Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona comença la cursa per aconseguir el superordinador més ràpid d’Europa

La Comissió Europea destina 250 milions a finançar computadors per a la investigació científica

El MareNostrum, instal·lat a la Torre Girona, al barri de Pedralbes de Barcelona.
El MareNostrum, instal·lat a la Torre Girona, al barri de Pedralbes de Barcelona.

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) està ultimant la seva candidatura a un concurs de la Comissió Europea per aconseguir un dels superordinadors més ràpids d’Europa. El consorci, ubicat al costat de la UPC, acull actualment el MareNostrum IV, el supercomputador més ràpid d’Espanya, utilitzat per equips d’investigació europeus de tota índole. Si guanya la subvenció, inèdita a Europa per comprar aquest tipus d’aparells, el seu successor serà unes dues-centes vegades més ràpid. La Comissió subvencionarà com a mínim dos superordinadors dels anomenats preexaescala amb un pressupost de 250 milions d’euros. Els tres candidats coneguts són Espanya, Itàlia i Finlàndia. L’oferta de Barcelona compta amb el suport de Portugal.

Un ordinador preexaescala és capaç d’executar 200.000 bilions d’operacions per segon. El secretari d’Universitats i Investigació de la Generalitat, Francesc Xavier Grau, assegura que el nou computador suposaria “un avenç i un progrés molt gran per a la ciència”. Afegeix que el BSC, que treballa especialment l’àmbit de la salut, és un element clau per poder avançar en el “diagnòstic personalitzat o en la codificació genètica dels pacients”. El MareNostrum IV és la gran calculadora dels gairebé 600 científics del BSC i un imant per al talent: el 32% són estrangers. Aconseguir renovar l’ordinador amb l’ajuda europea suposaria un pas més cap a la potenciació de capacitats del BSC a Europa i impulsar que altres investigadors puguin desenvolupar la seva feina a la capital catalana, segons apunten fonts del Ministeri de Ciència.

Els investigadors de les universitats poden utilitzar el MareNostrum IV remotament des de la Xarxa Espanyola de Supercomputació, que va acaparar el 18% d’hores de processador del 2018 davant el 7% dels investigadors del BSC i un 75% utilitzades des de la xarxa europea Partnership for Advanced Computing in Europe (PRACE). Al novembre, 25 països d’Europa van avalar la creació de EuroHPC Joint Undertaking, que serà el propietari dels nous superordinadors. Són ara els que es poden presentar a la convocatòria de la Comissió.

A més petita escala, Espanya i Portugal tenen previst materialitzar aquest any una Xarxa Ibèrica de Computació Avançada. “Volem treballar de manera conjunta, l’estratègia individualista i nacionalista no ens agrada”, afirma el ministre portuguès de Tecnologia i Educació Superior, Manuel Heitor. És un dels motius pels quals el Govern de Portugal s’ha unit a la candidatura del BSC, que al seu torn dona suport a Portugal en una segona convocatòria de la Comissió Europea de 30 milions per comprar ordinadors petaescala, d’una velocitat inferior a la que vol Barcelona. Com que els superordinadors són al núvol d’internet, les possibilitats d’aliances són múltiples: Heitor aposta per reforçar les aliances amb la capital catalana per crear un centre internacional d’investigació a l’Atlàntic amb acords amb el continent americà. De fet, Portugal ja té projectes conjunts amb un centre de supercomputació de Texas.

El director associat del BSC, Josep M. Martorell, estima que el cost del nou superordinador i el seu manteniment durant cinc anys podria ascendir a uns dos-cents milions. En aquest cas hipotètic, Europa n’aportaria fins a 100 i la resta l’haurien de finançar els patrons del BSC: el Govern (60%), la Generalitat (30%) i la UPC (10%). El Govern de Portugal també hi participaria amb una part “menor”. Si no hi hagués més candidats, hi hauria la possibilitat que els 250 milions es repartissin entre Espanya, Itàlia i Finlàndia per comprar tres ordinadors.

Un dels paràmetres que tindrà en compte el comitè d’experts independents de l’EuroHPC a l’hora d’avaluar les candidatures és l’adequació de les instal·lacions a les especificacions tècniques del supercomputador. El BSC, que actualment es troba en una antiga capella de 160 metres quadrats, té previst aprofitar aquestes instal·lacions i ampliar-les en els 700 metres quadrats disponibles al nou edifici que s’està ultimant al costat de l’actual MareNostrum IV. Altres factors són l’experiència prèvia, la capacitat de xarxa i l’eficiència energètica en la refrigeració de les màquines. Les candidatures es poden presentar fins al 4 d’abril i la resolució es farà pública el 7 de juny. Els nous ordinadors s’engegaran el 31 de desembre del 2020.

Finlàndia i Itàlia són els dos altres països que van acudir a les jornades d’informació sobre els ajuts que es van organitzar a Brussel·les. Per tant, els dos altres candidats públics fins ara. El país nòrdic, que ha fet pública la seva candidatura, s’ha nodrit d’un ampli suport a través d’un consorci format per Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Noruega, Suïssa, la República Txeca, Bèlgica i Holanda. La seva previsió és instal·lar el superordinador a Kajaani, una localitat ubicada a 550 quilòmetres al nord de Hèlsinki. La candidatura destaca que “el cost total de les indústries a Finlàndia és un dels més baixos a Europa, de només 55 euros per MWh el 2016, mentre que la mitjana europea és de 114”. El centre d’investigació italià Cineca és l’altre candidat conegut. Malgrat tenir una bona relació, el BSC no es planteja una aliança conjunta.

Fonts del Ministeri de Ciència confien que si Barcelona no guanya aquesta convocatòria, sí que ho farà en una altra, la del 2023, en què es compraran ordinadors encara més ràpids, anomenats exaescala. El Govern portuguès confia en l’escenari que en la convocatòria actual s’acabin comprant tres ordinadors, un per a cada candidat que ha fet pública la seva voluntat. Amb els mateixos paràmetres es pronuncia el Govern català sobre un possible pla B en cas de no guanyar. Sigui com sigui, el BSC remarca que espera guanyar la convocatòria actual perquè les dates coincideixen amb el calendari de renovació del MareNostrum, actualitzat des del seu naixement el 2005 cada quatre o cinc anys.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ