Selecciona Edició
Connecta’t

Un sector del Suprem veu difícil encaixar el procés en el tipus de rebel·lió

Alguns magistrats advoquen perquè es tipifiqui un delicte nou: desoir el Constitucional per declarar la independència

El president del tribunal Manuel Marchena, junt amb els magistrats, Andrés Colom, Luciano Varela, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Ana Ferrer (d'izda a dcha).
El president del tribunal Manuel Marchena, junt amb els magistrats, Andrés Colom, Luciano Varela, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Ana Ferrer (d'izda a dcha). EFE

Un sector del Tribunal Suprem, la sala penal del qual enjudicia 12 líders del procés, considera difícil d’encaixar l’actuació d’aquests en el tipus delictiu de rebel·lió, que pot suposar penes de presó de fins a 25 anys. Alguns membres de l’alt tribunal advoquen per una reforma del Codi Penal per introduir un apartat nou dins del delicte de rebel·lió amb penes menys dures quan es desacatin resolucions dels alts tribunals relacionades amb les finalitats de la rebel·lió. Es configuraria així un delicte de desobediència especialment agreujada. Un altre magistrat apunta la seva inquietud sobre “el nucli de la qüestió” del judici: el delicte de rebel·lió.

La iniciativa de reforma del Codi Penal és, fins i tot, anterior a l’inici de la vista del procés i ha estat discretament coneguda per cercles restringits de la judicatura i de la política. Va iniciar el seu desplegament un dels membres del tribunal. Tècnicament consisteix a afegir un article 472bis a l’actual 472 (el que regula la rebel·lió), per castigar l’autoritat o funcionari públic que de forma “greu” o “reiterada” desatengués els requeriments del Tribunal Constitucional per a qualsevol de les finalitats recollides en l’actual delicte de rebel·lió (com “declarar la independència d’una part del territori nacional” o “derogar, suspendre o modificar la Constitució”).

El ventall de penes que es proposa d’entrada seria de tres a set anys de presó, segons ha confirmat aquest diari de diverses fonts. La mateixa reforma s’aplicaria al delicte de sedició (article 544 del Codi Penal, el que la advocacia de l’Estat atribueix als principals acusats del procés).

Els magistrats que advoquen per ella consideren que podria tirar endavant al Congrés. Les fonts consultades expliquen que en la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) es podria exposar que el canvi ve aconsellat per les dificultats d’encaix en els tipus actuals dels comportaments examinats en aquest cas. I respondria així a la necessitat d’adequar la legislació penal “a les noves característiques de conductes il·legals”, com les que s’han comès en el pols de la Generalitat a l’Estat, que no estan actualitzades en el repertori de la tipificació delictiva. En conseqüència, se les castigaria amb penes més proporcionades.

Una altra possibilitat seria que el tribunal mateix, si, quan acabi el judici i les seves deliberacions, considera que aquestes dificultats existeixen, inclogui aquesta proposta de reforma en la sentència, com un suggeriment explícit dels magistrats a les Corts.

Els jutges del Tribunal Suprem que donen suport a la idea recorden que aquest nou tipus es podria aplicar als condemnats eventualment per rebel·lió, per conspiració a la rebel·lió (tipus que suposa un o dos graus de sanció menys greu) o per sedició “de manera automàtica”, tot i que ja s’hagués dictat la sentència. Totes les normes penals s’apliquen retroactivament si són més favorables al reu.

A un tercer magistrat l’inquieta “el nucli dur de la qüestió” i suggereix que l’encaix en la rebel·lió és una qüestió àrdua en si mateixa. A més, aconsellaria a la sala que aconsegueixi un consens de tots els seus components. No només per l’empaquetatge més rellevant que sempre exhibeix una resolució presa per unanimitat, sinó també per blindar l’errada.

En efecte, el Tribunal Europeu de Drets Humans —amb seu a Estrasburg—, al que, sens dubte, recorreran diversos dels processaments si el judici acaba en condemna, acostuma a fer-se seus alguns arguments i, fins i tot, la literalitat sencera dels vots minoritaris discrepants, com va passar en el recent cas del líder kurd Selahattin Demirtas.

Aquesta pretensió d'unanimitat rebaixaria la possibilitat que el Suprem acabés dictant una sentència concordant amb la màxima duresa exhibida en les conclusions provisionals del ministeri públic (al principal acusat, Oriol Junqueras, li demana 25 anys de presó). En no semblar, almenys de moment, tots d'acord amb la interpretació de la Fiscalia, la conveniència del consens empenyeria a la baixa les penes i fins i tot els tipus.

Això ja va ocórrer amb l’Advocacia de l’Estat, que va baratar la seva acusació inicial de rebel·lió a la menys punible de sedició. Encara que el vent pot canviar en qualsevol moment perquè, durant el judici, poden haver-hi noves revelacions o biaixos imprevistos en la pràctica de proves que assenteixen la tesi del ministeri públic a favor de la rebel·lió tal com la recull avui el Codi Penal.

Les tres setmanes ja transcorregudes de vista oral no semblen haver modificat els diferents enfocaments inicials dels magistrats. Tampoc de la Fiscalia. Aquesta segueix considerant que els nou acusats que estan a la presó preventiva van cometre un delicte de rebel·lió.

En les primeres sessions, alguns interrogatoris dels fiscals han cridat l'atenció per resultar poc consistents i no indagar prou en les conductes més pròpies d'aquest tipus penal. Els quatre fiscals de Sala (la màxima categoria de la carrera) que porten el cas són professionals de prestigi reconegut, però alguns van deixar fa temps les aspres batalles indagatòries pròpies de tribunals de grau inferior per concentrar-se en la discussió jurisprudencial. A més, conscients de la preparació i oratòria de diversos processaments i les dificultats de sorprendre'ls en renuncios, els fiscals “han preferit no gastar esforços en aquesta primera fase” per “emprar-se a fons en la testifical i la pericial”, la que acaba d'iniciar-se, afirma un membre de l'acusació. Amb tot, el ministeri públic creu haver obtingut ja en els interrogatoris dels acusats algunes proves favorables a la seva tesi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ