Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Ciutadans, partit soviètic

Aquest anar tots a una, fins i tot amb el gest, fins i tot amb el rictus, és el més semblant a una sessió del Comitè Central del PCUS

Inés Arrimadas en una nova acció de Ciutadans al Parlament, aquest dimecres.
Inés Arrimadas en una nova acció de Ciutadans al Parlament, aquest dimecres. efe

Hi ha un partit al Parlament que demostra dia rere dia una infrangible disciplina soviètica. Per descomptat, estic parlant de Ciutadans. Aquest anar tots a una, fins i tot amb el gest, fins i tot amb el rictus, és el més semblant a una sessió del Comitè Central del PCUS. Que és necessari esclatar en una ovació entusiasta? Doncs tots quadrats al mil·lisegon. Que es tracta d’ensenyar una edició del Quixot per ves a saber tu quin motiu? Doncs aquí tenen una coreografia perfecta. I així tot: en aquesta última sessió, sense anar més lluny, Carlos Carrizosa i Inés Arrimadas han coincidit, disciplinadament, en la mateixa ocurrència, a propòsit de l’embolic del llaç groc de la Generalitat, la Junta Electoral i els intents de driblatge del president: els dos han dit “els catalans, abans de pagar impostos, ¿també poden consultar el Síndic de Greuges?”. Disciplina. Diria que a Ciutadans més que unes directrius ideològiques, tenen sessions de dinàmica de grups per a executius o MBA. Per això, la substitució imminent d’Arrimadas per Lorena Roldán serà com la de Iuri Andropov per Konstantín Txernenko: que es noti el menys possible. Roldán ha interpel·lat la consellera de Justícia i ha semblat Arrimadas en fast forward: parlant a tota pastilla, però dient el mateix. Ja ho saben: “Consellera, vostè aquest any de govern s’ha dedicat a afavorir els seus amics nacionalistes, que s’han saltat la llei”, etcètera.

Amb la que serà nova portaveu de Ciutadans, Quim Torra té assegurat el relleu que més l’afavoreix: una oposició majoritària que jugarà en el seu mateix terreny, el de la retòrica, un terreny en el qual se sent comodíssim, perquè en lloc de documentar les seves respostes al Diari Oficial de la Generalitat, on es publiquen les decisions (sic) del Govern, pot acudir directament a la seva vasta biblioteca domèstica, i emportar-se al ple un llibre d’Émile Zola, el de J’accuse (ja ho saben, la denúncia de l’escriptor francès del segle XIX contra l’antisemitisme. Des de l’inici del judici als polítics independentistes, Zola i la seva denúncia han substituït l’activista negra Rosa Parks com a referent ‘top’ del processisme).

La substitució imminent d’Arrimadas per Lorena Roldán serà com la de Iuri Andropov per Konstantín Txernenko: que es noti el menys possible

Ciutadans, doncs, és ara com ara el més soviètic del Parlament, sobretot des que Joan Josep Nuet, líder de Comunistes de Catalunya, ha canviat el marxisme ortodox per la socialdemocràcia suau d’Esquerra Republicana. Nuet ja no ocupava aquest dimecres el seu escó en el grup dels Comunes (aquest grup em recorda de vegades l’Espanyol, el meu equip: no amarra els seus jugadors amb clàusules de rescissió de contracte, i se li’n van). Sí que era a l’hemicicle la seva companya de dissidència, Elisenda Alamany, que no ha abandonat l’escó i ha preferit passar-se al grup mixt; o sigui que s’ha de reunir amb la CUP i el PP: l’entenc, jo tampoc no em voldria perdre una reunió d’aquest tipus. Encara que també es posarà la samarreta d’ERC, Alamany ha arribat a fundar un partit, Nova-Nou Futur, que té nom de producte financer (“Comença una nova vida amb la hipoteca nou futur”). Segur que Alamany també aconsegueix una disciplina fèrria en el seu partit: no discreparà de si mateixa. Tot i que en el món del moviment perpetu dels comuns, excomuns i protocomuns, mai no és descartable ni tan sols una autoescissió.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ