Selecciona Edició
Connecta’t

‘Sòcrates Cafè’, filosofar al bar

Una vintena de persones es reuneixen dues vegades per setmana al Raval per reflexionar sobre temes com "la por a la llibertat"

Una de les tertúlies del grup 'Sòcrates Cafè Barcelona'.
Una de les tertúlies del grup 'Sòcrates Cafè Barcelona'.

Quatre taules allargades a la rebotiga d'un bar del Raval agrupen cada dilluns i dimecres una vintena de persones. L'atmosfera clandestina es veu reforçada per la paret escrostonada i els mobles de fusta atrotinats que vesteixen l'habitació. Sobre la taula, cerveses, tes i ampolles de vidre. Una majoria de braços alçats decreta el tema de debat d'avui: “La por a la llibertat”.

Durant les properes dues hores i en anglès, aquest serà el tema a tractar al Cafè de les Delícies. El grup de filosofia Sòcrates Cafè Barcelona va començar el novembre del 2016 per la iniciativa del nord-americà Bob Enteen seguint el model dels Socrates Cafe nord-americans desenvolupats el 1996 pel periodista Christopher Phillips, ara estesos per tot el món, i que van convertir el seu creador en un escriptor supervendes.

Entre els seus temes no acostumen a entrar-hi l'epistemologia kantiana o l'ètica de Nicòman, sinó que els seus objectes de debat són, com ells anomenen, “filosofies de vida”. Aquestes trobades són reunions a les quals qualsevol persona pot assistir sense necessitat de tenir un bagatge de teoria filosòfica. Un intercanvi d'idees en què ningú intenta convèncer l'altre, i que es considera un èxit quan al final de la xerrada, els participants acaben amb més preguntes que al principi.

Mentre que a la majoria de bars els ulls estaran clavats en un partit de futbol o a la pantalla d'un mòbil, en aquesta rebotiga 26 persones debatran sobre la por a la llibertat. Dirigits per un moderador, la sessió comença amb la presentació personal dels assistents. Tot seguit, es proposen lliurement les qüestions de discussió. Per què la majoria de persones continua vivint en parella?, què està més valorat per la societat: ser savi o ser amable?, van ser els assumptes d'una de les últimes sessions. Una primera ronda de votació tria els dos finalistes, i la segona elecció decanta la balança. D'aquesta manera només la persona que ho proposa coneix l'assumpte a debatre, per afavorir l'espontaneïtat.

“Si parlem de la por de ser lliures, hem de parlar del preu per ser-ho, quin és el preu de ser Nelson Mandela i estar 27 anys a la presó, o ser Martin Luther King i acabar amb un tret al cap?”, s'escolta a un jove nigerià. La majoria dels assistents supera els 30 anys i estan representades nacionalitats de tots els continents. Ningú té obligació d'intervenir, i alguns no ho fan. Actualment, el grup reuneix cada dilluns i dimecres una vintena de persones a través de l'aplicació Meetup. “L'ideal serien 15 persones, però hem ampliat el contingent perquè ningú es quedés fora”, assenyala Toni González, un dels organitzadors.

Viktoria Sargsyan, una armènia de 30 anys, fa cinc mesos que assisteix a les reunions. Va ser qui va proposar la discussió del primer capítol d'Així parlà Zaratrusta, de Friedrich Nietzsche, l'única xerrada que ha versat sobre un autor clàssic en els últims mesos. Sargsyan diu que se sentia molt còmoda per haver trobat un grup on es pot discutir de grans assumptes d'una manera diferent. Stirling Clarck. un escocès de 66 anys i veterà en aquestes xerrades, valora que el caràcter d'aquestes reunions filosòfiques no tracti d'autors clàssics: “Aquestes reunions són molt lleugeres, però de vegades també profundes”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ