_
_
_
_
_

Els comuns s’enfonsen i ja només pugnen per Barcelona

El projecte d'Ada Colau, dos anys després del seu naixement, es troba sacsejat pel procés, trencat per la seva crisi eterna i s'ha enfonsat

El candidat dels comuns al Congrés, Jaume Asens, en un míting.
El candidat dels comuns al Congrés, Jaume Asens, en un míting.Marta Pérez (EFE)

Catalunya en Comú es va fundar el 2017 amb l'objectiu de ser una alternativa de govern —al Parlament català— que conjuminés tota l'esquerra sobiranista i desplacés els neoconvergents del poder. Sota l'auspici d’Ada Colau i Xavier Domènech, el partit es va gestar sobre l'èxit de les eleccions municipals del 2015 —que van alçar Colau a l'alcaldia— i de les generals del 2015 i 2016. Dos anys després, el projecte, sacsejat pel procés i trencat per la seva eterna crisi, s'ha enfonsat i ja només pugna per conservar el poder a Barcelona.

Más información
La pressa del 28-A desvirtua les primàries dels partits
Els comuns afronten el 28-A en ple trencament

Acusat pels partits de dretes de ser independentista i pels secessionistes de falsa equidistància, Catalunya en Comú destinarà les seves energies en aquest cicle electoral a salvar Barcelona. És l'única institució que controlen els comuns i la joia de la corona ambicionada per Ernest Maragall (ERC) per Manuel Valls (Ciutadans) i per Joaquim Forn (Junts per Catalunya).

La foto és demolidora. El cop de gràcia el va donar ahir Albano Dante-Fachin, exlíder de Podem, que serà candidat al 28-A d'un sector de la CUP. Els comuns van arribar al Parlament en les eleccions del 21-D amb l'aura de calmar el grup volcànic d'esquerres que el va precedir. Però en aquests comicis, va passar d'onze a vuit escons. Nou mesos després, Domènech va abandonar la política. La número dos, Elisenda Alamany, ja diputada no adscrita, el divendres es va presentar per ocupar aquesta mateixa plaça per ERC a les municipals. I Joan Josep Nuet, històric líder d’Esquerra Unida i Alternativa, ocuparà la quarta plaça aquest 28-A en la d’Oriol Junqueras.

Nuet sosté que ha fet el controvertit pas per combatre la triple aliança de la dreta i donar una resposta excepcional a la situació política de Catalunya. Els dos crítics formaven part d'un corrent denominat comuns sobiranistes, que acusa el partit de Colau de renunciar als seus principis d'enderrocar el règim del 78 i defensar la república catalana, agermanada o no després amb una hipotètica espanyola. La direcció (i les bases de la formació original) els acusen de trànsfugues.

El conflicte es va forjar ja a propòsit del referèndum de l'1 d'octubre, en què les diferents famílies van visualitzar dues estratègies ideològiques: la que va defensar des del principi participar-hi de forma desacomplexada —encara que la consulta no fos vinculant— i la que es va resistir fins al final a sumar-s’hi. Finalment, van votar. Domènech va actuar de pont entre aquests dos mons, però la seva marxa ha estat devastadora fins a la fractura. L'exlíder, no obstant això, ha lamentat el pas d'alguns a ERC.

El candidat i l'1-O

Amb aquesta premissa, els comuns assumeixen que aquesta vegada, amb el candidat Jaume Asens, tinent d'alcalde de drets civils de Barcelona, no podran revalidar la victòria. El cap de llista es veu a si mateix com a pont. És amic de Pablo Iglesias i va ser un dels lletrats que va assessorar Carles Puigdemont en la seva fugida a l'estranger. Asens promou l'acusació popular del Consistori contra les càrregues policials de l'1-O. No va anar, no obstant això, a la manifestació independentista de Madrid malgrat que el lema era el dret a l'autodeterminació i no la secessió.

La seva absència resumeix la metàfora de les mil i una acrobàcies que fan els comuns per atreure vots de tots dos costats del riu. Malgrat que reclamen la llibertat dels polítics a la presó, els crítics els acusen de no assumir la situació excepcional i d'agitar la bandera del referèndum només com una arma electoral. Però no només això: la formació no ha construït una organització sòlida ni s'ha desplegat territorialment per Catalunya. “No es pot trobar a faltar el que no s'ha arribat a muntar”, reconeixen alguns. L'alcaldessa ha preferit conrear una agenda internacional, amb reunions amb Bernie Sanders o Anne Hidalgo, alcaldessa de París, abans que celebrar mítings per Catalunya.

La ‘sopa de lletres’ de l'esquerra

El pla inicial d'Ada Colau era que els quatre partits d'esquerres —Barcelona en Comú, Iniciativa per Catalunya, EUiA i Podem— es dissolguessin i compartissin la marca. La sopa de sigles denunciada en el seu moment per l'alcaldessa de Barcelona, no obstant això, encara persisteix per les pressions dels aparells. El consol de Colau és que Barcelona en Comú funciona com un coet perquè ella concentra el lideratge, poder institucional i la direcció fèrria del partit.

Fonts de la formació admeten que només van creure en el projecte ICV i una part de BComú. EUiA, per la seva banda, està dividida. Comunistes de Catalunya, el partit original de Joan Josep Nuet —que promou l'aliança amb ERC—, farà campanya en favor de Colau. Amb els bioritmes baixos, Xavier Domènech va afirmar a TV3 que els comuns i altres partits potser no van estar a l'“altura” quan van votar en contra de la investidura de Jordi Turull un dia abans que ingressés a la presó. “És el més bèstia que he vist en la vida parlamentària”, va dir.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_