Selecciona Edició
Connecta’t

La fira Arco de Madrid parla català

Les galeries de Catalunya que participen en la fira espanyola d'art contemporani tornen a ser 16

'Le chien de la generale', de la sèrie 'Soldats Soldés', d'Antoni Miralda (1968-1969).
'Le chien de la generale', de la sèrie 'Soldats Soldés', d'Antoni Miralda (1968-1969).

Per primera vegada en els seus 38 anys de vida ARCOmadrid, la fira d'art contemporani més important d'Espanya, té una directora catalana: Maribel López (Barcelona, 1972), que per afavorir la transició aquest any comparteix la direcció amb Carlos Urroz, abans de prendre definitivament les regnes de l'esdeveniment al final d'aquesta edició. López, directora comercial i de programes comissariats d'Arco des del 2011, s'ha estrenat en el seu càrrec a Barcelona presentant –per primera vegada en català– les galeries de Catalunya que participaran en la fira madrilenya, entre el 27 de febrer i el 3 de març.

Tot i que aquest any Arco es caracteritza per incorporar un gran nombre de nous expositors (45 dels 203 presents), pel que fa a la participació catalana pràcticament no hi ha novetats. L'única nova incorporació és Bombon Projects, que després d'estrenar-se a Arco Lisboa 2018, participa en l'Opening, la secció que reuneix galeries amb menys de set anys de vida, amb una proposta d'Anna Dot i Aldo Urbano. El projecte plasma les contradiccions del món de l'art a partir de la paròdia d'un viatge de dos galeristes que decideixen anar a Arco en un vaixell impulsat per dos ventiladors que Dot ha programat, sincronitzant-los amb l'aire que surt de la seva boca en recitar un text. L'aire mou també els dibuixos d'Urbano, que relaten les peripècies dels galeristes i plantegen qüestions com l'aparent inutilitat de la pràctica artística, la necessitat de participar en els grans esdeveniments internacionals i la tendència a complicar-nos la vida.

Els ‘Presos polítics’ de Santiago Sierra tornen a Madrid

Com si fos un mirall de la realitat, l'obra Presos polítics en l'Espanya contemporània de Santiago Sierra tornarà a Madrid un any després d'haver estat objecte d'una de les polèmiques més sonades de la història d'Arco. Les 24 fotografies amb els rostres pixelats de persones que segons l'autor han estat empresonades per les seves idees, va rebre l'ordre de despenjar-se de l'estand d'Helga d'Alvear i va ser adquirida més tard per l'empresari català Tatxo Benet. Malgrat que tot va passar abans de la inauguració de la fira, l'episodi va tenir una extraordinària repercussió mediàtica.

Al llarg d'aquest any l'obra ha estat exhibida en mig centenar de ciutats superant tots els rècord de visitants. Mentrestant Benet ha anat reunint Censored. Art i llibertat d'expressió, una col·lecció d'obres controvertides, censurades per motius diversos.

Comptant Marlborough i NoguerasBlanchard, que també tenen seu a Madrid, les galeries catalanes tornen a ser 16: ADN, Ana Mas, Àngels, Espai Tactel, etHALL, Joan Prats, Marc Domènech, Mayoral, Miguel Marcos, Polígrafa, Senda i ProjecteSD. RocioSantaCruz, que en un primer moment va ser exclosa a causa de la quantitat cada any més elevada de galeries en llista d'espera, ha estat acceptada in extremis. Per quart any consecutiu Santacruz participarà per partida doble, amb la seva galeria i com a directora d'Arts Libris, la fira internacional de llibres d'artista i edició contemporània, nascuda a Barcelona el 2009, que en aquesta ocasió reunirà 34 expositors, deu dels quals són barcelonins. Gairebé resulten més cridaneres les absències d'Estrany-de la Mota, que acaba d'anunciar el seu tancament al final d'aquesta temporada, i de Carles Taché per motius personals.

De les 38 galeries que componen el programa Projectes d'artista, disseminat per tota la fira, tres són catalanes: Ana Mas, amb una instal·lació escultòrica de Lucía C. Pino; l'Espai Tactel, amb Antonio Fernández Alvira, i Senda, que ha recuperat obres de la primera època d'Antoni Miralda, de la sèrie Soldats Soldés. Es tracta d'un conjunt de fotografies que surt a la llum per primera vegada després de més de 40 anys amagat a l'estudi de l'artista. Aquestes fotografies, totes còpies vintage, van ser fetes per Miralda a París i revelades en blanc i negre entre el 1965 i el 1973. Acumulats sobre collages i inserits en elements aliens, com mobiliari, escultures o monuments públics, els soldadets de joguina, que s'han convertit en un dels segells del llenguatge de Miralda, constitueixen una de les seves primeres aproximacions a les idees de serialitat, acumulació i arxiu, característiques de tota la seva trajectòria. Amb aquesta mostra monogràfica, Senda i Miralda no només celebren el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques, que va ser atorgat a l'artista el 2018, sinó que confirmen l'actualitat d'un al·legat antibel·licista, paròdia de les mitologies de la violència i els arquetips del patriotisme, que tornen a viure un auge sinistre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >