Selecciona Edició
Connecta’t

El Liceu no s’està de res per celebrar els 20 anys de la seva reobertura després de l’incendi

Una trencadora ‘Turandot’, dirigida per Frank Aleu, obrirà la temporada amb noves produccions del teatre que comptarà amb tot un firmament d'estrelles de l'òpera

Valentí Oviedo, Salvador Alemany, Christina Scheppelmann i Joan Pons en la presentació de la temporada 2019-2020 del Liceu. Ampliar foto
Valentí Oviedo, Salvador Alemany, Christina Scheppelmann i Joan Pons en la presentació de la temporada 2019-2020 del Liceu.

El Liceu vol celebrar en gran el 20è aniversari de la seva reobertura l’octubre del 1999, després de cinc anys de reconstrucció arran de l’incendi del 1994. D’entrada, el proper 9 d’octubre la inauguració de la temporada 2019-2020 serà de factura pròpia amb una producció de Turandot, de Puccini, amb una aposta escènica de Frank Aleu (La Fura dels Baus), el mateix títol amb el qual es va reobrir el Liceu després del foc el 7 d’octubre del 1999. “La força de l’òpera” és el lema d’una temporada especial en què el Liceu es reivindica a si mateix. Ho fa amb més diners, un increment de pressupost d’un 3,6% respecte a la temporada anterior i arriba als 48,3 milions d’euros, amb el convenciment que per millorar l’oferta i captar més públic calen més recursos. Una inversió imprescindible per, entre altres coses, poder fitxar bona part del firmament de les estrelles de la lírica, com Anna Netrebko, Juan Diego Flórez, Javier Camarena, Roberto Alagna, Joyce Didonato, Clémentine Margaine i Iréne Theorin, entre moltes altres. Seran 11 títols que recorden el passat –un d’ells en versió concert–, però que, d’altra banda, miren al futur.

Després d’una etapa d’ajustos econòmics i de reposicions de títols i escasses apostes noves, aquest any el teatre de la Rambla liderarà tres produccions que s’estrenaran mundialment la temporada vinent. La primera, en solitari, serà Turandot, amb la mirada del videocreador Aleu amb una proposta hightech sota la direcció musical del director de l’Orquestra del Liceu, Joan Pons, i amb dos repartiments extraordinaris: Iréne Theorin i Lisa Lindstrom com a princeses Turandot i Jorge de León i Gregory Kunde com a Calaf. “No volem avançar la producció, però sí afirmar que serà imponent i no només per l’impacte visual”, ha apuntat la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, per a qui la presentació de la temporada 2019-2020 és l’última. A finals d’any serà substituïda per Víctor García de Gomar –actualment al Palau de la Música–, després d’un procés de selecció amb concurs. Scheppelmann es va manifestar satisfeta pel seu pas pel Liceu: “Els primers anys –del 2013 al 2015– van ser difícils i vam haver de saber torejar i vam tenir unes temporades amb un repertori més popular i de reposicions. L’important és que hem remuntat la situació”, argumentava.

Dues altres coproduccions que lidera el Liceu són Lohengrin, sota la direcció d’escena de Katharina Wagner, la besneta del compositor alemany, en un projecte conjunt amb l’òpera de Leipzig, i molt d’acord amb el gust wagnerià del Liceu i, més encara, del mestre Josep Pons, que n’assumirà la direcció musical. Il barbiere di Siviglia, de Rossini, amb la Staatstheater am Gätnerplazt de Munic –que construeix la producció– i el teatre de Tolosa de Llenguadoc és la tercera coproducció “que segur que serà fresca i diferent i sobretot molt energètica”, avançava Scheppelman. La sarsuela Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, i dirigida per Lluís Pasqual és una altra de les estrenes de la temporada, en coproducció amb el Teatre de la Zarzuela de Madrid, on es veurà abans que al Liceu: “És una adaptació singular de Lluís Pasqual que casa molt bé amb el Liceu, que hauria de fer sarsueles de qualitat i amb artistes lírics, com passa en aquesta ocasió”, defensava la directora. La sarsuela, que tindrà sis funcions, comptarà amb veus destacades de la lírica espanyola, com María José Moreno, Elena Sancho i Celso Albelo, entre d’altres. Alcione, de Marin Marais, és l’altra coproducció que s'estrenarà al Liceu sota la direcció musical de Jordi Savall amb una posada en escena de Louise Motay que recorda la màgia dels teatres històrics i el seu funcionament.

Ingressos a l’alça i més costos de producció

Per captar més públic cal fer un esforç amb els preus, diversificar-los i rebaixar-los, especialment si es vol que les localitats estiguin ocupades per persones per sota dels 40 anys. Valentí Oviedo, director general del Liceu, ha optat per ampliar l’oferta d’abonaments de temporada, de dotze, nou, sis i tres títols, amb descomptes d’entre un 25% i un 20% per als abonaments amb més funcions. Ha introduït un abonament popular amb un descompte del 35% per als abonaments de tres títols i un dels torns de sis. També s’ha recuperat, per a la temporada 2019-2020, el preu únic de 30 euros per als menors de 35 anys que comprin les entrades a partir de dues setmanes abans de l’estrena: “Potser ja va funcionar en algun moment, però no va estar acompanyat d’una bona campanya informativa, que és el que farem”.

Els gestors del Liceu creuen que aquesta és una bona manera per facilitar l’accés als espectacles d’òpera a un públic que no s’hi apropa per qüestió de preu. El teatre repetirà l’experiència del “Liceu under 35” –aquesta temporada ho farà amb Tosca– amb l’estrena de la temporada Turandot i Carmen. Es tracta d’una funció prèvia a l’estrena, una preestrena exclusiva per a joves menors de 35 anys a un preu únic de 15 euros. Amb aquestes noves fórmules, el Liceu calcula incrementar el capítol d’ingressos per taquilla a 17,9 milions d’euros, la qual cosa representaria un 10% més que l’any passat.

“El que no té sentit és tenir butaques buides a les funcions, per la qual cosa hem de buscar noves fórmules”, resumia Salvador Alemany, president de la Fundació del Liceu, que dilluns va donar el vistiplau als comptes de la temporada que arrencarà a l’octubre. Per mecenatge, el Liceu calcula que arribarà a 5,7 milions d’euros. Davant d’uns ingressos de 48 milions d’euros, el capítol de despeses es tanca en 46, una diferència que es vol destinar a amortitzar el deute financer. Aquest any, a diferència dels anteriors, el Liceu també destinarà més diners a produccions pròpies –les cinc de la temporada i dues del Petit Liceu–, entre 10 i 12 milions d’euros, segons les xifres avançades. Els fons que aporten les administracions es continuen reduint gradualment a mesura que creixen els que genera el teatre: “Ara les subvencions públiques representen el 46% i confiem que la bona sintonia que regna entre els patrons a la Fundació del Liceu no s’alteri malgrat la inestabilitat política que estem travessant en els últims anys”, apuntava Alemany.

I en homenatge a les que han estat produccions emblemàtiques del Liceu, aquesta temporada es reprogramen Aida, de Verdi –l’òpera més representada del teatre, 456 vegades–, amb l’escenografia clàssica dels telons de l’escenògraf Mestres Cabanes. I un altre “clàssic” que es revisitarà aquesta temporada és Carmen, de Bizet, en el muntatge de Calixto Bieito que es va estrenar fa 20 anys i que arribarà al Liceu per tercera vegada: “Creiem que té sentit que les dues estiguin en el 20è aniversari del Liceu perquè són emblemàtiques d'aquest teatre”. La Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo, són dos títols més de la propera temporada, a banda de La clemenza di Tito, de Mozart, i Semiramide, de Rossini.

Les grans veus, marca de la casa del Liceu, no fallaran, ja sigui en les òperes representades o en versió concert, com la que faran la parella formada per la soprano Anna Netrebko i el tenor Yusif Eyvazov amb un programa que està per determinar i fora de l’abonament de temporada. També ho farà en versió concert l’aclamat Juan Diego Flórez –tan recordat pels seus aguts a La Fille du Regiment– i Javier Camarena. La temporada tindrà un sol concert simfònic entre les parets del teatre, la Segona simfonia de Mahler, Resurrecció, que dirigirà Pons, i una oferta “que s’ha disparat”, en paraules del director, dels concerts de les Cambres del Liceu, que seran més d’una vintena repartits per diversos punts de la ciutat. Els espectacles de dansa tornen a ser tres: l’English National Ballet retorna al Liceu amb una proposta de Giselle que no tindrà res a veure amb les anteriors, segons la directora artística; presenta una nova coreografia, De Scheherazade a Yo, Carmen, de María Pagés, i un tercer muntatge a càrrec de Les Grands Ballets Canadiens, dirigit per Ivan Cavallari.

Per celebrar el 20è aniversari, el Liceu col·labora en la producció de l’exposició Òpera: passió, poder i política, original del Victoria and Albert Museum, sobre l’evolució de l’òpera des dels seus orígens fins a l’actualitat amb una experiència immersiva. La mostra, que ja ha passat per Londres, arribarà primer al CaixaForum de Madrid i després al de Barcelona, on la mostra incorporarà l’àmbit de la ciutat i del Liceu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >