_
_
_
_
_

El repte de Jordi Pina: com es defensa un amic

L'advocat de Jordi Sànchez es replanteja la seva visió de la justícia per la causa del procés

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, durant el judici.
Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, durant el judici.EFE

Hi ha dues menes d'advocats: els que eviten els periodistes com si tinguessin la pesta i els que s'hi acosten assedegats, com qui s'apropa a una deu d'aigua fresca. Jordi Pina és d'aquests últims. Potser perquè ell mateix volia ser periodista –"esportiu", puntualitza–, Pina és amic dels micròfons; un paio parlador que en els judicis tendeix a ser expansiu i, si convé, bromista. "La meva dona em diu que procuri no donar titulars, però em costa molt".

Más información
El monòleg de “l’home bo”
Roger Español, cara i creu de la violència l’1-O
L’ombra del 13

Però Pina (Barcelona, 1965) no està per a brometes en el judici del procés, on defensa amb més contenció verbal que de costum dos exconsellers del PDeCAT –Jordi Turull i Josep Rull– i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez. "He plorat molt amb aquest procés, ha estat dolorós per a mi i la meva família", diu Pina, veterà penalista que s'ha vist en mil i una: va començar defensant la Guàrdia Urbana de Barcelona i va ser advocat de Jordi Montull, saquejador confés del Palau de la Música i llenguallarg com ell: "Jo no vaig matar Kennedy", se li va escapar al seu client entre periodistes. Pina el va esbroncar, però poc.

I, malgrat l'experiència acumulada –va defensar una acusada en el judici del 9-N, precedent soft de l'1-O–, res ha pesat tant en el seu ànim com el procés. "Això no té res a veure amb el dret penal", lamenta Pina, independentista, culer i desencantat amb la justícia. Perquè aquesta vegada no defensa només clients, sinó amics, i especialment un d'inesperat: Jordi Sànchez.

El 23 de setembre, la Fiscalia va denunciar els incidents del 20-S davant la Conselleria d'Economia i va parlar per vegada primera de sedició. Pina va trucar al líder de l'ANC: "Us busquen a vosaltres", li va dir. No es coneixien. "Pensava que seria una mena de Khomeini", comenta. "Res a veure. És molt assenyat. Ha estat un descobriment". L'advocat recorda la nit abans de l'empresonament: "Érem al Petit Palace. I ens vam fer una abraçada d'aquelles que no s'obliden. Sempre tens esperances, però...".

Amistat reforçada

L'amistat es va forjar en el procés i el procés l'ha reforçat: les filles de Sànchez i Pina estudiaven juntes; ara són íntimes. "Els meus fills saben més d'aquesta causa que la majoria de gent", diu el penalista després de mesos dormint poc i malament, de visites a Soto del Real i a Lledoners, de clavar els colzes per desmuntar la rebel·lió.

La seva projecció pública no ha parat de créixer. Té personatge al Polònia de TV3 i fa xerrades sobre el judici a Catalunya. "És gratificant que la gent et doni suport", explica. Però són petites alegries que no compensen l'amargor del procés. S'ha plantejat fins i tot penjar la toga. Si ho fa i torna a la seva vocació primera, haurà de millorar: no li va arribar la nota per estudiar periodisme. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_