Selecciona Edició
Connecta’t

Miquel Iceta: “No hi ha solució per a Catalunya fora del diàleg”

El líder dels socialistes catalans opina que dins de l'independentisme "no hi ha hagut pragmàtics"

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

Per complicat que resulti no hi ha solució per a Catalunya fora del diàleg i aquest haurà de continuar després de les eleccions de l'abril, que confia que guanyin folgadament els socialistes. Així ho sosté el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta (Barcelona, 58 anys), el qual en els últims mesos ha estat entre dos focs: defensant el Govern central a Barcelona i instant al diàleg amb els independentistes a Madrid.

Pregunta. Va valer la pena el desgast de la negociació per acabar convocant eleccions?

Resposta. El diàleg val tots els esforços, no hi ha cap altra solució que no passi pel diàleg. Continuarem compromesos amb el diàleg dins de la llei com ha dit el president del Govern. Només lamento que no hagi pogut tenir continuïtat.

P. Es va gestionar bé aquest final?

R. L’independentisme sempre ha pensat que tot es pot estirar com un xiclet però quan el Govern va formular la seva proposta calia saber si l'acceptaven o no, i van decidir que no. Encara no entenc per què la van rebutjar. També és cert que sempre havíem pensat que fins després del judici i d'una certa recomposició de l'espai independentista seria difícil fer res.

P. Es va explicar bé la qüestió del relator?

R. Jo vaig anar a una televisió, em van preguntar si hi hauria mediador i vaig dir que no, que només hi hauria una figura que prendria nota dels acords. El document que els independentistes van rebutjar descriu perfectament la figura del relator. Em sorprèn que hi hagi gent que digui que la unitat d’Espanya depèn d'això.

P. Potser si les funcions del relator s'haguessin detallat abans hauria estat més fàcil.

R. Però és que fins que no el tens, no el tens. En qualsevol cas, l'èxit d’un diàleg requereix diverses coses, entre d’altres, no col·locar com a condició prèvia una cosa que saps que l'altra part no t’acceptarà. El diàleg té riscos, perquè de vegades té la connotació de cessió, però això és absurd: no dialoguen els febles, ho fan els qui se senten forts. Fora del diàleg no hi haurà solució per a Catalunya.

P. Els independentistes continuen acusant de covard el president del Govern.

R. Dir que Pedro Sánchez no ha estat valent és viure en una altra galàxia.

P. S'ha sentit traït per la falta de gestos dels independentistes?

R. Jo ja no parlo de gestos… l'única cosa que penso és que l'independentisme faria bé si, en algun moment, renúncia explícitament a la via unilateral i il·legal, perquè en la pràctica ho ha fet.

P. Quim Torra ha renunciat a la via unilateral?

R. No ho sé, però el Govern de Catalunya, ara com ara, no ha incorregut en cap il·legalitat. Eliminar el fantasma de la unilateralitat contribuiria a normalitzar el diàleg. Però l'independentisme ara no està en condicions de fer res que sembli que desautoritzi el govern anterior.

P. O sigui, que no espera res d'ells abans de la sentència.

R. La veritat és que no. Judici, sentència i reconfiguració dels espais polítics; en aquest ordre. L'independentisme es veurà obligat després de la fallada a prendre una opció, la que sigui, però fins que això no estigui clar difícilment podem enfocar l’etapa següent.

P. Continua sent vàlid distingir entre pragmàtics i radicals en l'independentisme?

R. La veritat és que el pragmatisme que s'atribueix de vegades a ERC no l’hem vist. Van ser els primers a presentar l'esmena a la totalitat als Pressupostos. En l'independentisme hi ha por de ser assenyalat com el primer que baixa del cavall. Per canviar de rumb algú ha de dir que això no ha funcionat i que cal fer alguna cosa diferent. I no ho han dit.

P. Tampoc Oriol Junqueras?

R. Als polítics se'ls jutja pel que diuen i el que fan. I en aquest episodi el pragmatisme ha brillat per la seva absència. Dins de l'independentisme no hi ha hagut pragmàtics.

P. Al PSC li passarà factura la negociació fallida?

R. Espero que no. Però a mi el que m'agrada és estar molt convençut del que faig. El risc de cometre errors existeix, però el que vam fer estava enfocat. No va sortir, però anem a les eleccions amb la consciència molt tranquil·la. Vam dir que feia falta diàleg i ho hem intentat. Tot en el marc de la llei. Això era vigent, és vigent i ho continuarà sent. No veig motius per canviar l'orientació.

P. Va ser encertat parlar d'indults abans de començar el judici?

R. No ho sé, ara amb el judici en marxa no té sentit fer-ho però cal recordar que després del judici seguirà havent-hi vida. I m'atreveixo a dir que la celebració del judici no pot impedir-nos fer política, perquè la vida continua.

P. Seria convenient després de les eleccions tornar a negociar amb els independentistes?

R. Unes eleccions posen el comptador a zero. Primer cal escoltar la ciutadania. El que no sé és què proposaran els independentistes. L'obligació del partit socialista és aconseguir una àmplia majoria.

P. I si els independentistes els tornen a demanar l'autodeterminació per negociar alguna cosa?

R. En el nostre horitzó no figura cap referèndum d'independència. Volem una reforma constitucional.

P. Per què l'oposició a Catalunya, malgrat la paràlisi, no ha estat capaç d'unir-se?

R. Hi ha hagut una anomalia, ja que el partit que va guanyar les eleccions, Ciutadans, no ha pres cap iniciativa.

P. Donarien suport a una moció de censura d’Inés Arrimadas?

R. La consideraríem com qualsevol iniciativa presentada per altres partits. Però el que veig és que la senyora Arrimadas ara orienta els seus passos en una altra direcció.

P. Veu eleccions a la tardor a Catalunya? Serà candidat?

R. Crec que hi haurà eleccions, però caldrà esperar a conèixer la sentència. I sí, tinc ganes de ser candidat i de ser president, però em dec a un projecte col·lectiu. Sense diàleg no hi haurà solució, sense una certa transversalitat no hi haurà majories. I no es pot trencar amb Espanya però tampoc es pot pensar en un 155 permanent.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >