Selecciona Edició
Connecta’t

L’AMB aposta per reconvertir els peatges en taxes contra la contaminació

El Pla de Mobilitat Metropolitana 2019-2014 estudia impulsar la distribució nocturna de mercaderies

Vistes d'una Barcelona contaminada des del Mirador de l'Alaclade, a Montjuïc.
Vistes d'una Barcelona contaminada des del Mirador de l'Alaclade, a Montjuïc.

Amb el debat generat durant l’últim episodi de contaminació encara present, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aposta pel peatge urbà per reduir les emissions. Proposa reconvertir els actuals peatges de concessió dels accessos de la ciutat que vencen els propers anys cap a una “taxa de congestió i contaminació per al vehicle privat”. La idea figura en el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU) per al període 2019-2024 que aquest dimecres s’ha presentat al Consell de la Mobilitat i que, si no hi ha sorpreses, s’aprovarà la setmana vinent en el Consell Metropolità.

Barcelona, que ara per ara no restringeix la circulació dels vehicles més contaminants, vetarà l’any que ve els que no tinguin etiqueta ambiental, i ja ha dit que en el futur no descarta el peatge. El document metropolità no concreta com es reorientarien els actuals peatges quan vencin les concessions, però dona per descomptat que caldria consensuar la reconversió amb “les administracions competents”.

El document, així, pretén evitar que un alliberament total dels peatges tingui un efecte crida a l’ús del cotxe a l’àrea metropolitana, una vegada que els contractes de concessió de les vies de peatge quedin sense valor. El document considera que una altra tarifació, la dels aparcaments, és una de les mesures més efectives per reduir els desplaçaments en vehicle privat.

El pla, elaborat en col·laboració amb els 36 ajuntaments, experts i entitats, busca aconseguir un model de mobilitat metropolitana que sigui “saludable, sostenible, eficient i equitativa”. Els seus objectius estan alineats amb el Pla Clima de l’AMB amb l’horitzó del 2030 i amb acords internacionals com el de París del 2015 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. Així, l’avaluació ambiental del Pla preveu una reducció de les emissions de partícules i de diòxid de nitrogen del 30%, la qual cosa, assegura, reduiria a la meitat la població exposada a una mala qualitat de l’aire i reduiria un 10% la mortalitat anual associada a la contaminació.

El PMMU agrupa 102 mesures relacionades amb grans capítols, com el transport públic, la xarxa viària, la implantació de zones de baixes emissions, l’aparcament, la distribució de mercaderies i l’ús de la bicicleta i dels vehicles que contaminen menys. Una de les qüestions que planteja el pla és que l’Àrea Metropolitana assumeixi competències de “programació i gestió” de la xarxa de carreteres: la Xarxa Viària Bàsica Metropolitana.

Per citar algunes de les propostes del PMMU, aposta per millorar els autobusos metropolitans exprés, millorar el transport públic de la segona corona metropolitana, els accessos als polígons, fixar una xarxa viària prioritària per al transport col·lectiu i millorar la intermodalitat entre mitjans de transport. El document també vol impulsar les zones de baixes emissions (zones vetades als cotxes més contaminants) fora de Barcelona i que les condicions per aparcar al carrer siguin les mateixes en tots els municipis de l’àrea.

El document també preveu actuacions per al sector de la distribució, amb idees com ara impulsar el repartiment de mercaderies a la nit o en hores vall i crear punts de recollida de paquets en espais públics. I respecte a la bicicleta, l’aposta és continuar desplegant la xarxa ciclable, estendre la bici pública metropolitana i facilitar la intermodalitat amb el transport públic.

Sobre la xarxa ferroviària, el pla incorpora les actuacions que l’AMB considera prioritàries, com el Pla de Rodalies i el Pla Director d’Infraestructures 2021-2030 de l’Autoritat del Transport Metropolità.

El cost estimat de les actuacions del pla, a sis anys, i sense tenir en compte el desenvolupament d’infraestructures, és de 1.350 milions d’euros, dels quals l’AMB es compromet a assumir un 27% i deixa la resta a “altres administracions en funció de les seves competències: els 36 ajuntaments, Diputació, Generalitat i Estat”. La quantificació econòmica prevista per a l’execució de les infraestructures és de gairebé 9.000 milions d’euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >