Selecciona Edició
Connecta’t

Un monòlit recorda les víctimes de l’amiant a Cerdanyola i Ripollet

El fibrociment s’ha emportat 353 vides a la comarca en els últims 40 anys, segons un estudi

Monument a les víctimes de l'amiant.
Monument a les víctimes de l'amiant.

Un monòlit rectangular instal·lat al límit entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet recordarà les fins ara 353 vides que ha segat l’amiant a la comarca. El fibrociment, que durant el segle passat va ser un negoci lucratiu, està deixant una costosa herència en forma de malalties respiratòries, part de les quals han acabat en morts. Segons un estudi del pneumòleg especialitzat en amiant Josep Tarrés, en els últims 40 anys s’han detectat 1.131 casos de patologies relacionades amb aquesta substància tòxica al Vallès Occidental, 220 dels quals han estat mesoteliomes o tumors de pleura.

Però aquest expert es mostra segur que aquesta xifra continuarà creixent, ja que el període de latència és de fins a 30 anys, i la fàbrica Uralita de Cerdanyola va tancar fa dues dècades. La presència d’aquesta indústria durant gairebé un segle al municipi ha deixat seqüeles tant en els extreballadors i les seves famílies com en els veïns. Col·lectiu Ronda, el despatx d’advocats que ha centralitzat moltes de les demandes en contra de l’empresa, ha emprès des del 2011 un total de 422 procediments judicials. Fins ara ha aconseguit indemnitzacions de 21,2 milions per a exempleats i les seves famílies i 3,7 milions per a compensacions a 53 veïns sense relació amb la fàbrica, però que vivien als voltants.

“L’amiant avui dia és un problema de salut pública i ambiental”, sentencia Tarrés, que recorda que el fibrociment es troba en moltes edificacions públiques i privades. Però destaca especialment el fet que el material està arribant al final de la seva vida útil, i quan es comença a degradar també desprèn les fibres tòxiques que s’incrusten als pulmons i provoquen greus malalties respiratòries i càncer de pleura i pulmó.

D’això en són conscients els municipis, especialment els propers a l’antiga Uralita, que han impulsat censos dels edificis públics i privats per quantificar el problema. “Cerdanyola és la ciutat més castigada”, admet Iván González, regidor d’Urbanisme de la ciutat, que explica que en el moment de fer inversions tenen en compte aquesta problemàtica per aprofitar i retirar el fibrociment de les edificacions antigues. Amb tot, la seva presència està tan estesa que el municipi es veu incapaç d’afrontar-ho. “Ens sentim sols davant d’aquesta problemàtica. Hem tingut la desgràcia de ser la capital mundial de l’amiant, i necessitem que altres administracions ens ajudin, igual que passa quan hi ha inundacions o una catàstrofe natural”, conclou González.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >