Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES

A Messi li agrada Valverde

La paraula del 10 resulta reveladora davant del debat futbolístic que sempre hi ha al voltant del joc del Barça

Messi durant el partit contra el Betis.
Messi durant el partit contra el Betis. Getty

Messi va sortir molt content i llargament aplaudit del Villamarín. L’ovació va recordar la que va rebre Ronaldinho al Bernabéu. No hi ha res més emocionant per a un futbolista que el felicitin en camp contrari després d’una gran actuació com la que va tenir el 10 del Barça contra el Betis. La reacció espontània de l’afició deu ser més reconfortant que alguns premis cantats abans que es lliurin i d’altres de sorprenents com la Pilota d’Or. No s’ha d’oblidar que Messi va ser el cinquè classificat de la darrera edició, la de l’any passat, guanyada pel madridista Modric.

El 10 es va mostrar agraït amb l’afició verd-i-blanca i també amb el seu entrenador, Valverde. Va dir que el tècnic havia llegit molt bé el partit, que tàcticament havien fet un matx perfecte i que l’havien controlat amb i sense pilota davant d’un rival que juga molt bé, com és l’equip de Setién. Acostumat a reinventar-se des que va debutar el 2003, a Messi se’l veu més madur i responsabilitzat com a capità del Barça. Ara mateix sembla tenir bona sintonia amb Valverde. I l’argentí no acostuma a parlar dels seus entrenadors, ni al Barça ni a l’Argentina.

Messi se sent a gust amb Valverde. El Txingurri no pensa a transcendir, no té deliris de grandesa ni atacs d’importància, tampoc es considera el guardià de l’estil, sinó que fa tots els possibles per guanyar, més pendent de la plantilla que no pas de què dirà la gent, a fora i a dins del Camp Nou. No és només una persona honesta i decent, sinó que és respectuosa amb el rival, i per descomptat amb el club, i a més prepara cada partit a consciència, i també amb naturalitat, conscient que no depèn de les relacions públiques sinó dels resultats del Barça.

Aquesta manera de fer tan planera ha seduït Messi sense necessitat d’omplir-se la boca a cada roda de premsa amb el nom del 10. La messidependència s’imposa sense forçar, simplement per sentit comú, com correspon després de la sortida de l’equip de futbolistes com Puyol, Valdés, Xavi o Iniesta. Ja no es parla de Messi com a 7, o com a fals 9, o com a punta del trident, sinó com a davanter absolut i líder de l’equip que es presenta davant l’afició amb un discurs tan serè com ambiciós, que no és cap altre que jugar per intentar guanyar la Champions.

Ha minvat el debat sobre el Dream Team, el Barça de Pep i fins i tot sobre el trident per passar a tractar de l’equip de Messi, que ho absorbeix tot amb la complicitat de Valverde. El Txingurri no ha presumit mai de res, ni tan sols de saber-se de memòria el llibre futbolístic del Barça tot i haver jugat amb Cruyff. A diferència del mateix Cruyff, de Guardiola, de Tito i fins i tot de Rijkaard, no ha hagut de ser un templer del joc del Barcelona ni ha tingut necessitat de fer veure que s’ho sabia tot, com va passar amb Tata Martino. Tampoc té gaire a veure amb Luis Enrique.

Valverde té la seva pròpia personalitat, és un possibilista que no renuncia a l’ADN del Barça ni tampoc a jugar de manera convencional al Villamarín. Té la seva pròpia llibreta tàctica, la seva manera de fer, allunyada de la grandiloqüència, molt a la mida de Messi. A diferència del que va passar amb Tata Martino contra el Rayo, ningú no el criticarà pel fet que el seu equip perdés la possessió de la pilota per primera vegada aquesta temporada contra el Betis, si després surt Messi per dir que el plantejament de Valverde va ser perfecte al Villamarín.

L’opinió pública i la publicada es pot barallar fins i tot per Cruyff i Guardiola, però difícilment ho farà per Messi, protagonista d’un partit extraordinari al Villamarín, autor de tres gols de traca i mocador, sempre respectuós amb l’adversari, amb l’afició rival i amb les regles del joc, finalment aplaudit per la gent del Betis. L’actuació de Messi va anar in crescendo fins a aconseguir la plenitud amb la jugada de l’1-4, una paràbola que s’estudiarà a tercer de Física i a quart d’Arquitectura, com va escriure l’admirat Jordi Puntí a El Periódico.

Messi va voler fer saber que, tot i ser ell l’estrella, l’entrenador ho havia fet molt bé; i posats a buscar novetats en les seves actuacions, tan extraordinàries com continuades, aquesta és una notícia que no cal amagar precisament, sobretot perquè Valverde no ha presumit mai de res al Barça i Messi se les havia tingut amb Luis Enrique i també amb Guardiola. A Messi li va agradar Valverde, paraula de 10.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >