Selecciona Edició
Connecta’t

Rafael Ribó, un síndic en funcions després de mig segle en política

El defensor del poble català finalitza el seu mandat després de 15 anys en el càrrec, tot i que mantindrà el lloc fins que el Parlament no triï un successor

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, a la sindicatura, el 2012.
El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, a la sindicatura, el 2012.

Rafael Ribó (Barcelona, 1945) és com una postal del passat, d'una època en què segons quin cognom fins i tot pesava entre l'esquerra. Va ser secretari general del PSUC i va presidir els seus partits hereus, Iniciativa per Catalunya i després Iniciativa per Catalunya-Verds; Ribó els va sobreviure a tots. Dirigents més joves van caure pel camí mentre ell es mantenia al peu del canó. El seu mandat com a Síndic de Greuges de Catalunya ha finalitzat aquesta setmana, un càrrec que exerceix des del 2004. Sense opció de reelecció, Ribó seguirà ocupant el càrrec mentre el Parlament no consensuï qui serà el seu relleu.

Per triar el síndic és necessària una majoria de tres cinquenes parts de la Cambra, la qual cosa suposa un suport de 81 de 135 diputats. Junts per Catalunya i ERC, la coalició de govern, sumen 66 diputats, per la qual cosa necessitarien suports per consensuar el substitut de Ribó més enllà de Catalunya en Comú –7 diputats– i la CUP –4 diputats. Ribó va ser nomenat per al càrrec per primera vegada el 2004, i va ser proposat per la majoria del primer govern tripartit: el PSC, ICV i ERC. El Parlament el va reelegir el febrer del 2010, amb només tres vots en contra i tres abstencions. La reelecció es va executar a partir de la nova llei del 2009 que regula la figura del síndic i que estableix un mandat de nou anys. Amb la nova normativa, Ribó ja no pot optar a una reelecció. Abans de ser reelegit el 2010, Ribó va exercir el càrrec en funcions durant set mesos. El càrrec del síndic inclou una retribució generosa: Ribó cobra prop de 130.000 euros anuals, per sobre de la remuneració dels consellers de la Generalitat –110.759 euros–, un 56% més que el president del Govern espanyol i un 13% per sota del president de la Generalitat –147.000 euros. Els dos adjunts del síndic reben uns honoraris de 101.000 i 110.000 euros anuals, i el seu equip directiu, de 92.000 euros anuals.

Ribó ha destacat per una intensa acció com a defensor del poble, no ha deixat sense tocar cap problemàtica social o mediambiental. També ha intentat navegar en les turbulentes aigües del procés d'independència. L'oposició constitucionalista, amb Ciutadans al capdavant, ha carregat contra ell diverses vegades per considerar que ha intervingut en debats polítics que no corresponen a la seva responsabilitat, tot i que sobretot ha estat criticat pel PSC i el PP perquè denuncien que s'ha posicionat a favor de l'independentisme.

Ribó ha reiterat a través de declaracions, informes i reunions institucionals que els líders independentistes en presó preventiva són “presos polítics”. El síndic va comparar Espanya amb Turquia al ple del Parlament del 7 de novembre del 2018. “Dels 47 Estats inclosos al Consell d'Europa, de parlamentaris a la presó només n'hi ha a Espanya i a Turquia. I si prenem la definició de pres polític d'acord amb l'assemblea parlamentària europea del 2012, de les cinc definicions que donen, tres són aplicables als presos catalans”, va explicar Ribó a El Punt Avui. Ribó també s'ha presentat davant d'organitzacions europees com un “pacificador en el context de crisi entre Espanya i Catalunya”. L'última acció polèmica del síndic en aquesta qüestió va ser el seu paper com a coordinador d'una carta signada pels expresidents de la Generalitat i del Parlament sol·licitant l'alliberament dels independentistes empresonats. El document incloïa la signatura de Pasqual Maragall, malalt d'alzheimer en estat avançat, la qual cosa va motivar les crítiques del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós.

De la generació de Ribó queden pocs polítics a primera fila, potser el més destacat el ministre d'Exteriors, Josep Borrell. Ribó va semblar que s'acomiadava el 2000, quan va cedir la presidència d'ICV a Joan Saura, tot i que de seguida va deixar clar que no deixaria la palestra: “Ribó ja va avançar davant del plenari del partit que té la intenció de seguir en primera línia política”, deia la crònica del 26 de novembre del 2000 que va publicar EL PAÍS. “Ribó s'acomiada de la presidència d'IC però adverteix que seguirà en primera fila política”, va titular La Vanguardia.

Ribó va iniciar la seva marxa política el 1963, en moviments estudiants d'oposició al franquisme, segons informa la seva biografia de la fundació Ulls del Món, entitat que presideix. Va ser membre de l'Assemblea de Catalunya, president del PSUC entre el 1986 i el 1997 –segons Enciclopèdia Catalana– i president d'Iniciativa per Catalunya entre el 1987 i el 2000. També ha estat diputat al Parlament i al Congrés. Ribó ha estat paradigma d'aquells fills de la burgesia que des de l'esquerra es van rebel·lar, durant la Transició i primers compassos de la democràcia, contra el pes conservador de les seves famílies. El pare del síndic, Xavier Ribó, va ser un reconegut agent de borsa i secretari del líder de la Lliga Regionalista Francesc Cambó.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >