_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Per què una funerària pública?

La resposta fàcil i curta seria perquè morir a Barcelona és massa car. Però, òbviament, la pregunta mereix una resposta molt més acurada

Cementiri del Poblenou, a Barcelona.
Cementiri del Poblenou, a Barcelona.Carles Ribas

Barcelona, com la majoria de grans ciutat de l’Estat, tenia funerària pública. El 2011, però, es va culminar la seva privatització amb l’esperança d’abaixar preus i millorar el servei. La privatització, però, va provocar que fos un fons d’inversió qui passés a gestionar els enterraments. El resultat, com no era difícil d’imaginar, és que els preus han pujat fins a situar Barcelona com la ciutat de l’Estat on és més car enterrar-se. Ho certifiquen organitzacions com l’OCU i com la mateixa Agència Catalana de la Competència, que ha qualificat la situació de la ciutat d’“oligopoli de preus elevats”.

Barcelona viu una situació anòmala en relació amb els serveis funeraris, i els seus veïns i veïnes paguen de mitjana aproximadament 6.000 euros, el doble que a altres ciutats, com Terrassa, Reus, Madrid, Cadis, Còrdova, o Palma, on sí que hi ha funerària pública.

Per tant, és evident que aquest és un àmbit en el qual el govern de la ciutat, i també els representants polítics de les barcelonines i els barcelonins, no es poden quedar amb els braços plegats. És per això que, conjuntament amb el PSC, s’ha impulsat un projecte que intervindria de manera directa i ràpida en els preus: la funerària pública.

Un projecte que preveu a mitjà termini disposar d’una funerària amb més de 20 sales, que tingui en el seu ADN el dret a una mort digna i la dimensió de servei públic que s’ha perdut. Una funerària en la qual no es busqui repartir dividends d’un fons d’inversió sinó que l’acompanyament emocional i l’honestedat siguin l’essència del servei, en la qual es pugui accedir a un enterrament digne a uns preus assequibles, com fan la resta d’empreses públiques existents arreu. Un servei públic que ofereixi un servei de qualitat per 3.000 euros i, per tant, influenciï positivament en el mercat introduint competència i valors. Un projecte que, a més, ofereixi, mentre no estigui operatiu el nou tanatori, serveis econòmics habilitant les sales dels cementiris de la ciutat. Ho tenim tot a punt.

La ciutadania també ha dit la seva, i la creació d’una funerària pública va ser una de les propostes més votades a l’hora d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal i el Baròmetre Municipal reflecteix que el 80% de la ciutadania està a favor de crear una funerària pública. Falta només la voluntat política.

En aquestes circumstàncies estenem la mà al PSC i els demanem que pensin en els veïns i veïnes de Barcelona. Aquest és un projecte que vam impulsar plegats i per la qual s’han manifestat reiteradament a favor en la votació inicial, i el mateix Jaume Collboni en el plenari de la ciutat. Un projecte que entenem que està als gens dels socialistes, ho demostra el fet que, per posar només alguns exemples, a Madrid els socialistes van votar a favor de la funerària pública o a Còrdova és la mateixa alcaldessa socialista qui està impulsant un tanatori públic. O les dades del Baròmetre, que situa el suport entre els votants socialistes al 85%. Si els dirigents del PSC tenen dubtes de quin sentit ha de prendre el seu vot, només han de consultar les seves bases o preguntar-ho directament als veïns i veïnes. El PSC ha de decidir si vol que els serveis funeraris siguin un actiu d’un fons d’inversió o siguin un servei públic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_