_
_
_
_
_
ENTREVISTA | Vicenç Martínez Ibáñez

“El problema de les urgències se soluciona amb obres, no amb professionals”

El gerent del Vall d’Hebron assegura que “entre un 30% i un 40% dels pacients del servei es podrien tractar fora de l’hospital”

Jessica Mouzo
El gerent de Vall d'Hebron, Vicenç Martínez Ibáñez, al seu despatx de l'hospital.
El gerent de Vall d'Hebron, Vicenç Martínez Ibáñez, al seu despatx de l'hospital.Massimiliano Minocri

A la part alta de Barcelona, als peus de Collserola i amb la vista posada a la ciutat, s’aixeca la immensa urbs sanitària que assisteix i vigila, des de les altures, la salut de Barcelona i la seva gent. Escampats turó amunt, uns quants edificis s'enfilen per la muntanya i, en un trapezi irregular, fiten les muralles del Campus Vall d’Hebron, el complex sanitari més gran de Catalunya, el líder estatal en recerca biomèdica i assajos clínics i la punta de llança de la medicina més innovadora a Europa.

Als comandaments de la nau capitana de la sanitat catalana hi ha Vicenç Martínez Ibáñez, un cirurgià de la casa i l’autor del primer trasplantament hepàtic pediàtric a Espanya (1987). El 2015 va assumir la gerència del centre i, enmig de les retallades sanitàries i sense ni un euro disponible per a grans inversions, es va posar al capdavant de la gran transformació d’un hospital d’excel·lència professional però obsolet en infraestructures. Durant aquests anys, han canviat les tornes i Martínez Ibáñez reivindica el moment del Vall d’Hebron. “Avui dia tenim una història de ser molt austers: molt dedicats a tenir talent i equipaments, però molt poc dedicats a tenir una estructura excel·lent. I això ja no pot ser així”, reclama.

El campus es troba immers en una reestructuració de 122 milions d’euros per reformar sales d’hospitalització dels anys seixanta o urgències on no pot entrar una ambulància. “Tant era si les taules eren velles si ens trobàvem amb força i amb prou equips per atendre els nostres pacients. Però ja hem estat massa temps sense cap inversió”, resol el gerent. A les obres s’hi afegeix un canvi en l’organització interna, que funciona per processos i se centra en el pacient. Els canvis han començat a millorar la productivitat i els circuits, assegura Martínez Ibáñez. “En oftalmologia tenim un 22% més de productivitat”, apunta.

El cirurgià assegura que l’hospital i els seus professionals tenen bona salut, tot i que admet problemes. Com la saturació de les urgències, que ofereixen, de tant en tant, imatges de pacients als passadissos, retards a la porta d’entrada i queixes de les entitats veïnals per les aglomeracions del servei. “Al fet que tinguem molta feina 30 dies l’any, jo m’hi puc adaptar. Però, al fet que tinguem gent amuntegada o que no es tingui cura de la seva intimitat, no m’hi puc adaptar”, admet. Però el metge basa aquesta saturació en la falta d’espai. “Hem valorat que una entrada d’urgències digna a l’àrea de medicina general està en uns 270 pacients. Però ens en venen 380 i 400. Això només se soluciona amb obres, no és un tema de professionals. No és un tema de gestió. És massa”, assumeix.

La solució final, assegura, passarà per la reforma de les urgències de l’àrea de traumatologia, que es connectaran amb les de medicina general. I preveu que “en dos o tres anys, quan les obres estiguin acabades”, la saturació estarà solucionada. “Els professionals ho tenen clar: ara estan treballant en aquestes condicions d’estructura precària, però és que no tenim cap altra sortida”, admet.

Malgrat tot, assenyala, també falta educació ciutadana. “Entre un 30% i un 40% dels pacients d’urgències es podrien tractar fora de l’hospital. Hem de fer un dispositiu de l’hospital però fora de l’hospital”, proposa.

El Campus, en xifres

Quatre institucions. El Campus Vall d'Hebron està format per l'hospital universitari Vall d'Hebron, el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT).

9.000 professionals. Entre sanitaris i personal administratiu i d'altres serveis, unes 9.000 persones treballen dins del campus.

900 assajos clínics. En conjunt, els grups científics de l'hospital i dels centres d'investigació adjunts tenen uns 900 assajos clínics en marxa als quals incorporen pacients de l'hospital.

1,2 milions de pacients. Cada any, Vall d'Hebron atén 1,2 milions de persones. L'hospital és centre de referència per a 12 dels 14 barris més pobres de Barcelona.

Martínez Ibáñez també rebutja que faltin llits d’hospitalització, una demanda històrica de les entitats socials, que van denunciar el tancament estructural de llits durant les retallades. “Hem de canviar el xip. L’hospital no és el lloc ideal per estar-s’hi. Cal venir aquí amb una cosa aguda important i sortir al més aviat possible. Hem d’ambulatoritzar moltíssim. Hi ha patologies i especialitats, com ara medicina interna o oncologia, que han d’anar cada dia més a hospitals de dia, no a llits. El llit ha de ser per a una causa aguda complexa”, sosté.

El gerent assegura que escolta les demandes socials i es reuneix almenys quatre vegades l’any amb les entitats veïnals. Plataformes com el SAP Muntanya o la Marea Blanca, es continuen reunint a les portes de l’hospital cada dimecres per recollir signatures contra el fet que el telèfon de cites mèdiques sigui de pagament (902), les llistes d’espera o que els pacients estiguin més de 24 hores ingressats a urgències. “Això del 902 se solucionarà abans de Setmana Santa”, apunta. De la resta, comenta: “Això és un sistema universal i gratuït. Per tant, hi ha cues per concepte. Als Estats Units, pagues, i no hi ha cua. Estem en un altre sistema i el que no podem pretendre és tenir-ho tot de tots els sistemes perquè és impossible”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_