partidari de construir-hi edificis de gran altura (a Glòries i La Marina) perquè “Barcelona té marge per augmentar la densitat de població”.

ERC. 15.000 pisos en dos mandats i mil milions. El candidat Ernest Maragall promet augmentar a “15.000 pisos el parc d’habitatge públic en dos mandats”, una xifra que parteix de la premissa que a Barcelona hi ha sòl per construir-hi 20.000 habitatges assequibles. També parla de buscar finançament (fins i tot fons europeus) per mobilitzar mil milions d’euros d’inversió.

PSC. Mil pisos públics a l’any. Jaume Collboni aposta per reprendre el ritme de mil pisos públics anuals que va aconseguir l’alcalde Jordi Hereu (4.000 per mandat). Defensa impulsar la rehabilitació i l’operador mixt (públic privat) metropolità que ha llançat Colau, amb “competències metropolitanes i integrar política d’habitatge i transport públic”.

PP. 8.000 en quatre anys. Josep Bou calcula que el sòl municipal edificable s’acosta als 210.000 metres quadrats en 75 solars, i promet 8.000 pisos assequibles “que permetrien l’existència d’un lloguer social sobre els 300 euros”.

CUP. Aprofitar el parc buit. Els anticapitalistes proposen, abans de construir, d’habitar els pisos que no compleixen la seva funció d’habitatge o estan buits (19.000 segons Airbnb i 10.000 segons l’Ajuntament, diuen).

BComú. 18.500 pisos fins al 2025. El pla d’habitatge de Colau, aprovat el 2016 amb els vots de PDeCAT i Ciutadans, prometia 18.500 pisos fins al 2025, sumant promoció, compres i mobilitzats de bancs. Asseguren que durant aquest mandat han lliurat 2.600 claus (pisos promoguts, comprats, mobilitzats i de rotació) i recorden que l’Estat ha deixat d’invertir un 65% des del 2008 i la Generalitat, el 50%.

Llogaters atrapats en uns llimbs legals

Els veïns del número 3 del carrer de n’Arai, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, van denunciar ahir els llimbs legals en els quals estan atrapats. A la finca, que té vuit pisos i tres locals, tots són llogaters i fa més de 25 anys que són allà: hi ha contractes indefinits, d’altres renoven cada any i d’altres mes a mes. La singularitat del cas és que l’edifici és propietat de la Generalitat des del 2010. El Govern va voler vendre’s la finca el 2015, però a l’últim moment va aparèixer un hereu, la Fundació de l’Hospital Clínic, que en reclama la propietat.

Els veïns exigeixen al Govern que s’encarregui del manteniment de la finca, regularitzi els seus contractes i llogui els dos pisos que són buits. La Generalitat assegura que no pot, perquè mentre el conflicte està judicialitzat, és el titular de l’immoble, però no hi pot intervenir. Els llogaters responen que un informe jurídic de l’Ajuntament diu que sí que hi poden intervenir.

Mentrestant, l’angoixa dels veïns és enorme: “Tenim les maletes preparades des de fa mesos”, assegurava ahir Esther Castilla, avalada per Resistim al Gòtic i el Sindicat de Llogaters.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >