Selecciona Edició
Connecta’t
REPORTATGE

Motí al càmping La Unión de Salou

Els propietaris s’han venut la finca però un grup de campistes es nega a marxar al·legant que la caravana és l’única casa que tenen

Càmping La Unión de Salou, aquest dijous.
Càmping La Unión de Salou, aquest dijous.

A la pàgina web del càmping La Unión de Salou hi consta que falta menys d’un mes perquè arrenqui la temporada 2019. En realitat, la temporada 2019 no començarà mai. Les grues treballen contra rellotge per retirar les caravanes i els bungalous que encara hi ha dispersos per les parcel·les d’aquest refugi de vacances. Els propietaris s’han venut la finca i als clients se’ls ha informat que enguany hauran de buscar un destí alternatiu per passar-hi l’estiu. Alguns, però, s’han amotinat i es neguen a marxar. Entre els desobedients hi ha campistes de cap de setmana però també hi ha un nombrós grup de residents al càmping, gent que hi viu instal·lada tot l’any i que reclama una indemnització per abandonar el que, segons diuen, és casa seva.

Sobre el paper, aquest dijous havia de ser el darrer dia abans de tancar les portes del càmping, però els tràmits de clausura s’han allargat més del que es preveia i els campistes tenen un temps extra per fer les maletes. No seran més de 15 dies de pròrroga. “Per menys de 20.000 euros jo no em moc”, manifesta aixecant el dit índex Alberto Rubio. Al càmping tothom el coneix com a Kiwi, i diu que des de fa cinc anys viu a la seva caravana. Va pagar més de 9.000 euros per aquest mòdul que li fa de casa i exposa que, sense una indemnització “justa”, no té possibilitat de recomençar la vida en una altra banda. “Ho hem posat tot en mans dels advocats, però no som rucs i ja sabem que tancant el càmping, hi ha gent que fa negoci. Que ens donin el que ens pertoca”, reclama.

Francisco Marino fuma a la terrassa del bungalou on viu, en companyia de la seva dona. Són argentins i ell s’acaba de jubilar. Ella treballa a mitja jornada. Fa nou anys que viuen aquí, consten empadronats en aquesta parcel·la, i la seva casa rodant té un aspecte impecable. “En vam pagar 13.500 euros”, informa Marino. Assegura que ara no li ofereixen ni una tercera part per revendre-la. “Com ho hem de fer per pagar el lloguer d’un pis?”, pregunta. A una veïna seva li han fet una valoració pitjor: 700 euros per un mòdul que no pot amagar que acumula molt de desgast. Una empresa de Montblanc, especialista en el comerç de caravanes, bungalous, cases de fusta i remolcs, ha fet ofertes als campistes per quedar-se amb les seves cases transportables. Poden tenir sortida en el mercat de segona mà, tant dins del mateix món del càmping com per servir de refugi econòmic en horts o parcel·les de terreny. Els veïns del càmping La Unión es queixen que les ofertes són molt a la baixa.

A la porta del petit local que fa de recepció hi ha un cartell amb un missatge informatiu: “D’aquí a cinc minuts, torno”. Però en Toni, el director de La Unión, tornarà quan pugui. És l’home multitasca del càmping i no para d’anar i venir. Al seu despatx hi ha un calendari de paper que està encallat al mes d’agost del 2018. Entra un noi amb intenció d’entregar un currículum laboral: “Ho sento, però tanquem”, li diu en Toni. Francisco González és el propietari del càmping. Suposadament, la poca rendibilitat que genera el negoci, i la necessitat d’assumir una inversió per fer-hi reformes, en motiva el tancament. Diversos parcel·listes, a més, acumulen mesos de morositat. La tarifa de La Unión és de 2.500 euros per a la temporada d’estiu i 600 euros de més si es vol allargar l’estada a l’hivern. Però cal sumar-hi, també, la despesa per consum de llum. A recepció hi ha uns quants papers apilats. Són factures pendents de cobrar. Oscil·len entre els 2.000 i 3.000 euros per parcel·la però des del càmping asseguren que a un dels campistes se li han perdonat 36.000 euros perquè acceptés marxar. Per aconseguir un desallotjament àgil, la gerència del càmping ha renunciat a bona part dels deutes pendents i, a més, als campistes que han de marxar els ofereix pagar-los el primer mes de lloguer d’un pis i, també, l’abonament de la fiança.

“Ens toca marxar, no hi podem fer res”, manifesta Igor Petrov, mentre empaqueta joguines. És camioner i diu que es guanya bé la vida però que va triar viure al càmping perquè ho prefereix: “M’agrada més que viure en un pis”. Explica que també al seu net, l’amo de les joguines, li agrada molt venir des de Bulgària per visitar-lo al càmping. A partir d’ara l’haurà de visitar al seu nou apartament.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >