Selecciona Edició
Connecta’t

Colau cobra una mínima part de les multes imposades a empreses

L’Ajuntament al·lega que l'objectiu de les sancions no és recaptar, sinó modificar actuacions dels privats perquè s'ajustin a la legalitat

Una de les finques buides, al carrer de Pau Claris.
Una de les finques buides, al carrer de Pau Claris.

El portal turístic Airbnb per pisos sense llicència; els bancs per pisos buits durant més de dos anys; FCC per irregularitats en la recollida de les escombraries; les companyies de subministraments per tallar llum o gas a famílies sense recursos... El Govern d’Ada Colau ha optat en el seu mandat que acaba per la multa com a arma perquè les empreses privades compleixin amb la legalitat. L'última, la setmana passada, amb 2,8 milions de multa a dos fons d'inversió per finques buides. “No ens tremolaran les cames”, va afirmar Colau en anunciar-les. L’Ajuntament, no obstant això, ha cobrat només una mínima part de les sancions imposades.

Fonts municipals recorden que l'objectiu d'aquestes sancions no és tant recaptar, com ha repetit l'alcaldessa en anunciar-les, sinó modificar actuacions dels privats per ajustar-se a la legalitat. “Està comprovat que són dissuasives i de vegades han tingut efecte bumerang”, celebren les mateixes fonts, que recorden com, després de la multa a Airbnb, el Consistori es va asseure amb altres portals i aquests es van comprometre a retirar l'oferta il·legal. Sobre el fet que amb prou feines s'hagin cobrat, recorden que les sancions són garantistes i sempre donen l'opció a la persona o empresa multada a recórrer. Les que segueixen són les principals multes imposades i el seu recorregut.

25 expedients per llum i gas. L’Ajuntament ha tramitat 25 expedients sancionadors (d'entre 30.000 i 70.000 euros, 870.000 en total) per incomplir la Llei 24/2015 de pobresa energètica en tallar llum o gas a famílies que tenien informe de Serveis Socials que n’acreditava la situació de vulnerable. Del total de multes, que sumen 870.000 euros, 17 són contra Endesa, quatre contra Gas Natural, dos contra Iberdrola i dos més contra altres empreses. L’Ajuntament no n’ha cobrat cap perquè totes han estat recorregudes. Endesa assegura que n’hi consten només 12 i que quatre van ser arxivades. Sobre les vuit restants, confirmen que les han recorregut.

Multa milionària a FCC. L’Oficina per la Transparència va obrir un expedient sancionador per set milions d'euros després que aquest diari revelés un presumpte frau en la recollida d'escombraries entre 2013 i 2015. L'empresa, expliquen fonts municipals, va presentar recurs contenciós contra la multa i demanava, com a mesura cautelar, la suspensió del pagament de la sanció. El jutjat va denegar la suspensió i FCC té quatre anys per pagar-la, encara que no ho ha fet encara. Un portaveu de l'empresa indica que la firma sempre ha rebutjat els motius de la multa i “la improcedència de les sancions proposades, motiu pel qual es va presentar el recurs contenciós administratiu”. “De la mateixa manera que va passar amb la denúncia presentada per l’Ajuntament davant la Fiscalia de Barcelona, que va resultar finalment arxivada”, l'empresa confia que la seva “pretensió sigui estimada i les sancions revocades”.

Pisos buits: vuit multes cobrades. Una de les croades de Colau és el dret a l'habitatge i tres mesos després d'arribar al Govern va anunciar multes a bancs per tenir 12 pisos buits. L’Ajuntament va obrir 514 procediments a grans forquilles per utilització anòmala de l'habitatge (romandre més de dos anys buits) que van acabar en 166 expedients que emplaçaven les entitats a utilitzar els pisos o a cedir-los a l'administració o a pagar la multa. L’Ajuntament va cobrar set multes d'entre 5.000 i 15.000 euros, però una sentència del TSJC va suspendre la resta de casos per un recurs del Banc Santander. Des de llavors el consistori va optar pels expedients sancionadors per desocupació permanent. S'han obert 28 expedients i una altra sanció ha estat executada amb el pagament de 7.200 euros dels quals es va perdonar el 85% perquè la propietat va cedir el pis.

Habitatge social. A part de les grans forquilles, Colau també ha perseguit el frau amb els habitatges pagats amb els diners del contribuent i al gener va anunciar que després d'inspeccionar 1.500 habitatges del parc públic ha obert 13 expedients i ha posat dues multes que sumen 180.000 euros a un propietari que va llogar el seu pis i el va tenir buit. En aquest cas, la resolució no és ferma perquè no s'han esgotat tots els terminis i possibilitats de recurs.

Pisos turístics. Les amenaces de l'equip de Colau contra els portals turístics que anunciaven pisos il·legals es van materialitzar primer l'estiu de 2016 amb sancions de 30.000 euros i després el novembre de 2016 en fer pública la imposició d'una multa de 600.000 contra les dues principals empreses, Airbnb i Homeaway, la màxima que preveu la Llei de Turisme de Catalunya. Totes dues van ser recorregudes.

Els primers a sancionar Airbnb

Una de les principals empreses de pisos turístics, Airbnb, va subratllar, quan l'Ajuntament la va multar, que era la primera ciutat del món que ho feia. Es van presentar recursos contra les sancions municipals, però Airbnb i la resta de portals van retirar el gruix de l'oferta de pisos sense llicència. Des d’Airbnb destaquen que han treballat amb “l’Ajuntament per eliminar els operadors il·legals i assegurar que els ciutadans puguin compartir casa seva” i consideren que “l’Ajuntament ha d'exigir a totes les plataformes el mateix nivell de compliment i alts estàndards”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >