Selecciona Edició
Connecta’t

Sinibald de Mas, primer ambaixador espanyol a la Xina i agent secret

El català va ser l'iniciador de la diplomàcia espanyola a la Xina i va acabar treballant per a l’Imperi de la dinastia Qing

Retrat de Sinibald de Mas, realitzat per Tomàs Moragas.
Retrat de Sinibald de Mas, realitzat per Tomàs Moragas.

Ningú a Madrid del 1868 era conscient que, entre les pertinences de Sinibald de Mas, mort recentment, hi havia una credencial del mateix emperador xinès que li encomanava una missió secreta. Mas, barceloní nascut el 1809, havia treballat tota la seva vida al servei de la cort espanyola i havia arribat més lluny que ningú en una Xina obligada a obrir-se després de ser derrotada per Europa durant les Guerres de l’Opi. Com a primer diplomàtic enviat oficialment a aquest territori, aquest català va negociar i va signar el primer tractat comercial entre tots dos imperis i fins i tot va establir una legació a Pequín. Va acabar, no obstant això, convertint-se en una mena d'agent secret per a l’Imperi Qing amb un encàrrec que mai va poder arribar a complir.

Sinibald de Mas va néixer a la capital catalana i va créixer en el si d'una família de classe mitjana. Les seves enormes aptituds lingüístiques (va arribar a dominar més de quinze idiomes) i sobretot la intermediació de Félix Torres Amat, bisbe d’Astorga i amb molta influència a la cort d’Isabel II, el van convertir amb només 24 anys en “pensionat extraordinari per passar a Orient a estudiar els idiomes, relacions comercials, usos, antiguitats, literatura i monuments arqueològics d'aquells països”. Aquest primer viatge va durar vuit anys i va passar per, entre altres llocs, Turquia, Egipte, Síria, l’Índia o Filipines, si bé no va poder arribar a la Xina a causa d'una malaltia que el va obligar a tornar a Espanya.

Ho va aconseguir més tard, amb tres viatges i vuit anys vivint a la Xina a mitjan segle XIX en els quals va ser nomenat cònsol espanyol i posteriorment ministre plenipotenciari, l'equivalent al paper d'un ambaixador en l'actualitat. A més a més d'inaugurar de manera oficial les relacions diplomàtiques entre la Xina i Espanya en temps convulsos en tots dos llocs, Mas tenia una enorme formació intel·lectual, artística i literària que el va portar a ser prolífic en disciplines tan dispars com l'assaig, la poesia, el gravat, la pintura o la cal·ligrafia.

Les aventures a la Xina d'aquest personatge de pel·lícula han estat recollides per l'historiador i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), David Martínez-Robles, en el seu llibre Entre dos imperis. Sinibald de Mas i l'empresa colonial a la Xina, 1844-1868. Mas va plasmar en els seus articles i informes per a les corts espanyoles una mirada pràcticament exclusiva del que ocorria dins l’Imperi Qing durant les primeres dècades de colonització europea i es va forjar contactes de primer nivell entre els principals mandataris xinesos de l'època. Ho va fer primer des de Macau, llavors part de Portugal, i després des de la llavors pràcticament impenetrable capital, Pequín.

“El context institucional a la Xina canvia molt després de les Guerres de l’Opi i [els mandataris xinesos] no tenen més remei que acceptar la presència d'estrangers. Però a aquestes circumstàncies s’hi suma l'habilitat de Mas per negociar un primer tractat comercial i l'obertura d'una legació a Pequín, cosa que fins al moment només havien aconseguit Rússia, Anglaterra i França”, explica Martínez-Robles.

Durant la seva estada a la Xina, Mas és capaç d'entaular una relació més que cordial amb el príncep Gong, llavors regent i principal interlocutor amb els països estrangers. “Ell i el príncep Gong s'havien entrevistat en diverses ocasions amb motiu de les negociacions pel tractat comercial. No van arribar a tenir una relació personal, però el príncep sí que havia mostrat una certa deferència cap a ell i un tracte que anava més enllà de l'estrictament oficial. En els seus escrits, Mas relata que el príncep va visitar la legació espanyola a Pequín, on Mas li va mostrar els seus aparells de fotografia i van compartir pastissos i vi”, explica l'historiador barceloní.

En l'última de les seves estades a la Xina, entre 1864 i 1868, Sinibald de Mas va decidir trencar relacions amb la cort espanyola i dimitir de tots els seus càrrecs per un nomenament amb el qual estava en desacord. Va ser llavors quan el príncep Gong, després del suggeriment de l'irlandès Robert Hart (llavors director general de les Duanes de l’Imperi xinès), va apostar per ell per a una missió secreta a Europa. Seria l'enviat especial a Portugal per negociar la compra per part de la Xina de la colònia de Macau, i ho faria en nom de l'emperador. Si ho aconseguia seria recompensat amb l'equivalent a diverses anualitats del seu sou que percebia com a ambaixador espanyol.

“He escollit acuradament un home savi i intel·ligent, a més de virtuós i honorable, que antigament havia servit com a enviat especial d’Espanya a Pequín, Don Sinibald de Mas, que és un bon coneixedor de les relacions de la Xina amb els països estrangers, i el designo perquè actuï com el meu representant pel que concerneix les negociacions entre les nostres dues nacions”, resa la credencial escrita pel monarca xinès, la còpia de la qual va recuperar Martínez-Robles dels arxius de l’Institut d’Història Moderna de la Acadèmia Sínica, a Taipei.

“Molt pocs estrangers van ser encomanats amb missions oficials a l'exterior, públiques o secretes, i molt menys que les duguessin a terme completament sols. O almenys que es conegui. Aquesta circumstància converteix Sinibald de Mas en un raríssima avis”, diu l'historiador.

Sinibald de Mas mai va complir la seva missió. Una malaltia va acabar amb la seva vida el 1868, una vegada arribat a Madrid des de la Xina i abans de poder arribar a Lisboa. Ningú va arribar a conèixer les seves intencions: l'irlandès Hart va enviar algú perquè destruís la seva valuosa credencial —no sense abans prendre una fotografia del document—, i Mas tampoc havia cobrat part dels seus serveis per endavant, amb la qual cosa no hi havia botí que aixequés sospites. A la Xina es van oblidar de la missió, potser en no trobar un digne successor al qual encarregar-li una tasca d’aquesta magnitud. No va ser fins l'any 1999, 131 anys després de la mort de Sinibald de Mas, que finalment es va produir el traspàs de sobirania de Macau de Portugal a la Xina.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >