Selecciona Edició
Connecta’t

Un superalcalde per a la gran Barcelona

El PSC i Manuel Valls defensen la figura d'un nou càrrec institucional per a l'àrea metropolitana, figura que Colau rebutja

Vista aèria de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Vista aèria de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Un alcalde per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i escollit directament en unes eleccions. El PSC i Manuel Valls, el candidat que representarà Ciutadans a les municipals de Barcelona, coincideixen a proposar la creació d’aquest nou càrrec institucional, i que serveixi per integrar políticament els municipis de l'entorn de Barcelona, fins i tot els de les comarques del Vallès. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que havia defensat aquesta nova figura, s’hi mostra ara contrària per l'oposició que generaria al territori.

Valls és qui més ha destacat en els últims mesos per posar a l'agenda la creació d'un “superalcalde” metropolità. Malgrat que no ha aportat detalls sobre l'organització administrativa que desitja per a l’AMB, l'exprimer ministre francès ha fet èmfasi en la creació d’“una gran Barcelona, una ciutat-estat”, com va dir en la presentació de la seva campanya, el desembre del 2018: “Avançarem cap a l'assumpció de competències més potents, respectant tots els ciutadans amb un objectiu clar de nova governança en la qual l'alcalde metropolità de Barcelona sigui triat pels ciutadans”. Valls ha plantejat que la Constitució sigui reformada per reconèixer les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid. Ciutadans havia formulat en els últims anys la necessitat de racionalitzar els òrgans supramunicipals, eliminant ens com els consells comarcals i substituint-los per “consorcis que permetin mancomunar la prestació de serveis”. Una portaveu de Ciutadans assegura que “Valls és el nostre candidat i sobre això no tenim res més a afegir”.

El PSC inclou la figura de l'alcalde metropolità com a part d'una estratègia per ampliar l’AMB al Vallès Occidental i l’Oriental, explica Jaume Collboni, candidat socialista a l’Ajuntament de Barcelona: “És imprescindible obrir el debat sobre la incorporació dels vallesos a Barcelona i donar resposta a les dimensions que necessitem per competir a escala global. Per fer visible tot això és necessari posar damunt de la taula un alcalde metropolità”. Aquest càrrec, segons el PSC, hauria de ser triat directament per la ciutadania. Pere Navarro, exalcalde de Terrassa, exsecretari general del PSC i delegat del Consorci de la Zona Franca, va dir el 9 de febrer al Diari de Terrassa que és partidari d'integrar les comarques del Vallès a la regió metropolitana barcelonina.

Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet i pes pesat del PSC, va expressar en una conferència d'aquest febrer el seu suport al fet que la presidència de l’AMB sigui triada pels ciutadans i no pel tradicional nomenament automàtic en el càrrec de l'alcalde o alcaldessa de Barcelona. Marín també planteja la reforma constitucional perquè reconegui les àrees metropolitanes: “Som al segle de les grans metròpolis, ciutat de ciutats és el nou concepte de ciutat-estat. El potencial que ens dona la marca Barcelona l'hem d'enfortir entre tots. Tenim les condicions immillorables per competir amb èxit en l'economia global sempre que treballem amb un full de ruta compartit, enfortint l'àrea metropolitana i dotant-la per fi d'una estructura de poder institucional i poder polític efectiu. La regió de Barcelona ha de superar que només mancomuni serveis, ha de superar la simple funcionalitat administrativa”.

Xoc Pujol-Maragall

Collboni explica que el seu referent és la regió metropolitana de Londres. L'alcaldessa de l'Hospitalet, citant l'exemple londinenc, va criticar la decisió de CiU i ERC el 1987 de suprimir al parlament català la llei de constitució de la Corporació Metropolitana de Barcelona, una oposició que va abanderar l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. “Pujol va abolir el poder metropolità, i va posar fi a les iniciatives d'èxit liderades per Pasqual Maragall, i encara paguem les conseqüències d'aquella nefasta decisió, inspirada en Margaret Thatcher contra el gran Londres”, va dir Marín.

Colau va dibuixar les línies de la seva futura estratègia metropolitana en una conferència de l'1 de febrer al Cercle d’Economia. L'alcaldessa de Barcelona, com Marín, va recordar el xoc entre Maragall i Pujol. “És un drama que arrosseguem històricament, la desconfiança de la Generalitat cap a la regió metropolitana”. Colau va plantejar ampliar l'àrea metropolitana a 3,5 milions d'habitants, dels 36 municipis actuals a 164 d'aquí al 2030, i per fer-ho va proposar crear un òrgan de debat “consorciat” entre el sector públic i el privat que promogui polítiques conjuntes en matèria de medi ambient, transport, habitatge, ocupació o turisme: “No es tracta de crear una altra unitat administrativa, coneixem la complexitat que suposaria una nova divisió administrativa”. Colau va afegir que havia canviat de parer sobre la figura de l'alcalde metropolità: “Allò que en principi veia clar que era un exercici democratitzador, he vist que era començar la casa per la teulada perquè hi ha municipis petits que ho veuen com a centralisme barceloní. Cal fer reformes prèvies”.

Ernest Maragall, candidat d’ERC a Barcelona, considera fonamental potenciar l’AMB i “superar l'absurd dels límits administratius” en les mateixes matèries assenyalades per Colau. Maragall encara no precisa si això passa per la figura d'un nou alcalde: “Volem entrar a fons al govern metropolità democràtic, però no hem de reduir-lo a la figura d'un alcalde, hem d'anar cap a la presa de decisions compartida”. Maragall, que va formar part dels governs municipals del seu germà Pasqual, opina que el conflicte amb el nacionalisme català en aquest àmbit és un tòpic: “Hem de sortir de l'encasellament de Catalunya contra Barcelona. És un tòpic heretat i absurd”.

El PDeCAT i Colau coincideixen en idees clau. La candidata del PDeCAT Neus Munté admet sorpresa pel fet que els comuns defensin la col·laboració entre el sector públic i el privat, com proposen els postconvergents. Munté concreta que això és necessari en qüestions com la gestió de l'aigua, la pobresa energètica, la mobilitat o l'habitatge. El PDeCAT no és partidari de crear un nou model de govern en l’AMB ni de constituir el càrrec d'alcalde metropolità, segons Munté: “Aquesta figura no representa ni la realitat ni la diversitat del territori”. Munté constata que l’AMB “territorialment és molt petita comparada amb altres metròpolis europees”, i considera que és necessari debatre’n l’ampliació, “però amb cura i serenitat”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >