Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont serà candidat de Junts per Catalunya a les eleccions europees

L’expresident imposa la seva tesi en un clima de cisma i descavalca el sector pragmàtic de les llistes pel 28-A

carles puigdemont europeas
Carles Puigdemont amb l'eurodiputat Ramon Tremosa. EFE

Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat, ha imposat la seva tesi en la crisi descarnada al PDeCAT en tots els fronts: serà el candidat de Junts per Catalunya a les eleccions europees i ha descavalcat de les llistes per a les eleccions generals del 28 d'abril els diputats del sector més pragmàtic. El Consell Nacional del Partit Demòcrata Català (PDeCAT) ha acordat en una tensa reunió que les candidatures estiguin encapçalades per polítics a la presó —excepte a Girona, on el cap de llista serà l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas— i seguits per candidats afins a l'expresident.

La composició de les candidatures consuma la derrota del corrent possibilista i deixa l'espai neoconvergent a prop del cisma. Els diputats històrics, com Carles Campuzano, per Barcelona; Jordi Xuclà, per Girona, o la senadora Marta Pascal (excoordinadora general de la formació) han quedat absolutament relegats i sense opcions de ser reelegits. Queda, això sí, un dubte per aclarir: històricament, els convergents han concorregut a les europees amb el PNB i falta saber si s'acceptarà. El sector de Puigdemont assegura que la seva candidatura forma part de l'acord amb el PDeCAT però, oficialment, aquest ha aclarit que no pensen renunciar a l'aliança amb els nacionalistes bascos i que oferirà als membres del Govern "a l'exili i a la presó que aportin el millor que tenen per internacionalitzar el procés".

La victòria sense pal·liatius de Puigdemont sobre el sector moderat suposa regirar de dalt a baix el tauler de l'espai neoconvergent: la decisió dels presos de concórrer al 28-A implicarà que, com al Parlament, hi hagi escons buits; els diputats no deixaran marge per negociar amb el grup socialista si no accepta el dret a l'autodeterminació; implicarà, a més a més, una renovació del Govern —la consellera Laura Borràs serà numero dos per Barcelona i Elsa Artadi serà la número dos a les eleccions municipals— i contribueix a alimentar la internacionalització del conflicte sobiranista. I, a més a més, amb un duel inesperat perquè Oriol Junqueras es presenta a les generals però també a les europees. "És el moment de fer un pas més per internacionalitzar el dret a l'autodeterminació de Catalunya des del cor d’Europa per a tothom", ha dit Puigdemont a les xarxes socials.

La implosió s'ha consumat en dos escenaris gairebé de manera simultània: el Consell Nacional del PDeCAT ha ratificat en un hotel de l'Hospitalet la composició de les llistes i ha donat suport als nomenaments per un 85% dels vots. Els crítics no han amagat la sensació de cisma. El conclave ha començat amb retard per falta de quòrum —dels 412 consellers, hi han assistit 178— però els acords s'han aprovat per una àmplia majoria. David Bonvehí, president del PDeCAT, ha beneït el pacte i ha negat cap crisi mentre, minuts després, a la seu electoral de Junts per Catalunya s'anunciava la candidatura a les europees. Falta ara veure si el PNB, soci natural dels neoconvergents, ho acceptarà.

A la seu de Junts per Catalunya, Blanca Bregolat, esposa de Jordi Turull, ha llegit una carta signada, amb data de dissabte, per Jordi Sànchez (candidat per Barcelona), Turull (per Lleida), Josep Rull (Tarragona) i Joaquim Forn (per Barcelona a les municipals) en la qual mostren la seva determinació de ser candidats per Junts per Catalunya per ser l'espai que representa millor "la unitat i transversalitat" de l'1-O. "Ens hi deixarem la pell", afirmen. Sànchez, president de la Crida, estarà acompanyat a la llista per la consellera de Cultura, Laura Borràs, que serà la candidata real; Míriam Nogueras, que va ser partidària des del principi pel no als Pressupostos de Sánchez, ocuparà el número tres i l'eurodiputat Ramon Tremosa, el quart. El cinquè lloc està reservat pel PDeCAT però amb dificultat real per aconseguir l'escó.

A Lleida, Turull estarà escortat per Concepció Canyadell, alcaldessa de Térmens; un independent; un membre del PDeCAT i un altre independent. Josep Rull serà el cap de llista per Tarragona acompanyat de Ferran Bel —l'únic crític que es manté—, un independent i un quart del PDeCAT. I a Girona, Alonso-Cuevillas, seguit del diputat Sergi Miquel, un independent i al quart lloc hi haurà un membre del PDeCAT. "El gran conflicte de l’Estat és Catalunya i els presos polítics són la màxima expressió de la repressió i ho denunciarem a Madrid i a Europa", ha assenyalat Nogueras. Artadi ha expressat el seu entusiasme per concórrer a les municipals —els neoconvergents no són, no obstant això, favorits per guanyar a Barcelona— i ha avançat que els relleus seran consensuats amb el president Quim Torra.

Al final del Consell Nacional del PDeCAT, Bonvehí ha volgut subratllar que l'acord de negociació és "molt positiu" per al seu partit. "El PDeCAT estava fora de la maquinària i de la presa de decisions del grup parlamentari. Però no estàvem en l'òrgan de coordinació i ara serem en la governança i amb totes les conseqüències", ha assenyalat, i ha afirmat que han de parlar amb els diputats històrics per veure quin rol poden ocupar. En el conclave, ha informat que Neus Munté, exconsellera de Presidència, ocuparà la tercera posició en la candidatura per Barcelona. Però no ha dit res de les candidatures de Puigdemont, Cuevillas o Artadi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >