_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Democràcia a Madrid

El missatge final no va ser el que les forces independentistes van proclamar a Cibeles, sinó el que se’n van emportar cap a Catalunya

La manifestació independentista de dissabte, al seu pas per Cibeles.
La manifestació independentista de dissabte, al seu pas per Cibeles.Borja B Hojas (GTRES)

Dues associacions independentistes catalanes van convocar dissabte passat una manifestació a Madrid sota el lema “L’autodeterminació no és delicte. Democràcia és decidir”. Amb aquesta mobilització a la capital d’un Estat que denigren, els independentistes van tornar a demostrar exactament el contrario del que volien denunciar: que Espanya sigui una dictadura que oprimeix els ciutadans de Catalunya, i que els dirigents processats al Tribunal Suprem ho estiguin per les seves idees. Tots i cadascun dels ciutadans que van marxar dissabte pels carrers de Madrid les van proclamar, exercint lliurement els drets establerts per una Constitució que els dirigents processats van intentar derogar per vies de fet. D’aquests actes, no de les seves idees, és del que estan responent davant de la justícia, amb les garanties de l’Estat de dret.

L’evidència que s’ha anat imposant en el transcurs dels dies, dins i fora d’Espanya, és que el Tribunal Suprem no amaga cap sentència dictada per endavant, i que el límit de la propaganda és senzillament la realitat. Davant de la impossibilitat d’agitar la caricatura d’un judici polític, les forces independentistes van pretendre aquest dissabte fer política amb el judici, amb l’únic resultat de deixar en evidència les entreteles sense èpica d’un credo polític que ho ha apostat tot a la manipulació. L’autodeterminació no és delicte, afirmava la pancarta exhibida ahir amb tota la raó. Però, amb tota la raó, tampoc és un dret, com es van atrevir a deixar anar els oradors, confiant que, a més de seu, l’oblit del dret internacional sigui definitiu i general. El mateix que, en efecte, democràcia és decidir. Excepte quan el que es decideix és privar dels seus drets a una majoria, cosa que dissabte també van preferir ometre els convocants i que, no obstant això, no es pot oblidar perquè els fets del 8 i 9 de setembre del 2017 van consistir exactament en això: ignorar la voluntat de la majoria dels ciutadans.

Amb tot, dissabte passat la democràcia es va reafirmar a Madrid. Però no perquè la invocaven als seus carrers les forces independentistes que pretenen segrestar-la a Catalunya, sinó perquè una vegada més va quedar de manifest que la Constitució de 1978 garanteix les llibertats de tots. També les dels qui, com els independentistes, volen destruir-les, presentant com a llibertats alternatives la imposició unilateral del seu programa. El missatge final de la marxa no va ser el que les forces independentistes van proclamar a Madrid, sinó el que van haver d’emportar-se a Catalunya. Que ho reconeguin ells i que tinguin el coratge de reconèixer-ho davant dels seus: les llibertats de les quals van fer ús els manifestants independentistes a la capital d’Espanya són les que corresponen a qualsevol ciutadà en un país lliure, i en un Estat de dret.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_