Selecciona Edició
Connecta’t

Cirurgia làser al cervell per cremar focus epilèptics

L’Hospital del Mar utilitza una tècnica poc invasiva per tractar epilèpsia i tumors

Els doctors Rodrigo Rocamora, Gerard Conesa, Julio Pascual i Jaume Capellades en la presentació de l'ablació làser.
Els doctors Rodrigo Rocamora, Gerard Conesa, Julio Pascual i Jaume Capellades en la presentació de l'ablació làser. Europa Press

Les intervencions mínimament invasives, poc agressives per a l’organisme i menys traumàtiques per al pacient s’obren pas, fins i tot, entre la laberíntica escorça cerebral. L’Hospital del Mar de Barcelona ha estat el primer centre de l’Estat a assajar una nova tècnica quirúrgica per tractar l’epilèpsia: a través d’una sonda minúscula inserida al crani, un làser crema les lesions cerebrals per neutralitzar el focus epilèptic. El centre ja ha realitzat tres intervencions d’aquest tipus.

Aquesta tècnica, que es va començar a fer servir el 2006 a França per tractar metàstasis cerebrals, permet accedir a lesions cerebrals de menys de tres centímetres de diàmetre i en zones de difícil accés pels procediments habituals. No en va, la sonda mesura aproximadament 1,65 mil·límetres i les lesions a penes assoleixen els 20 mil·límetres de diàmetre. Als Estats Units ja s’han fet unes 3.000 intervencions i, tot i que la majoria van ser per tractar l’epilèpsia, també es va utilitzar aquesta tècnica per tractar tumors complexos, com les recidives dels glioblastomes.

“La tècnica es fa servir si hi ha focus localitzats i profunds del cervell”, matisa el doctor Rodrigo Rocamora, cap de la Unitat d’Epilèpsia de l’hospital. No tots els pacients són candidats a aquest tipus de tècnica. Les lesions han d’estar ben identificades i localitzades.

La dificultat d’operar en un camp magnètic

Una de les dificultats afegides d’aquesta tècnica és que els professionals han de treballar dins d’un entorn magnètic, per la necessitat que el pacient estigui vigilat per ressonància magnètica. “Això és un hàndicap per a neurocirurgians i anestesistes. El camp magnètic està sempre en funcionament, encara que l’aparell estigui apagat,” adverteix Capellades. Els professionals han d’extremar les precaucions amb el material que fan servir, per exemple.

Una vegada seleccionats els pacients tributaris, la intervenció comença a la sala d’operacions, on un equip de neurocirurgians insereixen la diminuta sonda a la cavitat cranial del malalt amb l’ajuda del robot Rosa, un dispositiu precís d’última generació. Després, es trasllada el pacient a la unitat de ressonància magnètica perquè estigui controlat, durant tota la intervenció, per un sistema de diagnòstic per la imatge. “És un canvi absolut en el nostre plantejament. Passem de diagnosticar a participar en la intervenció. A través de la ressonància magnètica anem seguint el procediment terapèutic a mesura que es va fent l’ablació làser. El làser va provocant calor perquè la lesió es vagi cremant i nosaltres controlem la lesió i els voltants”, afegeix Jaume Capellades, cap de Neuroradiologia.

Els tres pacients que s’han intervingut fins ara van rebre l’alta 48 hores després de la intervenció. Rocamora diu que cal esperar a analitzar i comparar aquesta tècnica amb la cirurgia tradicional, però ja hi ha estudis que apunten que el resultat cognitiu és molt millor després de l’ablació làser, per exemple.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >