Selecciona Edició
Connecta’t

Sanitat veta per primera vegada l’escalada de preus dels fàrmacs no finançats

El ministeri impedeix una nova pujada del Fortasec, que ja havia triplicat el preu en només sis anys. Seixanta-vuit medicaments s’han encarit més del 100% des del 2012

Fortasec precio
Caixes de 10 i 20 comprimits de Fortasec en una farmàcia de Barcelona.

El Ministeri de Sanitat ha decidit prémer per primera vegada el botó vermell que li permet vetar l’augment del preu d’un medicament no subjecte a finançament públic. Ho ha fet amb el Fortasec, un popular antidiarreic que des del 2012 ha multiplicat 3,2 vegades el preu i al qual Johnson & Johnson pretenia aplicar un nou increment. Una caixa de 20 càpsules del medicament valia 2,81 euros el 2012 i avui costa 8,95 euros. La de 10 pastilles ha pujat en aquest mateix període d’1,89 a 5,95 euros. Cada any es venen a Espanya 2,2 milions d’unitats de Fortasec.

La Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments que es va celebrar el 8 de febrer va rebutjar l’increment proposat per Johnson & Johnson, ja que considerava que va contra “la necessitat de garantir la igualtat d’accés als medicaments pels pacients”. L’empresa té ara un termini per presentar al·legacions. “Estem estudiant internament els passos següents, encara no hem pres cap decisió”, afirma un portaveu de la companyia.

El Fortasec forma part dels fàrmacs anomenats “desfinançats”, les 417 medicines que el Ministeri de Sanitat va decidir excloure del finançament públic el 2012. La mesura es va justificar per la necessitat d’estalviar 450 milions d’euros anuals en plenes retallades per la crisi, però també es va al·legar que molts havien deixat de presentar un perfil benefici-risc favorable. Majoritàriament es tracta de medicaments molt coneguts, com xarops per a la tos (Flutox, Mucosan, Fluimucil...), antiinflamatoris en pomada (Voltarén, Calmatel...), antiàcids (Almax) i antidiarreics, com el Fortasec. Sanitat només va mantenir el finançament públic en unes quantes indicacions, com per exemple els mucolítics en malalts de bronquitis crònica i els laxants en casos de diverticulosi (protuberàncies a l’interior del còlon).

Aquests fàrmacs, també anomenats de “preu notificat”, van quedar en una situació intermèdia entre els finançats —de preu regulat— i els de venda lliure, com les vitamines. El nom de “notificat” es deu al fet que els laboratoris han de comunicar al ministeri qualsevol canvi de preu que vulguin aplicar. Sanitat havia donat llum verda fins ara a tots els augments sol·licitats, admet un portaveu. El ministeri assegura que “cada proposta dels laboratoris s’estudia amb detall” i no precisa si el veto al Fortasec suposa un canvi de política. Diverses fonts del sector sí que interpreten aquesta decisió com un senyal que “els augments de preu dels fàrmacs desfinançats podrien estar tocant sostre”.

De la motxilla del viatger a la farmaciola de casa

El Fortasec ha format part de la motxilla de milions de viatgers durant les últimes dècades i, després d'unes vacances sense incidències intestinals, ha acabat per entrar com a nou en les farmacioles de moltes llars espanyoles. “La diarrea del viatger és precisament una de les seves indicacions, encara que òbviament no és una prioritat finançar-la amb fons públics en aquests casos”, ressalta Eulàlia Ruiz, metge de família i membre de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona. “És un fàrmac que pot ser molt útil en alguns malalts de càncer de còlon, per exemple, però que ha de prendre's amb molta precaució. La seva principal funció és detenir el trànsit intestinal i si es pren de forma indeguda pot acabar causant greus oclusions intestinals”, afegeix.

Per a Ruiz, el “Fortasec és un bon exemple de medicament que hauria de vendre's en caixes molt més petites, gairebé per pastilles”. “La majoria de les vegades amb una o dues preses és suficient. No té molt sentit que es vengui en caixes de 20 píndoles”, detalla.

Les dades de venda d'aquest medicament mostren que, de llarg, són les caixes majors (i més cares) les que són més consumides a Espanya. Segons la consultora IQVIA, l'any passat es van vendre en les farmàcies espanyoles 2.174.045 caixes de Fortasec. D'elles, l'1.887.447 unitats (el 86,8%) corresponen a la presentació de 20 càpsules i només 286.598 a la de 10 càpsules.

Molts medicaments han protagonitzat, entre el 2012 i el 2018, una autèntica escalada (vegeu el gràfic adjunt). Cinc han quadruplicat el cost per al pacient; en uns altres 17 l’increment supera el 200%; en 46 està per sobre del 100%, i en 54 se supera el 50%. Com a contrast, 139 presentacions segueixen costant el mateix i una ha baixat de preu.

Aquests increments han permès als laboratoris augmentar notablement la facturació els últims anys. A preu de venda al públic, el volum de negoci del Fortasec s’ha triplicat des de 6,6 milions d’euros el 2012 a 18,2 milions el 2018, segons la consultora especialitzada IQVIA.

El veto de Sanitat ha causat preocupació en l’Associació per a l’Autocura de la Salut (Anefp, la patronal farmacèutica de presentacions no finançades). Jaume Pey, el seu director general, ho veu “incomprensible”. “De facto és intervenir una altra vegada un preu que tu ja no finances. Si el ministeri no vol pagar per aquests fàrmacs, que no ho faci, però que no introdueixi distorsions innecessàries al mercat”, afegeix Pey. L’Anefp recorda que part dels augments s’expliquen perquè “molts fàrmacs havien patit descensos importants imposats pels preus de referència quan estaven finançats”.

Les pujades de preus han arribat al Congrés dels Diputats en repetides ocasions els últims anys. El diputat socialista Jesus María Fernández ha estat qui més ha alertat d’“una escalada que posa en risc col·lectius vulnerables, com malalts crònics i persones grans”. “El problema és que el decret del 2012 va establir molt poques excepcions perquè els pacients poguessin continuar tenint les medicines finançades. Això ha creat una gran inequitat”, lamenta.

Eulàlia Ruiz, metge de família i membre de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona, ho il·lustra amb un exemple: “El Fortasec no està finançat en cap cas i en alguns, com els malalts de càncer de còlon, considero que sí que ho hauria d’estar”.

Juan Gabriel García Ballesteros, coordinador del Grup de Treball del Medicament de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen) opina que “caldria valorar ampliar la llista de fàrmacs finançats, especialment en malalts crònics”. “Haurien d’estar inclosos en tots els casos els tractaments dels símptomes que apareixen en pacients especialment fràgils, com per exemple els laxants en ancians”. Ruiz i García Ballesteros coincideixen que “a part d’algunes excepcions, la majoria dels medicaments desfinançats el 2012 ja tenen poca utilitat terapèutica”.

María Rubio-Valera, investigadora en Economia de la Salut del grup Prisma del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública, confirma que “fins ara no hi ha evidència en la literatura científica que hagi posat de manifest que el desfinançament del 2012 tingués un impacte significatiu sobre la salut de la població”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ