Selecciona Edició
Connecta’t

Impedir l’1-O: relat d’un naufragi

La coordinació policial es va trencar entre sospites, deslleialtats i acusacions mútues sobre com s'havia de complir l'ordre de frenar el referèndum

Mossos i policies discuteixen a les portes de l'institut Can Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat.
Mossos i policies discuteixen a les portes de l'institut Can Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. EFE

El setembre del 2017, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, era evident que Carles Puigdemont no faria marxa enrere. Malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional, el Govern català va mantenir la convocatòria de referèndum per a l'1 d'octubre. Els jutges, la Fiscalia i el Govern central van activar diferents mecanismes per impedir la consulta. L'últim dic de contenció eren les forces de seguretat: un dispositiu tricèfal –Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional– que, arribat el moment, no va saber o no va voler coordinar-se i va naufragar. Aquest és el relat d'aquell dispositiu conjunt fallit que, aquesta setmana, examina el judici del procés.

L’operació Copèrnic. Davant de la intensificació del desafiament sobiranista –el Parlament va aprovar, el 6 de setembre, la llei del referèndum– i els creixents dubtes sobre la lleialtat dels Mossos, el Govern espanyol va preparar l'enviament d'un contingent de policies i guàrdies civils a Catalunya. L'ordre de la Fiscalia catalana, a totes les forces de seguretat, per “prevenir o evitar” l'1-O va motivar el disseny de l'operació Copèrnic. Les protestes (violentes, segons la Fiscalia) davant del Departament d'Economia (20 setembre) van precipitar el desembarcament de més de 6.000 agents.

Pérez de los Cobos vs. Trapero. Des de mitjans de setembre, la Fiscalia va dictar instruccions per frenar l'1-O. Va ordenar requisar urnes, paperetes i material electoral i va nomenar coordinador del dispositiu el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. La decisió va ser traslladada el 23 de setembre al cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que es va molestar –veia una invasió de competències– però es va comprometre a obeir el fiscal. Va enviar a les reunions de coordinació el seu número dos, Ferran López, que va gestionar i va defensar el dispositiu de l'1-O. Després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, López es va convertir en el nou cap dels Mossos.

L’ordre de la Fiscalia: precintar. El fiscal va ordenar als Mossos (25 de setembre) precintar tots els punts de votació, desallotjar possibles ocupants abans del divendres 29 de setembre i impedir les votacions fins i tot al carrer. La cúpula dels Mossos veia molt difícil assumir el tancament amb dos dies d'antelació i temia desordres públics.

L’ordre del TSJC: impedir. El tauler de joc va canviar al cap de dos dies, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va assumir el comandament i va ordenar (27 de setembre) impedir el referèndum “sense alterar la normal convivència ciutadana”. L'ordre de la Fiscalia, concreta i expeditiva, va quedar substituïda per la més laxa del TSJC: ordenava impedir l'obertura dels col·legis (o tancar-los) el mateix diumenge i es dirigia no només als Mossos, sinó també a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. La magistrada instava els tres cossos a donar-se “auxili i suport” i confirmava en el càrrec Pérez de los Cobos.

La Junta de Seguretat i els avisos dels Mossos. L'expresident Carles Puigdemont va convocar una Junta de Seguretat (28 de setembre) que Nieto va qualificar aquest dilluns de "surrealista" perquè reunia a la mateixa taula un Govern que volia impedir la consulta i un Govern que la promocionava. No es va arribar a cap acord per fer una mena de consulta simulada al carrer. A la tarda, la cúpula dels Mossos es va reunir amb Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn (conseller d'Interior) i va traslladar possibles riscos de seguretat si es mantenia l'1-O. A la seva declaració, Forn va minimitzar aquests riscos i va dir que no eren, en tot cas, d'una violència generalitzada.

El pla dels Mossos. Els Mossos van redactar –i van difondre entre els seus 17.000 agents– el seu pla d'actuació (29 de setembre): enviar un binomi (parella de policies) a cada escola per tancar els col·legis a les 6.00 de l'1-O sense fer servir les porres davant de la “desobediència passiva”. “Haurà d'imperar la contenció i la mediació” per “mantenir la pau i la convivència”, diu el text, que preveu l'ús de la força només en cas d'atacs contra persones. Els 7.000 mossos mobilitzats podien demanar suport. La Fiscalia creu que aquestes ordres “neutralitzaven”, en la pràctica, el compliment de l'ordre.

El pla d’Interior. El secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va elaborar també (29 de setembre) una instrucció amb normes i pautes d'actuació davant de l'1-O. En línia amb la interlocutòria de la jutgessa, ordenava impedir el referèndum però amb la prioritat de mantenir la “seguretat dels efectius policials i els ciutadans”. Nieto va declarar que el més important en tot cas era “complir la llei” i “impedir el referèndum”.

I arriba l’1-O. La Policia i la Guàrdia Civil van carregar en col·legis de Barcelona i en pobles de Catalunya des d'abans de les 9.00 després de comprovar la suposada inacció dels Mossos. La decisió es va prendre des de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, on estaven presents Nieto; el delegat del Govern central, Enric Millo, i Pérez de los Cobos. Nieto va defensar que els policies van complir les ordres amb “èxit” i que l'ús de la força va ser “proporcional” davant de la violència dels ciutadans. La majoria dels mossos que van actuar aquella jornada es van quedar a les portes dels col·legis, sense intervenir davant de l'aglomeració de gent i sense que les seves unitats d'ordre públic apareguessin. Hi va haver imatges insòlites, com la d'alguns mossos impedint el pas o enfrontant-se a agents.

Per què es va aturar la intervenció? Després que les imatges de l'actuació policial acaparessin l'atenció mediàtica, les càrregues es van aturar a la tarda. Per què? El judici del procés encara no ha donat resposta, però segons Nieto no va haver-hi cap ordre política, sinó que va ser per l'esgotament dels agents després d'una llarga jornada i per garantir "l'equilibri" entre impedir el referèndum i garantir la seguretat de tots.

El balanç. Els Mossos afirmen que van tancar 99 centres de votació l'1-O i que d'altres 50 es van emportar material. La Guàrdia Civil i la Policia van informar inicialment del tancament de 92 locals. Aquest dilluns, Nieto va assegurar que van clausurar entre 104 i 113; en 53 va haver-hi incidents de diferent tipus, amb persones ferides. La defensa de Forn posa en dubte que tancar el 5% de col·legis es pugui considerar un èxit, però Nieto va ser taxatiu: "Es va complir l'objectiu marcat”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ