Selecciona Edició
Connecta’t

Les dones de Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

La poeta, assagista i traductora de Terrassa recollirà el guardó el 3 de juny en un acte al Palau de la Música Catalana

Marta Pessarrodona, aquest dimarts a Barcelona.
Marta Pessarrodona, aquest dimarts a Barcelona.

Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) fa 51 anys que publica poemes, assajos, articles, crítiques de llibres, traduccions i narracions, des que va veure la llum Primers dies de 1968, el seu primer poemari. Era gairebé lògic que el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes fos per a ella, tot i que no ho tenia fàcil, ja que en el mig segle d'història d'aquest important guardó només l'havien rebut cinc dones. Però no perquè estiguem ara en temps de la tan anhelada paritat, sinó per la seva dilatada obra i “el seu fructífer i constant diàleg” entre la poesia catalana i la resta d'Europa, sobretot de l'àmbit anglosaxó a través de Virginia Woolf i el seu admirat grup de Bloomsbury, de qui ha estat la màxima introductora en la cultura catalana.

També per les seves obres dedicades a escriptores i “amigues” com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny, Mercè Rodoreda i Caterina Albert, entre d'altres, a les quals els ha dedicat llibres individuals o col·lectius —com Donasses, el 2006, en el qual reunia 22 grans dones de la cultura catalana. Sense oblidar la traducció que ha fet d'escriptores com Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras i la recuperació de dones oblidades com Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana o Teresa Pàmies. Totes elles han ajudat a fer que Pessarrodona hagi estat reconeguda per Òmnium Cultural amb un dels guardons de més prestigi de la cultura catalana (dotat amb 20.000 euros), tal com ha anunciat el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, que l'ha qualificat com una de les “intel·lectuals més prestigioses del país”, a més de reconèixer “la seva important tasca de promoció cultural”.

“No renegaré de la cultura castellana”

Al final de l'acte en què s'ha donat a conèixer la nova premiada del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Pessarrodona ha sorprès tothom amb les seves paraules: "Tot i que som a la seu d'Òmnium [l'acte, però, s'ha fet a la Casa Golferichs] he de dir que no renegaré mai de la cultura castellana que tinc. I tot i que sento un greuge quan al Parlament sento la pijada de parlar en castellà, la meva segona llengua serà sempre la castellana, i no la vull perdre, al contrari, la vull millorar".

Però Pessarrodona ja fa uns dies que sabia que havia estat premiada. Mauri, en el millor estil del programa Hay una carta para ti, li va portar en persona a Sant Cugat del Vallès on viu, una missiva datada el 29 de gener de Jordi Cuixart en la qual li anunciava el premi, tal com s'ha pogut veure en un vídeo durant la presentació. Després de rebre la carta, el mateix Cuixart li va trucar per telèfon des de la presó de Lledoners per felicitar-la, en una de les seves últimes trucades abans de ser traslladat a Madrid per ser jutjat per l'1-O. En la trucada Cuixart li agraïa que “expliqués el món des de la perspectiva violeta”. "La guardaré, no en una caixa forta, perquè no en tinc, però de la millor manera que sàpiga, amb les cartes de Mercè Rodoreda i de Marguerite Duras”, ha dit Pessarrodona després de llegir la carta davant de tots els presents.

La guardonada, que duia una samarreta amb el Pantocràtor de Taüll estampat, la pintura romànica més famosa del MNAC, també ha assegurat: “Em considero una dona amb molta sort, ja que he conegut gairebé totes les persones que m'han interessat, des de Gabriel Ferrater, que recordo cada dia, o Mercè Rodoreda, que vaig veure morir a Girona”. Sobre el premi, que assegura que destinarà “a pagar deutes”, ha dit: “Ha estat una sorpresa molt agradable, però és anormal rebre una carta des d'una presó. Hi ha una part de la societat que estem una mica malalts. A mi m'inquieta molt”.

Sobre el fet que sigui la sisena dona reconeguda s'ha limitat a dir: “Jo ja m'havia queixat d'això des de les pàgines d'El Temps, però fa anys em queixava, però ara una es cansa” i ha acabat demanant que la cultura ocupi els espais urbans de la ciutat. “L'estació de tren de Màlaga porta el nom de Maria Zambrano i una estació de metro Victoria Kent. Per què l'estació de Sants no es pot dir Mercè Rodoreda?”, ha preguntat.

Pessarrodona ha assegurat que està a punt de publicar un nou poemari, Variacions profanes, amb versos que estan inspirats en les seves lectures i relectures de la Bíblia i també està escrivint un segon llibre, titulat Admiracions.

La premiada, que pren el relleu de Quim Monzó, rebrà els 20.000 euros i el guardó, una obra d'Ernest Altés, durant un acte que es farà al Palau de la Música Catalana el 3 de juny. El jurat d'aquesta edició estava integrat per Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí, Joan Mas i Anna Sallés

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ