Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Barcelona i la Corona

Que l'alcaldessa s'hagi unit a la campanya contra el Rei és una actitud èticament reprovable

Ada Colau amb Quim Torra i Jordi Puigneró en l'obertura del Mobile World Congress.
Ada Colau amb Quim Torra i Jordi Puigneró en l'obertura del Mobile World Congress.

La Corona va ser una institució clau en el procés de transformació de Barcelona que es va desenvolupar seguint el camí de l'operació olímpica i molt en particular el seu vessant de projecció exterior. La Corona va exercir una complicitat explícita i activa amb els projectes de reposicionament global de la ciutat que va liderar l’Ajuntament de Pasqual Maragall.

És una cosa que resulta oportuna subratllar precisament ara que s'ha desfermat una insòlita i irresponsable campanya de confrontació de les autoritats de la Generalitat de Catalunya amb el cap de l’Estat, una campanya que ha estat secundada de manera vergonyant per l'equip de govern municipal. L'alcaldessa, molt en la seva línia d’atrapar-ho tot, està intentant simultàniament accentuar el seu radicalisme i prodigar gestos dirigits a sectors empresarials que siguin susceptibles de ser recollits pels mitjans de comunicació convencionals.

Que l'alcaldessa s'hagi unit a la campanya contra la Corona és una actitud èticament reprovable pel que suposa de menyspreu a una institució clau de l'edifici constitucional democràtic, aliada de la ciutat en un moment crucial de la seva transformació. L'alineació de l'alcaldessa amb la campanya promoguda pel món independentista és al mateix temps un gest de subordinació de la ciutat i de ruptura radical amb la trajectòria institucional que va caracteritzar i afermar l'eclosió de Barcelona.

El procés va començar amb la retirada del bust del Rei del Saló de la Reina Regent

El procés iniciat amb la retirada del bust del Rei del Saló de la Reina Regent i el precipitat canvi de nom de la plaça on conflueixen el passeig de Gràcia i la Diagonal va continuar amb episodis de boicot tan penosos com els registrats al Mobile i que es volen repetir aquest any. L’exhibició de descortesia del febrer passat, que es pretén reeditar, va culminar fa unes setmanes amb el grotesc gest de la reprovació del Cap de l’Estat en una moció impulsada pels comuns.

Una política ambiciosa i complexa exigeix una estratègia adequada que l’Ajuntament de Barcelona va entendre que requeria un esforç de col·laboració amb una àmplia diversitat d'institucions, des de la Corona al Govern, governs estrangers i ajuntaments de la resta de Catalunya. És una estratègia que va aportar uns resultats excel·lents dels quals podrien ser exemple èxits tan concrets com la celebració de les proves olímpiques de mar a Barcelona malgrat la gran pressió favorable a Palma o bé el desplegament de les subseus olímpiques.

A efectes analítics poden distingir-se dos aspectes fonamentals en la relació entre l’Ajuntament de Barcelona i la Corona en l'època dels governs de Narcís Serra i Pasqual Maragall. Un va ser la participació de la Casa Reial en les accions de promoció de la candidatura olímpica i en general de projecció exterior de la ciutat. Però la Corona va constituir també un factor clau en l'equilibri institucional a Catalunya i a Barcelona que la voracitat intervencionista dels governs de Pujol amenaçava amb trencar.

En els inicis de l'etapa municipal socialista la idea de la candidatura olímpica de Barcelona provocava un considerable escepticisme al Govern, tant en el de Calvo Sotelo com en les primeres etapes del de González. El mateix que es respirava, per cert, en els partits que sustentaven aquests governs, és a dir l’UCD i el PSOE.

És significatiu que l'alcalde Serra triés la celebració del Dia de les Forces Armades el 1980 per llançar, d'acord amb Juan Antonio Samaranch, la idea de la candidatura olímpica. És rellevant perquè l'èxit de la jornada conduiria al seu posterior nomenament com a ministre de Defensa al primer govern de Felipe González i, gradualment, a la configuració d'un pol de suport i cooperació que seria particularment eficient per a la gestió de la ciutat i dels seus projectes més potents.

La cooperació de la Corona es va manifestar sistemàticament al llarg del procés de la candidatura olímpica que es va recolzar tant en l'espectacular transformació urbana de Barcelona com en la simpatia que va despertar internacionalment la consolidació de la transició política i la consolidació d'unes noves institucions, des de la monarquia parlamentària al govern que va situar Espanya a Europa.

La relació permanent amb la Casa Reial va permetre subratllar amb contundència una de les posicions clau del govern municipal que era la d'afirmar en tot moment que Barcelona no era simplement la capital de Catalunya sinó també una altra capital d’Espanya i una ciutat decidida a intervenir a Europa.

El xoc permanent amb la Corona que es proposa des dels mitjans independentistes i al qual tan gustosament dona suport l'alcaldessa de Barcelona no permet augurar res de bo per a la ciutat, però ens haurà permès conèixer una nova dimensió de la primera autoritat municipal com és la de divulgadora d'aspectes centrals de la teoria política com la compatibilitat de les monarquies amb la democràcia.

Xavier Roig és consultor.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >