Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Independentisme i robots xinesos

La descomposició constitucional de Catalunya ja té i pot seguir tenint un llarg recorregut

Dirigents polítics i Felip VI observant el robot Sophia al Mobile World Congress.
Dirigents polítics i Felip VI observant el robot Sophia al Mobile World Congress.

Emmanuel Macron i Angela Merkel presenten els seus plans per al futur d'Europa. Tant l'un com l'altre coneixen les seves pròpies limitacions però són aquí, un resistint l'onada d'"armilles grogues" i l'altra apuntalant un futur polític que se li escapa d'entre les mans. Pot ser que parlin tant d'Europa pels molts problemes que tenen a casa però, ara mateix, requerir dels polítics que tinguin visió és gairebé una obscenitat. Ningú sap com seran els líders del futur, perquè el catàleg actual pot caducar d'una manera accelerada. Ha passat a Catalunya, amb una classe política cremada, sobrevivint en la plena incertesa, amb una sintonia molt volàtil amb els electors, com es veurà a les generals i després a les municipals i europees. Mentrestant, al Tribunal Suprem s'intenta aplicar la llei a la Catalunya que, mal liderada i amb una visió primitiva, en una quantitat aparentment significativa va semblar que es deixava endur per l'independentisme fins al naufragi d'aquella pseudoconsulta amb unes fal·làcies que va revelant el judici que presideix l'impagable jutge Marchena. Després de tanta penombra induïda, hi haurà alguna visió de futur per a Catalunya?

Institucionalment, la deterioració és enorme i fins i tot els fonaments de la convivència estan afeblits. Pel que fa a l'economia, la inestabilitat continuarà sent una amenaça encara que la iniciativa privada es mantingui potent, tot i que els seus potencials estiguin en risc i puguin perdre capacitat competitiva. Quan des de Brussel·les s'adverteix del perill de recessió si segueixen el caos del Brexit, les tensions entre els Estats membre, els menyspreus de Trump, la tenalla de Putin o la d'Erdogan, a Catalunya caldria afegir com a factor la contingència negativa que representen aquests anys d'una dislocació política decidida a l'enfrontament amb el marc constitucional. D'aquí aquestes llargues jornades del Tribunal Suprem comentades en les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio com qui denuncia les malifetes d'una colla de dinosaures franquistes esclafant els pètals d'una quimera innocent.

No pocs dels encausats han mantingut que el repte de secessió en realitat no anava de debò, sinó de farol. Per contra, la fase de declaracions testificals va demostrant que el procés anava endavant perquè els seus promotors pensaven que l'Estat no s'atreviria a imposar la legalitat, de la mateixa manera que es va pensar que Angela Merkel donaria un cop de mà a la Catalunya independent o que era possible marxar d'Espanya i quedar-se a la Unió Europea.

Mentrestant, també a Catalunya avança la indústria robòtica, sense que sapiguem exactament com això afectarà el mercat laboral. El que constatem és que qui no segueixi de prop els passos dels robots xinesos qualsevol dia es veurà en via morta. Entre els bancs d'acusats al Tribunal Suprem i l'estabilitat de Catalunya hi ha en joc moltes coses. Robots contra clons carlistes o hereus de l'anarquisme, fòssils d'ERC, una política sense centre: és un panorama molt agitat.

La descomposició constitucional de Catalunya ja té i pot seguir tenint un llarg recorregut. Com s'està comprovant en el judici pels fets de l'1-O, la Generalitat va ignorar de manera sistemàtica tots els advertiments. En realitat, d'una banda, es pensava que l'Estat mai s'atreviria a cancel·lar el procés i, de l'altra, no se suposava que l'independentisme arribés fins on va arribar. Tot això provenia d'una acomodació fraudulenta de la llei a la presumpta voluntat sobirana dels catalans, tot i que el partit més votat hagués estat Ciutadans. En fi, es preferia el camí cap a l'enquistament respecte a la via dels robots xinesos. Ho ha dit Antoni Bayona, lletrat del Parlament: "No es pot construir un Estat sense tenir sentit d'Estat". El més peculiar és que sectors minoritaris generalment ben intencionats creuen possible tornar a l'estratègia de "peix al cove" sense tenir en compte tot el que significa el judici de l'1-O. D'aquí no es deriva una visió del futur de la societat catalana, ni se li donen millors perspectives. Davant de l'obscurantisme, sempre existeix la vacuna de l'autocrítica, encara que arribi tard. Sense reflexionar racionalment sobre les conseqüències de judici de l'1-O, l'estancament de Catalunya sembla garantit. Queda per davant una fase o bé d'instauració del conflicte o bé de restauració de l'ordre civil. En cas contrari, la fabricació de robots perdrà ritme, velocitat i mercats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >