Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

Cruyff torna pel derbi del Camp Nou

El llegat del qui va ser tècnic blaugrana es manté més viu que mai tot i que la rivalitat ciutadana ha estat substituïda pel pols Barça-Madrid

Memorial de Cruyff al Camp Nou.
Memorial de Cruyff al Camp Nou. getty

Torna el derbi quan es compleixen tres anys de la mort de Johan Cruyff. La rivalitat ciutadana va perdre gas mentre guanyava interès el pols Barça-Madrid des que JC va arribar a Barcelona. La vida blaugrana va canviar a partir d’aquell 0-5 del Bernabéu que l’holandès va capitalitzar com a futbolista del Barça, i més transcendent va ser encara la seva etapa com entrenador al Camp Nou. No només va posar fi al victimisme culer sinó que va canviar la mirada que la gent blaugrana tenia sobre el futbol i després va desenvolupar una idea sobre el joc culminada amb el denominat estil Barça.

Acostumat a viure del Més que un club, el FC Barcelona va passar a ser considerat també més que un equip, cosa que encara no han paït els seus adversaris ni els crítics, més que res perquè els apòstols venen el cruyffisme com la veritat absoluta del futbol, la manera més elegant, emotiva i difícil de jugar, un nirvana que només és a l’abast dels millors, res a veure amb la convencionalitat que defensen equips com el Madrid. Hi ha hagut tanta poesia i literatura al voltant de l’ADN Barça que fins i tot alguns culers el consideren perjudicial per al creixement natural del mateix Barcelona.

Joan Vilà, exdirector de metodologia del Barça, ha dit a Radio Marca que se’n va anar del club perquè no s’ha respectat el model heretat de Cruyff i sublimat per Pep Guardiola. Hi ha diferents tècnics al món que triomfen amb la recepta Barça mentre a la Masia es predica molt sobre el cruyffisme sense que en tots els equips que competeixin a la ciutat esportiva i al Miniestadi s’acabi de veure el rastre del Dream Team. La preocupació al Camp Nou és ara mateix fer content Messi per guanyar cada any la Lliga i si pot ser de tant en tant la Champions, el Sant Grial del Madrid.

El derbi passa a ser un partit que fa nosa per a les aspiracions del Barça. Els jugadors tenen al cap el Manchester United i ara mateix els deu fer mandra jugar contra l’Espanyol i més endavant davant l’Atlètic de Madrid. No és pas falta de respecte, més aviat al contrari, ja que els blaugrana encara no han guanyat la Lliga. Necessiten sumar punts i saben que res agrada més a l’Espanyol que fer la punyeta al Barça. Els títols, així com les pretensions europees, queden lluny de les aspiracions dels pericos, necessitats d’un exercici d’afirmació, cap com el de guanyar el FC Barcelona.

A l’Espanyol encara es recorden dels dos gols de Lo Pelat que van segellar fa deu anys la darrera victòria blanc-i-blava al Camp Nou (2009). També tenen molt present el tamudazo del 2007 que va propiciar que el Madrid guanyés la Lliga a costa del Barça. I quedarà per a la història aquell 1-3 del 1982 amb què va començar la caiguda de l’equip culer, líder aleshores amb cinc punts d’avantatge a falta de sis jornades, fins que el títol va anar a parar a la Reial Societat. Aquest és l’objectiu de l’Espanyol el dissabte al Camp Nou: vèncer com si fos un trofeu únic i alhora crear dubtes al Barça.

I ho intentarà amb dos entrenadors que precisament durant un temps van gestionar el llegat de Cruyff al Barça: Francesc Rubi i Jaume Torras. Tots dos eren molt bons amics de Tito Vilanova i van formar part del seu equip tècnic i de l’organigrama del FC Barcelona. Tal vegada ningú no va fer més pel Tito que el Jaume. Acabada la feina per a la qual van ser contractats, Rubi i Torras van preferir tocar el dos i guanyar-se la vida per aquests camps de Déu en lloc de viure de rendes i presumir del model Barça. Avui l’apliquen a la seva manera a l’Espanyol.

Aquest és el gran llegat del cruyffisme més que no pas el d’omplir-se la boca parlant-ne, en alguns casos fins i tot després d’haver-ne renegat. La manera d’entendre el futbol i de jugar ha canviat des de l’arribada de JC. No es tracta de discutir ara si agrada més o menys, si és possible mantenir-lo o no, si ha evolucionat o involucionat, sinó de valorar la seva influència al món per a fortuna del Barcelona. Quina sort que va tenir el Barça amb Cruyff! La fórmula cruyffista és més viva que mai, a dins i a fora del Camp Nou, també al derbi de dissabte, per més que la rivalitat la protagonitzin avui el Barça i el Madrid.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >