_
_
_
_
_

Teràpia de grup sobre el procés

Jordi Évole destripa a 'Salvados' el relat que fa la premsa del judici al Suprem amb cinc periodistes catalans i de fora de Catalunya

Mònica Terribas al programa. Subtitulades, les paraules que va dir el 27 de setmbre del 2017.
Mònica Terribas al programa. Subtitulades, les paraules que va dir el 27 de setmbre del 2017.

Està mediatitzada la informació sobre el judici del procés? Per respondre a aquesta pregunta, Jordi Évole ha reunit aquest diumenge a la nit al programa Salvados, de La Sexta, cinc periodistes de diferents canals informatius: Antonio García Ferreras (La Sexta), Vicente Vallés (Antena 3), Josep Cuní (Cadena Ser Catalunya), Mònica Terribas (Catalunya Ràdio) i Lídia Heredia (TV3). Tots plegats arrosseguen, segons xifres del presentador, més de 5 milions d'oients/espectadors cada dia. El debat va tenir moments de tensió, però va discórrer pel bon rotllo. Per començar, els cinc protagonistes, en un despatx, es van presentar els uns als altres, de manera que van començar llançant-se floretes. Es coneixen prou. També cal subratllar el que va dir Évole: "He tingut moltes dificultats per portar més companys dels mitjans".

"Bona tarda, ciutadanes i ciutadans de la República de Catalunya". Évole, al seu més pur estil, en un moment donat va fer escoltar el relat que va fer Mònica Terribas la tarda del 27 de setembre del 2017 (dia en què es va proclamar la República –"va ser un fake", va puntualitzar Ferreras–). La passió de les paraules de la directora d'El matí de Catalunya Ràdio contrastava amb el to apesarat de les del presentador de La Sexta, que va parlar, també en directe aquell dia, de desarrelament i de tristesa. Terribas es va justificar dient que, "tècnicament", estàvem en una República... "Creus que et van enganyar?", li va preguntar Évole. "No és aquest el cas..." I de nou: "Creus que et van enganyar?" "Em sembla injust que em facis aquesta pregunta". Évole va voler desdramatitzar: "Posa pau, Cuní", va demanar. I va tornar la cordialitat.

Però... és diferent el relat que es fa a Madrid del que es fa a Barcelona? Josep Cuní, elegant, ponderat, va parlar d'una "futbolització del procés": "Si escolto el que penso, perfecte; si no, no". Tots hi van estar d'acord: "El periodisme ha comprat massa fàcilment certs relats", va dir Lídia Heredia. "El públic busca confirmar els seus punts de vista en una cadena concreta", va dir Vicente Vallés, que va defensar que fora de Catalunya tothom ha pogut escoltar totes les opinions, a favor i en contra dels acusats. Educadament, Terribas va considerar que mentre les declaracions de Zoido o de Sáenz de Santamaría van omplir portades a tot Espanya, "poc se'n va parlar de Jordi Cuixart explicant la seva visió de la resistència pacífica".

Una altra pregunta d'Évole va ser, de fet, si s'està silenciant el judici fora de Catalunya. "Si tingués una desconnexió catalana a la Sexta, m'hi passaria el dia parlant-ne", va dir Ferreras, però "parlar de Catalunya no dona audiència". En canvi, Évole va reconèixer que "a Salvados el procés li ha anat molt bé". Alguns moments, sense cap mena de dubte, han estat un "xollo" a tot arreu en clau d'audiències.

La intoxicació a les xarxes socials és un altre dels aspectes que preocupen quan es parla de periodisme i política i, més concretament, de periodisme i procés. "Els detalls són els que es fan virals", va apuntar Lídia Heredia, sense parlar directament del ja famós Fairy. "Als periodistes ens costa molt desempallegar-nos-en", va admetre Cuní.

Per acabar, els cinc convidats van fer autocrítica com a periodistes: "Precipitació" (Vallés); "poc qüestionament" (Heredia); "excés d'hores" (Terribas); "manca de sensibilitat fora de Catalunya" (Ferreras); "poca impertinència per arribar a les respostes" (Cuní). "Poc impertinents?", va dir Terribas, "jo he arribat a fer la mateixa pregunta quatre i cinc vegades perquè no me la responien", va recordar. "Jo l'acabo de fer dues vegades i m'he quedat amb la cua entre les cames", va dir, punyent, Évole, fent-li la guitza a la periodista de Catalunya Ràdio. Tot va quedar dins de la cordialitat: "Hauríem d'aprendre del jutge Marchena: 'contesti a la pregunta, per favor'", va tancar Heredia.

S'ha arreglat alguna cosa amb aquesta "teràpia de grup" (en paraules de Lídia Heredia) sobre el procés o, potser més, sobre el periodisme? Probablement això ho estaran decidint les xarxes socials en aquests moments.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_