Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

“Em fico al llit llegint Tàcit, i no és pedanteria”

Sánchez Piñol, que torna a la novel·la amb la història d’un militant anarquista, ens recomana diferents llibres

Albert Sánchez Piñol, antropòleg, autor de gran èxit i qualitat reconeguda amb llibres om La pell freda i Pandora al Congo, torna amb Fungus, el rei dels Pirineus (La Campana), la història d’un militant anarquista al segle xix. L’autor, nascut a Barcelona el 1965, proposa el seu llibre com un primer lliurament d’una saga en la qual inventa una “societat alternativa a la humana”.

“El meu personatge arriba als Pirineus, es queda en zona de ningú i descobreix unes criatures anomenades Fungus, monstruoses. Utilitzo aquest monstre en relació amb l’anarquisme perquè Fungus és una reflexió sobre el poder”. Sánchez Piñol ha inclòs il·lustracions de Quim Hereu per interrelacionar el llibre amb l’art i la seva intenció és arribar a les pantalles i al joc de taula que “socialitza, davant els d’ordinador, que aïllen”.

Piñol ha estat el convidat del programa ¿Qué estás leyendo?, en el qual els autors recomanen llibres. Defensa especialment l’argentina Flavia Company com a autora amb enorme estil l’últim llibre de la qual, Magokoro, qualifica de “llibre savi que ha canviat la meva manera de llegir”, “un llibre que et transforma”. També el desafiament que planteja Ian Morris a Guerra, ¿para qué sirve?, que sosté una “tesi contrària al teu testimoni però difícil de refutar”, que és el valor de les guerres. “Diu que les guerres són terrorífiques, però que a llarg termini generen uns beneficis. Han tendit a generar grans poders centrals que generen una pau social. I ho demostra amb dades que jo ja coneixia com a antropòleg i que són certes: a les excavacions, un de cada quatre cranis està perforat a destralades. Les civilitzacions primitives tenien valors, però l’estat de guerra era perpetu i la violència s’emportava una quarta part de les vides”.

I defensa també Anàbasi, de Xenofont. “A mi m’agraden els clàssics i no és pedanteria. Jo me’n vaig a adormir llegint Tàcit. Hi ha un truc que recomano i és que et llegeixis un clàssic sense espòilers. És a dir, tots sabem com acaba La Ilíada i l’Odissea, però cal intentar imaginar que no ho saps. Els primers que ho van llegir no ho sabien, intenta fer-ho així”. Amb aquest esperit va descobrir i va llegir Anàbasi, una gran història sobre el poder de la cohesió.

Les seves lectures recomanades són:

- Magokoro, de Flavia Company (Catedral).

- Guerra, ¿para qué sirve?, de Ian Morris (Ático de los libros).

- La mejor madre del mundo, de Nuria Labari (Literatura Random House).

- Explicar a Hitler, de Ron Rosenbaum (RBA).

- Anàbasi o La retirada dels deu mil, de Xenofont.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >