Selecciona Edició
Connecta’t

Laura Borràs, “fallera major” de l’independentisme

Pocs assoliments de la consellera de Cultura i ara candidata de JxCAT al Congrés, durant els nou mesos en el càrrec

Laura Borràs, el passat juliol al seu despatx de la conselleria.
Laura Borràs, el passat juliol al seu despatx de la conselleria.

Catalunya ha tingut quatre consellers de Cultura en tres anys. Cap ha estat capaç d’aprovar l’esperat Pla de Museus. Ferran Mascarell en va deixar embastat un, que Santi Vila va capgirar com un mitjó, el mateix que Lluís Puig va presentar el setembre del 2017 a so de bombo i platerets, però que la seva substituta, Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 1970), no ha aprovat en els nou mesos que ha estat al capdavant de la conselleria, tot i que el sector, amb el qual s’ha consensuat, l’hi reclamava. El Pla de Museus exemplifica el poc profit que Borràs ha tret al seu mandat des que va donar la campanada en acceptar el càrrec de consellera del Govern sorgit després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, després de fugir el seu antecessor Puig. Ara, Borràs ha acceptat ser la número dos de Junts per Catalunya, darrere del pres Jordi Sánchez, en les properes legislatives del 28 d’abril. I tot malgrat que Borràs, professora de literatura, ha defensat sempre que no és “una política professional”, sinó “una independent” que representa “l’esperit del 21-D”, i després de jugar a distreure els darrers dies sobre el seu futur: “El meu nom sona per a tantes coses que qualsevol dia seré la fallera major del regne!”.

De paraula fàcil, trufada sempre amb cites de creadors i escriptors. I molta ironia, etern somriure i aparent ingenuïtat, Borràs ha fet gala de ser rigorosa i pragmàtica en la seva acció de govern. Una rigorositat que ha servit per contrarestar el seu protagonisme a les xarxes (57.000 seguidors a Twitter) que l’ha fet omnipresent: diàriament hi ha dotzenes de piulades seves i repiulades. Aquesta és una afició que els seus detractors han utilitzat per criticar-la. El mateix que el seu reiterat outfit groc, que ha dut en molts actes públics i entrevistes.

Enèrgica amb Sixena i el Macba

Laura Borràs sí que ha demostrat una posició enèrgica en temes polèmics com el conflicte pels béns de Sixena dipositats en museus catalans. “No signaré la sortida de les pintures de Sixena. Em faré objectora de consciència artística”, va dir en una entrevista a aquest diari. Un tema del qual, tot i que no ha dit cap frase conciliadora, surt més ben parada que els seus antecessors, Vila i Puig, acusats d’apropiació indeguda i prevaricació per no lliurar les 44 obres del Museu de Lleida.

Borràs també ha defensat, des del primer minut, que el Macba s’ampliï a la Misericòrdia, en contra de la idea de Colau que l’extemple sigui per al CAP del Raval Nord. “Estem treballant per solucionar un problema que no hem creat nosaltres”, ha insistit.

Durant la legislatura ha viscut moments de tensió, com quan diputats de Ciutadans li van recriminar ser supremacista després de signar el 2016 el manifest Koiné contra el bilingüisme, brandant 36 exemplars del Quixot des dels seus escons. En les seves compareixences i entrevistes ha repetit frases com: “Em diuen que soc la consellera del 3%. Ja m’agradaria ser la del 2%”, en referència al fet que aspirava que la cultura catalana assolís aquest nivell als Pressupostos de la Generalitat. Ni tan sols s’han apropat a l’1% desitjat des del 2011. En la seva primera compareixença al Parlament, un mes després que fos nomenada, va dir que li agradaria destinar 65 euros per habitant i any, cosa que suposaria uns 487 milions, el doble que actualment. Unes intencions que aconseguiria, va dir, en dues legislatures.

En aquesta primera compareixença va desgranar les aspiracions del seu mandat: reactivar la taxa audiovisual que va anul·lar el Tribunal Constitucional; crear un carnet cultural per a Catalunya (una idea reiterada des del mandat de Mascarell); planificar com cal incentivar la lectura; revisar el Sistema d’Arxius; crear un Pla Estratègic de Monuments i Jaciments; aplicar l’Estatut de l’Artista seguint les recomanacions del CoNCA, un organisme que encara està pendent de renovar. També aprovar una Llei de Patrimoni Immaterial que donés cabuda incongruències com ara que la Patum de Berga i els castellers estiguin reconeguts per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat, però a Catalunya no tenen cap legislació que els protegeixi.

També es va proposar aconseguir més equitat en les línies de subvenció del seu departament per superar les incorreccions de gènere. “No m’agraden les subvencions”, va arribar a dir. Però en sis mesos, entre el gener i el juliol del 2018, quan la Presidència del Govern va ordenar aturar noves inversions i ajudes per complir amb el dèficit, va repartir més de 17,6 milions d’euros en subvencions. Precisament, el repartiment d’ajudes la va posar en el punt de mira al novembre, quan els Mossos van investigar si va concedir de manera irregular a un col·laborador tres contractes per 45.500 euros entre el 2013 i el 2018, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Ella va dir llavors que tot era fruit d’un “linxament mediàtic”. També va ser polèmica la creació d’un lloc a mida en el seu Departament per a l’exconseller Lluís Puig, pel qual va passar a cobrar 85.000 euros anuals.

Poques de les propostes que va plantejar al començament del seu mandat s’han materialitzat. Continuen pendents assumptes com la reforma de la Llei del Cinema i el desenvolupament del reglament, els quals eren necessaris arran de la caiguda estrepitosa d’espectadors i de recaptació dels darrers anys. Tampoc ha dut a terme la reforma d’aquesta llei que la Unió Europa va imposar el 2012 per discriminar els films europeus que no estan filmats en castellà, de manera que s’exposa a una significativa multa per desobeir.

Moltes de les propostes que ha llançat la Conselleria no han tingut cap aportació econòmica. Com quan al desembre va presentar sis mesures aprovades pel Govern sobre la transversalitat de la cultura en els departaments, en les quals no hi havia cap dotació per implementar-les. La manca de recursos ha estat la tònica d’aquests nou mesos. “Treballem amb la pròrroga de la pròrroga dels pressupostos”, ha dit en diverses ocasions. Malgrat tot, no ha dubtat a assistir a actes en els quals la Generalitat no aportava cap euro, com l’obertura de l’Any Joan Brossa; el naixement d’una residència per a creadors al Montseny en una finca de la Diputació de Barcelona, o la Mancomunitat Cultural, presentada el dia 5, en la qual diputacions i Generalitat s’uneixen per cooperar.

Borràs, gairebé ubiqua, en aquests nou mesos, i anteposant a les seves funcions qüestions polítiques, ha faltat a cites ineludibles, com el lliurament del Planeta, la primera vegada en 67 anys que no hi va anar ningú en actiu de la Generalitat. Tampoc va assistir a l’agost a l’enterrament de l’historiador català Josep Fontana, ni al gener al de l’editor Claudio López Lamadrid.

En aquests dies de comiat, Borràs, que sempre ha estat al costat del president Torra, ha fet servir el símil que el seu mandat ha estat com un embaràs: “Tenim una criatura que pot desenvolupar-se i donar els seus fruits”, ha dit. Un nen que la seva successora, la cinquena consellera en tres anys, haurà de cuidar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >