Selecciona Edició
Connecta’t

Netejar un abocador il·legal de Jordi Pujol Ferrusola costarà fins a 159 milions

El Suprem obliga la Generalitat a buidar i restaurar la zona ocupada per la instal·lació, amb la qual el fill de l’expresident va fer una jugada rodona de 5,3 milions gràcies als seus contactes

Vista d'una part de l'abocador de Vacamorta, amb els residus coberts per una capa de terra.
Vista d'una part de l'abocador de Vacamorta, amb els residus coberts per una capa de terra.

La Generalitat de Catalunya s’haurà de gastar fins a 159 milions d’euros per netejar i restaurar l’antiga pedrera d’argila ocupada per un gegantí abocador il·legal amb què Jordi Pujol Ferrusola va fer a començaments de la passada dècada una jugada rodona de 5,3 milions d’euros, segons els documents que ha consultat El PAÍS. La instal·lació, anomenada Vacamorta i situada a Cruïlles, al turístic Baix Empordà (Girona), ocupa una superfície de 15,4 hectàrees i en algunes zones els residus arriben als 70 metres de profunditat. Un buidatge d’aquestes dimensions —ordenat per una sentència ferma del Tribunal Suprem del 2014— obligarà a retirar 2,9 milions de rebutjos i terres contaminades. Per a això, caldran 143.000 viatges de camió —a un ritme d’un cada cinc minuts durant cinc anys—, segons l’avantprojecte encarregat per la Generalitat.

La destinació dels residus ni tan sols està clara, ja que el volum que s’ha de traslladar portaria al límit de la seva capacitat els tres abocadors que hi ha a Catalunya i potser caldrà obrir-ne un altre de nou. Fangs procedents de depuradores i plantes de tractament (49% del total), residus industrials (27%) i restes d’obres (13%) són els rebutjos més abundants.

No hi ha precedents d’una operació semblant tan costosa a Espanya. Netejar els llots de la catàstrofe d’Aznalcóllar, per exemple, va costar a la Junta d’Andalusia uns 90 milions d’euros. En relació amb la població de Catalunya (7,5 milions), el buidatge de Vacamorta tindrà un cost en fons públics d’uns 20 euros per càpita.

L’avantprojecte estudia cinc alternatives, tot i que només dues serien viables avui —i no sense problemes— amb els mitjans de la Generalitat, tenint a més en compte que el Govern català ja està incomplint els dos anys que el Suprem fixava per buidar la instal·lació. Aquestes dues opcions suposen la sortida de Vacamorta de 120 camions al dia carregats amb 20 tones de residus, en 250 jornades de treball anuals de 10 hores. A aquest ritme, caldria 4 anys i 10 mesos.

L’alternativa 1A, amb un cost de 159,5 milions d’euros, preveu portar tots els residus a l’abocador de Riba-roja d’Ebre (Tarragona), una instal·lació a punt de ser estrenada i situada literalment a l’altra punta de Catalunya (a 320 quilòmetres). Aquesta opció, a més, reduiria la vida útil del nou abocador de 24 a només sis anys, ja que els residus de Vacamorta n’omplirien gairebé dos terços de la capacitat.

25,7 milions de litres de gasoil i “fortes olors”

L’estudi d’impacte ambiental que acompanya l’avantprojecte del buidatge de Vacamorta revela les grans repercussions per al medi ambient que tindrà l’operació. L’estudi calcula que els treballs alliberaran a l’atmosfera “entre 180.000 i 350.000 metres cúbics de biogàs”, format en “un 46% per metà”, causant de l’efecte d’hivernacle. També destaca que el trasllat dels residus consumirà fins a 25,7 milions de litres de gasoil i alerta sobre les “fortes olors” que provocaran els rebutjos “a la zona i les poblacions properes al recorregut dels camions”.

La conclusió de l’informe és que la manera de reduir al màxim l’impacte al medi ambient seria segellar els residus i deixar-los on són.

L’opció 1B, en canvi, divideix els residus de Vacamorta entre tres abocadors: el de Riba-roja, el de Tivissa (a 275 quilòmetres, també a Tarragona) i el d’Hostalets de Pierola (a 157 quilòmetres, a Barcelona). Aquesta opció, pressupostada en 146,8 milions d’euros, col·lapsaria en poc temps —15 mesos i tres anys, respectivament— els dos últims, cosa que a més en bloquejaria l’ús per a les indústries locals.

Davant d’aquesta situació, l’avantprojecte s’inclina pel pla 1C, que suposa la creació d’un nou abocador més proper a Cruïlles —en un radi de 60 a 80 quilòmetres. Aquesta opció, tanmateix, té dos problemes que en qüestionen la viabilitat. El primera, admet el mateix avantprojecte, és que retardaria cinc anys el buidatge de Vacamorta —temps necessari per tramitar i construir l’abocador—, la qual cosa xoca amb els terminis que va fixar el Suprem. Hi caldria sumar la dificultat de consensuar en la situació política actual de Catalunya una ubicació que no topi amb una forta oposició social. Aquesta opció seria la més barata —81 milions—, tot i que l’estimació no inclou els costos del nou abocador.

Finalment, l’avantprojecte estudia dues opcions més, les denominades 2A i 2B, que impliquen un canvi radical. Es tracta en tots dos casos d’aplicar la tecnologia anomenada “mineria d’abocador”: processar en origen els residus per obtenir-ne tots els materials, com els metalls, a quals es pot donar un nou ús. Aquest sistema, tanmateix, té el problema que és molt lent —caldrien 37 anys per processar tots els residus—, cosa que xoca amb la sentència del Suprem i les demandes de les entitats que han aconseguit el tancament de Vacamorta als tribunals, com la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC).

Malgrat els enormes costos econòmics i ambientals del pla, la Generalitat ni tan sols preveu netejar l’abocador en la seva totalitat. El Govern català interpreta que la sentència del Suprem només l’obliga a retirar els residus dipositats a partir del 2003. Un cop completada tota l’operació, quedarien a la zona encara més de 330.000 tones corresponents als materials acumulats entre el 2000 i el 2003, que serien segellats i coberts de terra.

Aquesta interpretació és rebutjada per la PAAC, l’entitat ecologista CEP i l’Ajuntament de Cruïlles, que preparen unes al·legacions conjuntes a l’avantprojecte, per exigir al Govern català el buidatge total de Vacamorta. L’avantprojecte del buidatge està encara en fase d’exposició pública.

Una jugada rodona teledirigida en secret des de paradisos fiscals

L’abocador de Vacamorta és un dels negocis investigats per l’Audiència Nacional en el cas Pujol. La Fiscalia Anticorrupció considera que Jordi Pujol Ferrusola —com ja va fer amb un altre abocador situat a Tivissa (Tarragona)— va utilitzar les influències que tenia a la Generalitat i a Convergència (CDC) per tirar endavant un projecte que sempre que ha arribat als tribunals ha estat declarat il·legal. La primera vegada va ser el juliol del 2002, només dos anys després de la seva obertura i després d’un recurs presentat per la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles.

Un jutjat de Girona va anul·lar la llicència d’activitat concedida el 2000 per la Generalitat i va declarar il·legal la instal·lació. Entre altres raons, perquè estava a només 400 metres d’una urbanització. La sentència, confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va ordenar la clausura de l’abocador el febrer del 2003. El tancament, tanmateix, amb prou feines va durar un mes i mig. La Generalitat, basant-se en un canvi legislatiu, va concedir de nou l’autorització ambiental a l’abocador l’abril d’aquell any. La PAAC va tornar a recórrer als tribunals i el 2006 el TSJC li va tornar a donar la raó.

Per aquell llavors, Pujol Ferrusola ja no era propietari de l’abocador. Entre el 2003 i el 2004, ell i els seus dos socis locals havien venut el 80% negoci a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per 13,2 milions d’euros. Ocult en una llarga cadena de societats instrumentals que acabava a l’Illa de Man —un conegut paradís fiscal— i després d’invertir 277.000, Pujol Ferrusola va ingressar amb la venda de l’abocador 5,5 milions d’euros, segons va destapar fa dos anys EL PAÍS i ha confirmat un informe recent de l’Agència Tributària.

FCC va gestionar l’abocador des d’aleshores i fins al 2014, quan la Generalitat en va ordenar la clausura després de la sentència ferma del Suprem, que va confirmar la del TSJC del 2006.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >