Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI i

Melancolia amb lleopard

El Zoo és la casa de la natura a la ciutat i un lloc que atresora records, experiències i emocions inestimables i inesborrables per a una part dels ciutadans

Un lleopard al Zoo de Barcelona.
Un lleopard al Zoo de Barcelona.

Passejar pel zoo, en el qual es nota el pes de l’amenaça, s’ha convertit en un exercici de malenconia. Fins i tot els cocodrils semblen crepusculars. Hi ha moltes instal·lacions en obres o tancades. Divendres vaig esperar fins a l’hora de tancar i em vaig quedar tot sol amb el lleopard, les seves taques i la seva mirada. Feia una tarda lluminosa, una lleu brisa bufava sobre la capçada dels arbres i semblava que arrossegava el vol de les garses. El rugit del lleó posava una nota de profunda emoció i escruiximent. Vaig pensar en el llegat de les meves lectures (des del Fauna de Félix fins als treballs de George Schaller), l’afany de viatges i aventures i l’amor per la natura a les moltes visites des de nen al zoo. És fàcil reconèixer en el zoològic el gresol de tants somnis i l’origen de l’anhel de vida salvatge. Segurament, el que no entenen els enemics acèrrims del zoo i aquesta administració colauista, tan feroçment benintencionats i armats fins a les dents de moralitat com Savonarolas i Robespierres de l’elefant i la bicicleta, és que en la seva croada per acabar amb el zoològic no només s’enfronten a criteris racionals i científics de pes —que, per cert, no semblen importar-los gaire— sinó també als sentiments d’una part de la ciutadania, tan legítims com els seus.

El zoo és molt més que un centre en què s’exhibeixen, crien, investiguen i preserven animals. És la casa de la natura a la ciutat i un lloc que atresora records, experiències i emocions inestimables i inesborrables per a una part dels ciutadans. Això no es pot eliminar d’un cop de ploma i d’un “perquè jo ho dic”, ni és just que es faci. Menys encara quan es tracta de perpetrar l’extinció amb criteris i arguments sovint waldisneyans, demagògics o directament injustos, ignorant el que té la natura de “red in toth and claw” i convertint els animals en éssers humans, una obstinació que cal recordar que li va sortir malament i amb molt de dolor per als primers al doctor Moreau a la seva illa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >