_
_
_
_
_

Oliveres, serps, Eivissa i més

Mai, fins a finals del segle XX, com aquell que diu, abans-d'ahir, a les illes del sud de les Balears havien existit serps, el primer depredador de les sargantanes

Oliveres a Eivissa.
Oliveres a Eivissa.r. v.

Les illes d'Eivissa i Formentera apareixen representades, no oficialment, per un perfil de sargantana. Es veu en samarretes, clauers, adhesius, joies, calçat, portes o portades dels llibres o cotxes, i a la pell en els tatuatges. És la icona natural sobrevinguda que també usen algunes marques de Menorca.

Aquests rèptils, simpàtics i fugissers, molt presents en el litoral, són els vestigis, distints a illes i illots, d'una diversitat d'arrel primitiva, prehumana. Un altre tret de les anomenades illes Pitiüses era l'absència de serps i altres bestioles verinoses, segons oficialitza la interessant Enciclopèdia EEiF.

Mai, fins a finals del segle XX, com aquell que diu, abans-d'ahir, a les illes del sud de les Balears havien existit serps, el primer depredador de les sargantanes. Els cronistes de l'antiguitat subratllaven l'absència d'aquests ofidis més que simbòlics i críptics també. Les monedes púniques estampades a Eivissa mostren un déu salvador, Bes, amb una serp a una mà i un bastó i ganivet a l’altre costat. En el llibre de 1984 Ibiza, Le Palais Paysan, Rotthier i Joachim usen com a senya una serp que es mossega la coa ouroboros, evocant l’etern retorn.

Ara els dos logos o icones antagònics coexisteixen, han entrat en col·lisió de supervivència. Les serps van arribar a les illes ocultes o en ous en cossiols gegants o paquets de terra i arrels de grans oliveres continentals, arbres enormes arrencats i traslladats massivament a l'arxipèlag per ser trasplantats, en un artifici de mercadeig, a vegades en ofertes outlet.

Les petites sargantanes —són moltes espècies— decreixen perquè milers de serps han emprès una vertiginosa invasió de la naturalesa d'Eivissa i Formentera —també a Mallorca—, vinculades a la importació de milers i milers d'oliveres velles, arrelades. I les serps devoren les sargantanes, són la meitat de la seva dieta. En dos anys s'han capturat més de 3.000 serps ja a les Balears del sud amb gàbies i paranys. N’hi ha milers i milers a llaure. A Formentera s’espera poder controlar la colonització.

Les oliveres velles, centenàries, no mil·lenàries, de troncs torturats i tan usats en la pintura i la poètica clàssiques, estan lligades a la decoració exprés i creació ràpides de jardins i rotondes. Els experts no dubten: va ser en el pa de terra, en les arrels i forats dels troncs van viatjar les serps peninsulars en hibernació o en posada. En les dues últimes dècades s'ha generat un gravíssim problema mediambiental, simbòlic i social. Una allau de serps ignotes fins fa poc.

No són serps perilloses per a les persones però la seva llegenda genera pànic entre alguns, fàstic o sorpresa. En qualsevol cas aquesta invasió, incident ecològic, no altera el creixement dels nous olivars d'Eivissa, bastants (a Mallorca hi ha 80 marques d’oli en la DO). Arreu es procedeix al cultiu clàssic i avançat encara que hi ha monumentals trulls, tafones, amb molins de sang medievals, que algun dia funcionen per extreure’n el suc.

Des de les terres púniques es mouen petits productors: Benet, Oliada, Balanzat, Can Nefra, Garrovers, Ca Dom, es Pla de n’Ortiz, can Miquel Guasch, can Rich, són algunes de les referències gairebé artesanes de l’oli d’Eivissa, de la terra ara amb serps i sargantanes. A la necròpolis del puigs dels Molins aferrat a la ciutat antiga hi ha olivers vells, de cents d’anys o manco. Ara els experts han amollat cabres per allà per fer net d’herba el patrimoni.

No lluny d'una carretera on hi ha moltes oliveres nanes d'importació, en Cuco —podador i empeltador— usa un bòtil petit d'oli de l'olivar jove que ell va crear per als senyors de s’Horta Vella i que el venecià Plessi va il·lustrar amb tronc d'una olivera vella del qual brolla una deu. Amb l'essència oliosa es va pintar el pa amb oli inevitable que ajuda a sostenir un berenar atàvic, rural, al pas. Allí no hi ha ficcions vegetals.

Una sobrassada de Vic, o blanca, antiga —que només coneixen a Mallorca, en alguns llocs—, ajuda, a petites dosis, en fines rodanxes. La sobrassada va madurar bé, es deixa tallar. És un dissabte fred i assolellat, en un indret de Mallorca cap al sud. Apareix la primera flor negra de les carxofes autòctones, tan cares, tan breus i que desitgen ser ràpid un card blau i espinós per decorar o fer quallar la llet.

És indiferent on i de qui és perquè és un no-lloc, la immensa normalitat i poca fanfàrria dels entorns i la gent de l'illa profunda interior, que no està en els mapes, ni en els llibres de luxe i no geolocalitzen les xarxes i els seus paranys.

En l'exterior d'un habitatge pagès suficient, usant una graella de llar de més de setanta anys sobre unes brases tènues, nascudes de branques de podes i cadàvers d'arbres, en Cuco en l'exterior torra fines tallades de xulla blanca, ventresca salada i curada, un tast singular de la matança.

És una cita anual del grup de berenars i tertúlies diàries infinites, circulars i apassionades: de gent madura i jubilada o amb temps per a l'oci: el pagès, un metge, un exbancari, un extècnic xarcuter; el cavallista amable amb tots e´s a França de carreres. Va fallar també el més discursiu, un exjove jubilat del banc de Mario Conde; no va arribar el fuster que es cuida i recorre amb bicicleta les carreteres del territori. Els noms dels convocats són reflex de la tradició insular: Miquel, Miquel, Miquel, Biel, Joan, Toni, Bernat. Dos d'ells pregunten sobre Treufoc i un altre postil·la sobre Amor de Cans, dues sèries noves i diferents d'IB3. Segueix el berenar i el tast de l'embotit.

El cor dels quatre presents mira el torrador al costat del tronc sec i trencat de l'ametller titular de la façana de la casa prop de la palmera simbòlica. Hi ha desenes d'arbres més que han agonitzat drets, com els ametllers de 35 anys que en Cuco va sembrar i va adreçar amb podes. “Les figueres moren, s'assequen i no rebroten; el mal comença damunt i va fins a l'arrel, de dalt a baix”, observa.

En les travessies per la Menorca singular, un altre grup, en Toni i els seus amics reporten en les xarxes les seves caminades setmanals en les quals festegen en gran la seva vida i el paisatge més net i ventós, amb guisats de temporada ( fregit, faves i pastissos). L'inventari d'olis menorquins qualla i progressa: Son Felip, Pont Modorro, Morvedra i Olivaret, per exemple.

Pep Solivellas, un altre dels berenars de dissabte, va crear la seva marca de referència global, com els d’Aubocassa feren un petit gegant; tots dos pugnen distint amb la gran plantació d'oliveres de Balears, el latifundi de Son Mesquidassa dels Rosselló. Un paisatge de 150.000 arbrets en línia, regat, collit i premsat en màquines. Com al segle XVIII, a Son Moragues i les finques comprades agregades, Bruno Entrecanales, rescata l’esperit i la finca de s’Arxiduc a la Serra de Tramuntana, els grans olivars antics. Ell ven l'oli més car, gairebé 100 euros, en competència desigual amb la megafinca biològica de cavalls i vinya d'Es Fangar, del suís Peter Einsemann.

La sembra d'oliveres per onsevulla, algunes, poques, replantacions d'ametllers i molta, molta vinya, tinta de colors nous alguns espais de la geografia rural insular que no va ser abandonada a l'oblit selvàtic, la garriga primària o la urbanització dispersa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_