Selecciona Edició
Connecta’t

Ofensiva contra la segregació escolar a Catalunya

Administracions catalanes aproven el Pacte contra la Segregació Escolar, que preveu garantir gratuïtat a la concertada i vetar la matrícula viva en els centres més complexos

Alumnes de primària en una escola de Barcelona.
Alumnes de primària en una escola de Barcelona.

La segregació escolar s’ha convertit en un problema de primer ordre a l’escola catalana. “Avui hi ha més escoles guetitzades”, advertia el 2016 el Síndic de greuges, Rafael Ribó, en un duríssim informe. El Síndic es referia a les escoles que, per l’alta concentració d’alumnes immigrants que tenen a les aules, semblen guetos. Llavors, un centenar d’escoles catalanes, gairebé el doble que al 2006, tenien més d’un 50% d’alumnat estranger.

L’estudi del Síndic va posar en alerta tota la comunitat educativa i, afavorit per Ribó, va començar a gestar-se un pacte institucional per posar límit a aquest fenomen. Les anades i vingudes d’alguns actors i la situació política han retardat la posada de llarg d’un acord que aquest dilluns ha vist, per fi, la llum. El Pacte contra la Segregació Escolar, que disposa del favor del Govern i l’oposició del PP, C’s, la CUP, el sindicat USTEC i la Federació d’Associacions de Famílies FAPAC, aposta per revisar les quotes que cobra l’escola concertada, garantir la gratuïtat als alumnes més desfavorits i fulminar la matrícula viva —enmig del curs— en els centres d’alta complexitat.

“El problema número u en l’educació a Catalunya és la falta d’igualtat d’oportunitats”, indica Ribó. I calia eliminar-lo. El pla té 189 mesures per reduir els índexs de segregació escolar i una comissió de seguiment per garantir el compliment del document, que ha estat secundat per bona part de l’arc polític català, la pràctica totalitat dels ajuntaments de més de 10.000 habitants, sindicats i entitats de la comunitat educativa.

Les propostes per abordar la segregació acaparen totes les etapes educatives, des del precís moment de la preinscripció. De fet, el pla recull una de les mesures anunciades pel conseller del ram, Josep Bargalló: un nou decret d’admissions, que reguli els criteris d’accés i la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives especials. Malgrat que el nou decret encara és a la cuina i no veurà la llum fins al curs 2020-2021, el Govern ja aplicarà el pròxim curs algunes mesures com els punts extra per malalties digestives cròniques, celiaquia o el fet de tenir familiars (pares, germans) exalumnes del centre. No obstant això, queda per davant incidir en altres propostes de pes com limitar la quota d’alumnes amb necessitats específiques en els centres d’alta complexitat o la no escolarització de matrícula viva —alumnes que arriben nous a meitat de curs— en aquest tipus d’escoles.

El Pacte també aborda un dels temes més controvertits del model educatiu i en el qual cap conseller no s’ha atrevit a intervenir encara: les quotes que cobra l’escola concertada. Aquestes quotes xoquen amb el principi de gratuïtat del sistema públic, però els centres concertats justifiquen que els recursos públics que reben no són suficients per sufragar l’escolarització de l’alumnat. El pla preveu fer una auditoria per quantificar el preu real d’una plaça escolar i, en qualsevol cas, garantir la gratuïtat de la plaça concertada als alumnes més desfavorits. També exigeix que es publiquin aquests imports i els conceptes i advoca per avançar cap a l’eliminació d’aquestes quotes.

El Pacte preveu també una altra de les mesures anunciades per Bargalló sobre el finançament dels centres concertats: aquells que assumeixin més coresponsabilitat pel que fa a una escolarització equilibrada, també rebran més recursos. El Govern vol repartir els recursos públics en funció de la realitat socioeconòmica dels centres.

El pla parteix de la base que caldrà millorar el finançament de tot el sistema i, per això, algunes mesures exposades requereixen una inversió pressupostària que, de moment, el Govern no podrà garantir —els Pressupostos d’aquest any no s’han aprovat: per exemple, la reducció de ràtios en els centres d’alta complexitat o una injecció extraordinària de recursos a aquest tipus d’escoles —ja s’aplica un increment, però el document assenyala que hauria de ser més gran.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >