Selecciona Edició
Connecta’t

Una jornada molt negra per a les Ales Roges

Un doble homenatge a Terol i Tarragona recorda aquest cap de setmana l’aviació republicana i els seus voluntaris soviètics caiguts el terrible 7 de febrer del 1938

Una formació de bombarders Katiuska a la Guerra Civil.
Una formació de bombarders Katiuska a la Guerra Civil.

El 7 de febrer del 1938 va ser un dels pitjors dies de la Guerra Civil per a l’aviació republicana, coneguda com la Gloriosa. Un veritable daltabaix. Una operació de bombardeig en el marc de la batalla d’Alfambra, al front de Terol, amb els aeroplans que s’havien enlairat d’aeròdroms de Vilafamés (Castelló) i La Sénia (Tarragona), va acabar amb diversos bombarders enderrocats o molt malparats i part de les tripulacions mortes o ferides. En total quatre aparells Tupolev SB 2 Katiuska de fabricació soviètica, dos amb tripulacions espanyoles i dos soviètiques, van ser abatuts per caces de la Legió Còndor sobre Calamocha, i tres tripulants vinguts de la URSS van resultar morts de la pitjor manera: dos metrallats salvatgement i molt poc esportivament pels pilots alemanys quan descendien en paracaigudes, i el tercer precipitat sobre una casa en cremar-se-li el seu i caure del cel com una pedra.

Aquests tres aviadors eren l’observador Ivan Griorevich Boldirev, el metrallador Anatolii Andreevich Gorelov i el també observador Retr Ivanovich Latischev. Els tres homes van ser enterrats al cementiri de Móra de Rubiols (Terol) i al mateix cementiri es va fer un homenatge en què van participar els membres de la 1a esquadrilla russa (l’Esquadrilla Fantasma) del Grup 24 acompanyats per dues traductores. Es va erigir sobre la tomba comuna dels tres aviadors una làpida amb una placa de marbre negre en la qual figuraven els noms, un baix relleu de dos bombarders en atac, un sol i les ales de l’aviació republicana. El monument, coronat per una estrella vermella, va desaparèixer parcialment després de la guerra i en va quedar només la làpida nua.

Ara, aquest dissabte, després de diverses indagacions històriques per aclarir els fets, s’inaugurarà el monument reposat, amb tots els seus elements i la inscripció “En memòria dels pilots de la flota aèria republicana Boldirev, Latischev i Gorelov, caiguts en la lluita contra el feixisme mentre defensaven el poble espanyol”. A l’acte, organitzat per Adar, l’associació d’aviadors de la República, hi participarà l’ambaixador rus Valeriy Morozov i altres personalitats, com el director de l’Arxiu Estatal Rus Vladimir Tarasov i el pilot, cosmonauta del Soiuz 17 i Heroi de la Unió Soviètica, Oleg Atkov. S’oferirà una ofrena floral, s’interpretarà el Toc de silenci i es cantaran himnes. Paral·lelament, el dia després, diumenge, tindrà lloc a l’antic camp d’aviació militar de La Sénia, lligat a la història d’aquell dia tràgic i que disposa d’un actiu centre d’interpretació i museu, un altre homenatge a l’aviació republicana, organitzat també per Adar. En aquest segon acte, es recordarà especialment els 101 aviadors soviètics morts a Espanya, dels quals se n’han localitzat mig centenar, i la camaraderia de l’aire. En tots dos homenatges col·laboren els ajuntaments respectius.

La nova làpida dels tres aviadors russos.
La nova làpida dels tres aviadors russos.

La història d’aquell dia negre per a les Ales Roges l’han reconstruït detalladament, després de trobar 80 anys després part de la làpida dels aviadors russos, Carlos Mallench i Blas Vicente Marco en una investigació que els ha portat fins i tot a contactar amb un testimoni del combat i la caiguda dels avions (vegeu l’article al peu).

Enderrocament d'un bombarder Katiuska en la Guerra Civil.
Enderrocament d'un bombarder Katiuska en la Guerra Civil.

Els bombarders republicans eren una vintena de Katiuskas de les esquadrilles 1 (integrada per voluntaris soviètics), 2 i 3 del Grup 24 (conegut com “el Circ”). Els avions portaven tres tripulants cada un. Es van trobar els caces Messerschmitt Bf 109 del Grup K/88 de la Còndor que escortaven els seus bombarders He-111 que volaven a bombardejar els seus propis objectius. El que va passar al cel de Terol llavors és diferent segons les versions dels alemanys i franquistes o els republicans. Per als aviadors germànics, que solien inflar les seves xifres, va ser gairebé un tir al colom i van afirmar que van fer caure no menys de 12 avions enemics, entre els quals hi havia 8 Martin Bombers (era habitual confondre els Katiuskas amb el bombarder nord-americà similar Martin B-10). “No havíem vist mai tants bombarders vermells, 22, i els teníem sota les nostres armes”, va assenyalar el pilot de caça Gotthard Handrick a la revista Die Wehrmacht.

Per la seva part, els republicans van comptabilitzar la pèrdua de quatre Katiuskas, però molts d’altres van tornar a les seves bases tocats i amb tripulants ferits. Dos dels bombarders enderrocats eren els dels soviètics, dels quals van morir tres aviadors, mentre que a les dues tripulacions espanyoles van morir tots, els sis ocupants dels dos avions. El pilot soviètic d’un dels bombarders, Ivan Surhin, que va saltar en paracaigudes, es va salvar, tot i que amb cremades, perquè va fingir que estava mort i va poder evitar el despietat metrallament dels Me-109. La qüestió d’on era l’escorta de caça republicana que havia de defensar els seus bombarders s’ha explicat perquè aquests avions es van llançar darrere els bombarders alemanys i van abandonar els seus.

El pilot soviètic d’un dels bombarders, Ivan Surhin, que va saltar en paracaigudes, es va salvar, tot i que amb cremades, perquè va fingir que estava mort i va poder evitar el despietat metrallament dels Me-109.

Aquilino Mata, president d’Adar, i Antonio Valldeperes, vicepresident, expliquen que les característiques del combat del 7 de febrer al cel de Terol, amb el metrallament dels aviadors que es van llançar en paracaigudes, ho fa especialment significatiu per recordar la crueltat de la guerra. També el cruent: nou aviadors morts i tres de ferits greus en l’acció.

Mata i Valldeperes recorden que els pilots soviètics que van venir a lluitar a Espanya “ho van fer de cor”, eren tots joves, militars i amb experiència i van pagar, subratllen, un alt tribut de sang.

Un paracaigudista mort al graner

Domingo Fuerte Escriche, que llavors tenia 8 anys, era al camp amb el seu pare, el seu oncle i un pastor quan van veure un avió volant molt alt incendiat que, de sobte, va fer un gir brusc i va caure en picat i va explotar no massa lluny d’on eren. Ho explica, 81 anys després, a l’entrevista que li va fer l’investigador Carlos Mallench. Van córrer a casa, una masia, on hi havia la besàvia del nen, la mare i les germanes. A la masia els van portar llavors un pilot rus que coixejava i que portava un encenedor i l’encenia com volent indicar que el seu avió s’havia incendiat. En sortir de casa seva per la part del darrere, Domingo va veure una cosa semblant a un llençol blanc al costat d’unes pedres que va resultar que era un paracaigudes i, molt a prop, hi havia un cos de cara amunt “amb dos trets a la cara”. Va avisar i van portar el cadàver a la casa on va acudir molta gent. Quan tothom se n’anava, va baixar les escales plorant una noia que treballava a la casa i que havia trobat al graner un altre pilot mort. A la teulada hi havia un gran esvoranc, les teules estaven trencades i l’impacte del soviètic en caiguda lliure havia estat tan brutal que fins i tot s’havia partit una biga de fusta. La paret estava tota tacada de sang i el cap de l’aviador s’havia desfet completament per l’impacte.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ