Selecciona Edició
Connecta’t

Carles Canut omple el teatre Romea en el seu homenatge

Amics, familiars i companys de professió recorden en un acte dirigit per Mario Gas l'actor desaparegut al setembre

Aplaudiments emotius a Canut al final de l'homenatge.
Aplaudiments emotius a Canut al final de l'homenatge.

“Benvinguts al teatre Romea. La funció està a punt de començar”… Això, tan tendre, tan emotiu, tan divertit, va de debò. Aquest homenatge de la professió, dels amics i de la família és teatre. No podia ser d'una altra manera. El "seu” Romea s'ha omplert aquest dilluns per recordar Carles Canut, actor mort el passat 27 de setembre després de més de 50 anys trepitjant taules, recitant versos, cantant veritats. Familiars, amics, col·legues, periodistes, cantants, polítics… van desfilar per l'escenari del teatre de la seva vida. En viu o a través de vídeos, es pot dir que no hi va faltar ningú.

Elvis (ni més ni menys) amb Are you lonesome tonight, va obrir la veda. I va seguir un recordat lema del Canut de Vostè jutja, de Rafeques: “Li garanteixo un judici com cal”, diu l'actor, des de la tele (...als anys vuitanta). Joaquim Maria Puyal, el seu company d'aventures televisives, va fer de mestre de cerimònies una estona (després va cedir el testimoni a un altre company —d'aventures teatrals—, Mario Gas, director de l'espectacle) per presentar aquest company “murri, amb aspecte de bona persona i ple de saviesa popular”. Van ser les primeres paraules de record de l'actor, però ja indicaven de què anava la cosa. Canut, com a representat en la figura del seu germà, sobre l'escenari, va rebre elogis, elegies i bromes sempre des de l'afecte. Així, va anar recopilant un autèntic reguitzell d'insults: "Canuto! Gordo! Animalot!" (Boris Ruiz); "Tossut! Capsigrany! Tap de suro!" (Calixto Bieito)… d'aquests insults que només dediquen els amics, perquè surten del cor. Com també només revelen les amistats el que s'arriba a aprendre dels amics: “Em va ensenyar a anar al vàter abans de cada funció”, va reconèixer, amb la seva veu nasal, Joan Pera.

Les fotos de la vida de Canut, que van omplir les pantalles, van provocar algun sanglot entre el públic. Els records de Gerri de la Sal, el poble on Carles convidava tothom a jugar a la Botifarra, també van arrencar algun sospir i algú fins i tot va pensar en el Florido pensil quan van aparèixer imatges del protagonista (aquest dilluns, més que mai) en la seva època de col·legial. Uns altres es van emocionar quan l'actriu Carme Sansa va cantar Ningú no defensa ningú, amb Bàrbara Granados al piano, o quan l'actor Camilo García va recitar Lorca. I el teatre sencer va taral·lejar Hey Jude, la cançó dels Beatles que va interpretar a la guitarra el fill del Carles, el Cèsar, per acabar amb un sincer Salut i força el Canut!.

L'eterna polèmica sobre el futbol també va tenir un forat a l'escaleta. Els companys de les tertúlies esportives de Canut als programes La barberia i, més tard, La porteria, van recordar com un perico els plantava cara setmana sí i setmana també a ells, “culers del règim”. Unes imatges d'una entrevista de Ferran Monegal a Canut van destapar aquells temps.

Entre vídeos de Concha Velasco, Joan Manuel Serrat i altres (Boris Ruiz va reincidir un parell de vegades més: “Canuto, gordo!”), pel faristol van passar també cares conegudes, com la de l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell; Pep Molina cantant Yo soy negro social; el cantautor Miquel Pujadó, amb qui Canut va treballar no poques vegades al Romea, tocant, amb Ferran Frauca, El rei Edip; el periodista i amic de l'ànima (un més) Carlos Pérez de Rozas o l'actriu Anna Ycobalzeta recitant un fragment del Tenorio.

Escenes de Sòcrates, judici i mort d'un ciutadà van donar pas a Josep Maria Pou, que substitueix l'homenatjat com a director artístic del Romea i farà que Canut, entre les roses amb què aquest dilluns el va acomiadar el públic, segueixi present en el teatre molt de temps.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ