_
_
_
_
_

El feminisme és cosa de les joves (i de les àvies)

Les menors de 25 anys s'impliquen en la lluita per la igualtat i la implicació decau dels 34 als 54 anys. Cada vegada més persones es consideren feministes però la majoria d'homes encara no se senten interpel·lats

Manifestació del 8 de marça de l'any passat a Sevilla.
Manifestació del 8 de marça de l'any passat a Sevilla.paco puentes

Durant un temps semblava que no hi havia relleu. Però ha arribat. El feminisme ha ressorgit en tot just cinc anys com un dels grans fenòmens socials. Ho ha fet amb l'impuls de moviments com el MeToo dels Estats Units, al crit de Ni una menos de l'Argentina o amb la vaga feminista espanyola del 8 de març. I és cosa de joves. Moltes de les persones que van participar en les protestes del Dia Internacional de la Dona o contra les decisions judicials del cas de la Manada tenien 20 anys o ni tan sols hi arribaven. L'empenta del moviment que reclama la igualtat es deu sobretot a les menors de 25 anys, que es consideren feministes en el 64,5% dels casos, gairebé el doble que fa cinc anys.

El moviment sencer ha crescut exponencialment en aquest temps, amb 10 punts percentuals més —fins a arribar al 43,2%—, segons una enquesta de 40dB per a EL PAÍS que aporta llum sobre l'últim ressorgir del feminisme. El treball mostra l'interès per edats i un salt generacional que uneix les més joves amb les seves mares i àvies. Les generacions intermèdies —les dones que ara tenen entre 35 i 54 anys— són menys feministes. Encara que s'ha convertit en un fenomen al qual tots els partits volen sumar-se, continua sent un assumpte d'esquerres i una qüestió per la qual els homes se senten menys atrets. L'embranzida de la joventut és una de les conclusions d'aquesta enquesta, realitzada entre el 24 i el 31 de gener a 2.000 persones majors d'edat. Aquestes són les claus:

El salt generacional. El gràfic per edats i gènere mostra una V. Dues de cada tres noies joves (i el 45,9% dels nois) es defineixen clarament com a feministes (amb un 7 o més en una escala del 0 al 10). Després la corba cau en l'anomenada generació X, la que va viure la Transició i la crisi del 73. Menys de la meitat de les dones i per sota del 30% dels homes se senten interpel·lats.

La corba torna a pujar a partir dels 55 anys. “Fa només uns anys, observàvem tant a Espanya com en altres països una tendència a la baixa en el feminisme actiu. Les joves que ja es proclamen feministes amb 18 anys són d'una gran rellevància, mostren que hi ha saba nova”, considera Constança Tobío, catedràtica de Sociologia de la Universitat Carlos III de Madrid. Tobío explica la connexió entre les més joves i les grans: “Les dones de més de 55 anys van viure les primeres lluites feministes importants a Espanya i les van seguir unes generacions després que van ser menys actives”.

Ells, menys implicats. De visita a Madrid a mitjans del 2018, la directora de programes d'ONU Dones, María Noel Vaeza, va reclamar: “Els homes han d'estar en el feminisme modern”. Però ells no se senten tan interpel·lats com elles. Només un terç dels homes, respecte a gairebé la meitat de les dones, estan molt o força d'acord que el feminisme busca la igualtat real entre els dos. La joventut marca la diferència. Els qui tenen entre 18 i 24 anys comparteixen més aquesta idea, mentre que els homes de 45 a 54 són els que menys. L'enquesta reflecteix divisions molt nítides per ideologia. Els votants de partits com el PSOE o Podem estan més d'acord respecte als qui voten partits de dretes. En el cas dels de Vox destaca especialment: només un de cada quatre ho creu i el 70% rebutja que el moviment busqui la igualtat.

“Pot ser que hàgim arribat al moment en què bona part dels homes es consideren feministes o entenen el que suposa la reivindicació”, assenyala Octavio Salazar, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Còrdova i integrant de la Red de Hombres por la Igualdad. “Però estem en un punt de paràlisi perquè just ara els homes hauríem de començar a fer passos endavant i això no passa. Falta que desenvolupem més el nostre compromís i això no passa fins que ens sentim interpel·lats i entenguem que som part del problema. La majoria dels homes continuen veient totes les qüestions de discriminació de les dones com si fossin una cosa externa a ells, com si la violència de gènere i les actituds masclistes passessin fora de nosaltres”, afegeix Salazar, una de les persones que més ha analitzat les noves masculinitats a Espanya.

La participació en el 8-M. Les imatges de les grans manifestacions a les principals ciutats d'Espanya i la notícia de la seva primera vaga feminista pel Dia Internacional de la Dona van saltar a la premsa internacional l'any passat. El moviment feminista va convocar només les dones a la vaga, que incloïa aparcar per un dia les cures, no anar a classe, deixar de consumir i una aturada laboral. En les manifestacions de la tarda es va sol·licitar també el suport dels homes, com aquest any. La meitat de les dones i una mica menys en el cas dels homes consideren que la protesta de l'any passat va tenir bastant o molt impacte en la societat. Una de cada quatre persones enquestades assegura que va participar d'alguna manera en les mobilitzacions. El percentatge va arribar al 31,1% en el cas de les dones i es va quedar en la meitat en el dels homes. Un 37,9% de les dones anuncien que participaran molt o bastant en la d'aquest any respecte a tot just un 20% dels homes.

Unides Podem, al capdavant. “Si ser feminista és defensar la igualtat d'homes i dones, soc feminista”, va dir fa poc en una entrevista Pablo Casado (PP). Fa tot just un any, la llavors ministra de Sanitat i Igualtat del seu partit, Dolors Montserrat, no va anar tan lluny. “Em sembla una etiqueta”, va declarar dies abans del 8-M del 2018. Ciutadans, un partit que el 2016 volia treure les penes específiques per violència de gènere, va presentar ahir diumenge el seu decàleg de “feminisme liberal”. Fins i tot Vox intenta encaixar el terme: “Si feminisme és defensar la dona, jo també ho seré”, explicava al desembre el seu secretari general, Javier Ortega Smith.

El feminisme ha passat de ser un terme en quarantena a un concepte al qual tots es volen sumar. Però l'enquesta reflecteix que es veu majoritàriament com un tema de partits d'esquerres. Els enquestats, i en menor mesura les enquestades, situen en primer lloc Unides Podem —que s'acaba de canviar el nom al femení en el registre per a les properes eleccions— com el partit més feminista. Els segueix el PSOE, que divendres va arrencar una campanya amb el lema Temps de dones de cara al 8 de març, després d'aprovar un decret per la igualtat laboral amb mesures, com l'equiparació dels permisos de paternitat, que situen Espanya al capdavant d'Europa. Tots dos partits aproven. La resta, no. Ciutadans aconsegueix gairebé un 4 de nota, el PP se situa en un 3 i Vox es queda per sota del 2.

“Feminazis”. Va ser cosa d'homes. Divendres un grup d'integrants d'Ahige, l'Associació d'Homes per la Igualtat de Gènere, es van apropar a l'autobús de l'associació ultraconservadora Hazte Oir al costat de la plaça de toros de Las Ventas, a Madrid. Van desplegar una pancarta en què es llegia: “Sou la prova que necessitem feminisme”. El vehicle sobre el qual van voler superposar el seu propi cartell circula des de fa uns dies amb lemes que qüestionen la violència de gènere i paraules en les quals assenyalen que “les lleis de gènere discriminen els homes” amb el rostre d'Adolf Hitler amb els llavis pintats de vermell, pestanyes amb rímel i l'etiqueta #StopFeminazis. La majoria dels qui van respondre a l'enquesta rebutgen aquest terme — “feminazi”— . No obstant això, per a un de cada quatre homes, aquest concepte descriu “molt bé” el feminisme, un fet que comparteixen una mica més d'una de cada cinc dones (22,8%).

Manifestació davant del Ministeri de Justícia de Madrid per la nova sentència contra la Manada.
Manifestació davant del Ministeri de Justícia de Madrid per la nova sentència contra la Manada.andrea comas

La por al feminisme. Un de cada cinc homes declara sentir por per l'auge del feminisme. El 43,8% creu que elles ara són més egoistes que abans. És una percepció que s'accentua entre les persones més grans —els de més de 65 anys són els qui hi estan més d'acord— o en funció del vot. Les persones que donen suport al PP i Ciutadans, i especialment els qui afirmen que votaran Vox en les properes eleccions, perceben aquest suposat egoisme d'una manera més accentuada. Gairebé un terç creu que el feminisme busca la revenja.

Existeix una clara divisió per gènere, edat i vot en preguntar si “el feminisme és el contrari al masclisme” o “les dones ja van aconseguir la igualtat real, el feminisme d'ara és massa radical”. En tots dos casos, les dones, els joves i els votants del PSOE i Podem rebutgen més aquestes afirmacions que els homes, persones amb més edat o votants de partits de dretes.

Preocupades pel sostre de vidre. El 18% de les empreses cotitzades a Espanya no tenen ni una sola consellera —l'excepció són les 35 de l'Ibex, totes amb representació femenina— i el 72% en tenen dos o menys. Per aconseguir la paritat (un mínim del 40% d'un dels dos sexes) caldria reemplaçar 352 homes, segons una anàlisi recent publicada a Fedea, un centre d'estudis econòmics patrocinat per les grans empreses de l'Ibex. En preguntar-li per quins dels objectius feministes es consideraven més importants, la majoria de les persones enquestades van assenyalar aquesta escassa representació que tenen les dones a les esferes de poder. El primer objectiu és, per a la majoria, eliminar el sostre de vidre, els obstacles per a l'ascens professional de les dones. Podien triar tres opcions entre les vuit disponibles.

La violència masclista. Gairebé un miler de dones, 984, han estat assassinades per les seves parelles o exparelles des que va arrencar el recompte oficial el 2003. Són més que les víctimes mortals d'ETA (854) i en menys temps. La majoria dels enquestats situa com a segona prioritat augmentar i visibilitzar la lluita contra la violència de gènere. Els qui voten el PSOE i Ciutadans situen aquest objectiu en primer lloc. Els votants de Vox consideren primer el sostre de vidre i, en segon lloc, una divisió igualitària del treball domèstic. Gairebé un terç dels simpatitzants del partit d'ultradreta creuen que visibilitzar la lluita contra la violència de gènere és un objectiu important del moviment feminista. El partit de Santiago Abascal ha demanat la derogació de les lleis aprovades —a Espanya i a Andalusia, on van obtenir al desembre presència parlamentària— per posar fi a aquesta violència.

D’esquena al MeToo. La recerca del terme MeToo a Google llança més de 4,7 milions de resultats un any i mig després que, l'octubre del 2017, saltessin els titulars d'un escàndol que es va propagar ràpidament pertot arreu. El gegant de Hollywood Harvey Weinstein era destituït de la seva empresa després que The New Yorker i The New York Times publiquessin diferents acusacions d'actes d'assetjament sexual suposadament comesos durant dècades. L'enquesta reflecteix que la població espanyola no creu que està gaire informada sobre aquest moviment que va arrencar a la meca del cinema nord-americà. Una de cada cinc persones assegura que no en sap res i un 43%, una mica. Poc més d'un terç considera que està al dia d'aquest moviment.

L'enquesta reflecteix també en això un contrast important entre homes i dones. En ser preguntats sobre si el MeToo els ha fet sentir més simpatia per la causa feminista, un 21,2% d'homes afirmen que no, respecte a un 8,6% de dones. Més de la meitat d'elles confirmen que senten molta o força simpatia pel moviment per la igualtat de les dones després de l'escàndol que va situar al centre de l'agenda mundial l'assetjament sexual.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_