Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

Una que cau i una que vola

El de Dennis Lehane és un títol fluix; el de James Ellroy, dolorosament esplèndid

L'escriptor James Ellroy.
L'escriptor James Ellroy.

La iniciativa de l’editorial Efadós Biblioteca Andreu Martín, en paraules del seu responsable, “es nodreix d’aquells llibres negres o policíacs que més m’han agradat a la meva vida de lector i actualment no trobo en el mercat català”. En el cas que aquí ens pertoca, “autors internacionals imprescindibles que encara no han tingut accés a la nostra cultura”. No hi ha dubte que la intenció és lloable i que tant Dennis Lehane com James Ellroy mereixen el qualificatiu de grans narradors forans del gènere negre, units pel fet d’haver explorat amb múscul el passat violent dels seu país —especialment l’àmbit gangsteril— amb esperit coral. Ara bé, respecte a Lehane, costa entendre la inclusió de la seva darrera novel·la, Després de la caiguda, un dels títols més fluixos de la seva trajectòria, quan romanen pendents de traducció quasi tota la sèrie dedicada als detectius Kenzie i Gennaro, la trilogia entorn del clan dels Coughlin, o novel·les independents com Mystic River o Shutter Island.

Venia l’autor de Boston d’una obra magistral com Ese mundo desaparecido, cloenda del retrat d’un mafiós que mereix un lloc als altars del subgènere (allà, amb Vito Corleone o Tony Soprano), i potser li venia de gust un entreteniment o un digestiu abans de llançar-se de nou a un altre repte majúscul, jugar un amistós amb suplents després de conquerir una Champions. El cas és que li ha sortit alguna cosa molt semblant a un despropòsit. Després de la caiguda gira al voltant d’una periodista que primer va haver de patir una mare que li va negar el dret de conèixer la identitat del seu pare, i més endavant una experiència traumàtica a Haití, a partir de la qual ha de conviure amb atacs de pànic i agorafòbia. Un segon marit, un empresari d’èxit del sector de la fusta, tan perfecte que encaixaria en la categoria de príncep blau, sembla la solució de tots els seus problemes fins que, arran d’un fet atzarós, neix la sospita que ell no és qui pretén ser. Quan la protagonista comença a rascar, el seu món s’ensorra i… fins aquí la trama per no incórrer en spoilers. Encara que el thriller sol demanar una certa suspensió de la credibilitat, Lehane traspassa tot límit generós en qüestió de versemblança, i demostra que és molt més perdonable un únic gir gegantí (Shutter Island) que no pas un reguitzell d’accions i comportaments incoherents, gratuïts o fruits de la casualitat. Un exemple: matar i veure matar no ha estat mai tan fàcil ni ha produït menys impacte emocional. Un té la sensació que, si això fos una sèrie de Netflix, al tercer capítol hi hauria desercions en massa en sentir-se una mica ofès allò que precisament l’espectador sol tenir més adormit: el sentit comú.

Una que cau i una que vola

DESPRÉS DE LA CAIGUDA / ELS MEUS RACONS FOSCOS

Dennis Lehane / James Ellroy
Efadós
432 / 464 pàgines
22,30 / 22,70 euros

A l’espectre oposat trobem l’esplèndida Els meus racons foscos, la primera incursió de James Ellroy en el gènere autobiogràfic —la següent arribaria catorze anys després amb A la caza de la mujer—, que va partir de la decisió d’investigar pel seu compte l’assassinat de la seva mare, comès gairebé quatre dècades abans, el 1958. És sabut que aquesta tragèdia conforma la columna vertebral de bona part de la seva obra, bé perquè va fer del crim i la perversió un motiu recurrent, bé perquè el va atrapar en un passat que mai no ha abandonat com a marc ficcional —totes les seves novel·les transcorren en els anys cinquanta i setanta del segle passat—, i també perquè va condicionar el perfil dels seus personatges femenins i el seu tracte personal amb les dones (tema d’A la caza de la mujer), o perquè s’ha dedicat a recrear o transferir la figura materna (La dalia negra).

El llibre combina una detallada reconstrucció del crim i els devastadors efectes sobre la psique i el comportament del fill de la víctima durant la seva joventut —delinqüència, consum de drogues i alcohol, voyeurisme, ràbia envers la mare que degenera en fantasia libidinosa…— amb una investigació criminal obsessiva quan aquell arriba a l’edat adulta —el foc interior per trobar el culpable té el seu reflex en un minuciós recompte d’expedients consultats, entrevistes realitzades, casos confrontats, fils descartats, teories elucubrades… per moments un bucle capaç de deixar el lector fora de combat— i acaba en alguna forma de reconciliació filial post mortem.

No és plat per a tots els paladars —cap llibre d’Ellroy ho és—, però qualsevol amant del gènere negre gaudirà, almenys, del cabal d’informació valuosíssima sobre els protocols d’una investigació criminal oficial i els desafiaments que planteja una d’extraoficial molt temps després dels fets.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >