_
_
_
_
_

L’èxit embotellat de Sol Daurella

Amb una fortuna de 1.200 milions, la discreta empresària envasa Coca-Cola i és la dona més rica de Catalunya

Sol Daurella en una imatge de l'agost del 2015.
Sol Daurella en una imatge de l'agost del 2015.
Cristian Segura

Sol Daurella (Barcelona, 1966) escala posicions entre els més rics d’Espanya per mèrit propi, però també perquè don Pepe la va alçar en un món d'homes. Don Pepe és com coneixien a Coca-Cola al seu pare, un empresari llegendari a Catalunya. Ell va fer créixer Cobega, l'empresa de begudes refrescants que va crear l'avi, Santiago Daurella. La Sol en va ser la successora el 1993, amb només 27 anys. Des de llavors guarda la seva privadesa de manera obsessiva, malgrat que la seva influència és cada vegada més gran.

Forbes calcula que el patrimoni de Daurella és de 1.200 milions d'euros. Té la 23a fortuna d’Espanya, és la sisena dona més rica del país i la primera de Catalunya. Presideix Coca-Cola European Partners (CCEP), l’embotelladora i distribuïdora més gran de la multinacional nord-americana al món. A més a més, el holding familiar Cobega és propietari, entre moltes altres societats, d'una embotelladora de Coca-Cola per a tretze països africans, de la distribuïdora de Nespresso a Espanya, del 50% de la beguda Cacaolat i de franquícies de Domino's Pizza.

L'aventura empresarial d'aquesta nissaga va començar el 1853, quan José Daurella Sunyer es va convertir en el primer a importar bacallà a escala industrial a Espanya. Copesco Sefrisa, el grup que va crear, continua controlat pels Daurella. Després el seu fill Santiago va fundar el 1943 Bebidas Carbónicas D., companyia que va deixar pas el 1951, quan el franquisme va començar a obrir-se al món, a la primera empresa autoritzada per embotellar Coca-Cola a Espanya. En una conferència que va impartir el 2013 a la seu de Coca-Cola a Atlanta, Sol Daurella va admetre que probablement no hauria arribat tan lluny si hagués tingut un germà, perquè el seu pare hauria seguit la tradició de convertir-lo en el seu successor. Amb fama de ser extremadament discreta i de treballadora innata, la Sol no s'ha conformat amb rebre una herència amb la qual podria haver-se allunyat de tot tipus d'estrès.

Carles Vilarrubí (primer a la dreta), durant la visita al Camp Nou del president palestí Mahmud Abbas, el 2011.
Carles Vilarrubí (primer a la dreta), durant la visita al Camp Nou del president palestí Mahmud Abbas, el 2011.Cordon Press

Daurella, mare de dos fills, en Joan i la Sol, ha seguit els cànons de l'alta societat barcelonina: va estudiar secundària en un col·legi internacional de Montreux (Suïssa), es va llicenciar a la Universitat de Barcelona i va ampliar la seva formació a Esade i a Berkeley (Califòrnia). Juga a golf i munta a cavall, esport en el qual fins i tot va invertir amb el seu segon i actual marit, Carles Vilarrubí, per crear la Quadra Vidau. Aquesta ramaderia va ser venuda el 2011 al seu amic, el genet Jesús Garmendia, exmarit de la soprano Ainhoa Arteta. Daurella va guanyar en el passat diversos trofeus com a amazona i és assídua dels concursos de salts d'obstacles al Reial Club de Polo. També és freqüent trobar-la socialitzant al village de l’Open de Tennis Godó.

PUJOL, MAS I EL FC BARCELONA

Carles Vilarrubí, el marit de l'empresària, és un referent del que es va conèixer com “el sector negocis” de la desapareguda Convergència. Des de la seva proximitat a aquest partit, va ser voluntari electoral de Jordi Pujol i ha mantingut una estreta relació amb l'expresident Artur Mas, amb el qual va exercir com a director de Catalunya Ràdio i director de les loteries de la Generalitat. A més a més, Vilarrubí va arribar a ser vicepresident del Barça i representant de la Banca Rotschild. També va ser soci del Grup Godó en el negoci de ràdio i televisió i va treballar amb Javier de la Rosa. Vilarrubí va dimitir com a directiu del Barça perquè el club no va suspendre un partit després de les càrregues policials durant la consulta il·legal de l'1 d'octubre del 2017. El 2016 el seu nom va aparèixer en els papers de Panamà per ser apoderat d'una empresa que va evadir impostos el 1997 amb la venda d'uns cellers a la família Ruiz-Mateos.

L'empresària també segueix altres codis de la burgesia catalana. És sòcia de l'elitista Penya Actual del Liceu i té una segona residència a Bolvir, a la Cerdanya, on Gerard Piqué i Shakira, Messi, José Creuheras, president del grup Planeta, els constructors Núñez i Navarro o l'editor del Grup Godó, Javier Godó, són els seus veïns. Daurella es desplaça en helicòpter fins a la Cerdanya per guanyar temps a la seva agenda: viu a cavall entre Londres —on se situa la seu de CCEP—, Madrid i Barcelona.

Daurella va conèixer el seu actual marit al Reial Club de Golf Cerdanya, entitat que organitza les Copes Sol Daurella. El matrimoni es deixa veure públicament en comptades ocasions, només en algun lliurament dels premis Planeta o en algun altre esdeveniment esportiu o benèfic. Quan han aparegut davant les càmeres, els Vilarrubí Daurella han destacat per un estil inconfusible. Ella es caracteritza pels seus vestits d'executiva moderna i ell, pels vestits de ratlla diplomàtica.

Sol Daurella no concedeix entrevistes. Les seves declaracions públiques són excepcionals i es limiten a actes de Coca-Cola o a breus valoracions de les beques que finança a través de la Fundació Fero de recerca oncològica, entitat creada pel metge Josep Baselga. Daurella ha assumit càrrecs rellevants a Catalunya: presidenta del consell d'administració del Teatre Nacional de Catalunya, patrona del Palau de la Música i consellera del Banc Sabadell; també va ser consellera d’Acciona i d’Ebro Foods, responsabilitats que ha anat abandonat per centrar-se en CCEP i en el seu paper com a consellera del Santander. Amb Ana Patricia Botín, presidenta d'aquest banc, l’uneix una afinitat que sembla inevitable per la semblança dels seus perfils. Després de la jubilació de Mar Raventós el 2018 com a presidenta del grup Codorniu, Daurella és la dona més destacada de l'empresariat català.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_