_
_
_
_
_

El Govern inclou regles de mercat en el preu de l’habitatge social

El decret de la Generalitat preveu que el valor es calculi en funció dels costos, el valor del sòl i el barri on estigui

Clara Blanchar
Edificios de protección oficial en el barrio de la Barceloneta.
Edificios de protección oficial en el barrio de la Barceloneta. CARLES RIBAS

El Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge que el Govern va aprovar a començaments de mes fa creu i ratlla en el model d’habitatge amb protecció oficial. D’una banda, fixa (amb excepcions) la qualificació permanent dels pisos socials, per evitar perdre el parc públic. Però, d’una altra, introdueix regles de mercat en el preu de l’habitatge social, que es calcularà (sigui de venda o lloguer) en funció dels costos d’edificació, el valor del sòl i el barri o municipi on estigui.

Más información
El Govern augmentarà els anys de protecció dels 133.000 pisos socials que hi ha a Catalunya
Barcelona encara té sòl disponible per construir 40.000 pisos més
Els pisos prefabricats de Colau s’encallen per la burocràcia

“El factor de localització permet corregir a l’alça el preu de venda bàsic atenent a la demanda residencial existent a cada municipi o barri”, afirma literalment el text del decret. Fonts del Departament de Territori apunten, amb tot, que “una cosa és el que digui i una altra el que es faci, és una opció”.

El decret, de gran complexitat tècnica, ha desconcertat els qui estan vinculats a l’habitatge. En només 10 articles i 13 disposicions el text modifica desenes d’articles de les lleis vigents d’habitatge, urbanisme i contra els desnonaments. Tant, que els consultats (entitats, administracions, partits i empreses) ho veuen com una llei òmnibus i apunten que una modificació tan gran s’hauria d’haver tramitat com una llei independent. La setmana que ve el decret es debatrà al Parlament.

Els primers a posicionar-se van ser els Comuns. La seva portaveu al Parlament, Susanna Segovia, va assegurar la setmana passada que el decret “liberalitza el model d’habitatge protegit per fixar preus més alts en funció de cada barri”; “trasllada la responsabilitat d’atendre els casos de desnonament als ajuntaments” i s’ha redactat “d’esquena a qui cada dia dona la cara en primera línia” de l’emergència.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va qualificar el decret de “molt greu”. “JuntsxCat i ERC no només incompleixen les seves obligacions en habitatge, sinó que intenten desmuntar polítiques que fem a Barcelona per la porta del darrere. Vergonya de govern antisocial!”, va exclamar a Twitter.

També les entitats que treballen per defensar el dret a l’habitatge (PAH, Observatori DESC, Sindicat de Llogaters o la FAVB), van posar ahir el crit al cel. En síntesi, critiquen que el Govern de Quim Torra va accedir a aprovar mesures com la imposició de fer un 30% d’habitatge social als promotors, però amb el decret ha rebaixat altres aspectes. “Les entitats hem aconseguit avenços i el decret canvia el marc perquè no siguin efectius” va resumir la portaveu de la PAH, Lucía Delgado.

Des de la patronal dels promotors, APCE, el seu president, Lluís Marsà, va considerar que el decret “posa traves a la promoció i introdueix factors d’inseguretat jurídica, perquè no aclareix el preu” dels futurs habitatges socials. Marsà va recordar que dels 633 habitatges de protecció que es van acabar l’any passat només 60 els va fer l’Administració.

Fonts pròximes al govern de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana també consideren preocupant que el decret no fixi el preu del futur habitatge social i es mostren convençudes que els preus pujaran. “Els pisos seran més cars als barris més cars, es desvirtuen les càrregues d’habitatge protegit que hi ha en el plantejament, que són les mateixes a tot arreu, o el 30%, que buscava mixtura social a qualsevol barri”.

La llista de sol·licitants caducarà passat un any

Els canvis que introdueix el decret de mesures en matèria d’habitatge de la Generalitat afecten molts àmbits vinculats a l’habitatge de protecció oficial.

Les entitats van criticar ahir que els sol·licitants d’habitatge protegit hauran de renovar la seva sol·licitud cada any i, si no ho fan, la petició caducarà. “És un intent de buidar la llista (de 127.000 sol·licitants), com si reduir-la fes desaparèixer el problema”, va apuntar Guillem Domingo, de l’Observatori DESC.

També van qüestionar que la qualificació permanent de les futures promocions està garantida en sòl públic, però no en privat si es canvia el plantejament. I una altra crítica, de la PAH, és que el decret no resol “la situació de les famílies que ocupen pisos de grans tenidors que no tenen cap altra solució, perquè no s’obliga els propietaris a fer-los un contracte de lloguer social”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_