_
_
_
_
_

Els dòlars no salven el Reus

Desaparegut esportivament, el club afronta la seva dissolució perquè la gestió de Clifton Onolfo no millora la de Joan Oliver

Marc Rovira
Els jugadors del Reus celebrant un gol.
Els jugadors del Reus celebrant un gol.Josep Lluís Sellart

El Club de Futbol Reus Deportiu s’enfonsa en un pou sense fons. Sense futbolistes, tots els integrants de la primera plantilla han marxat per impagaments reiterats i, sense partits a la vista, després de l’expulsió del campionat ordenada per la Lliga, la caiguda al buit, continua. Ara són els treballadors del club els qui han denunciat que fa mig any que no cobren i que l’arribada dels inversors nord-americans que, el mes passat, van convertir-se en propietaris de la societat després de comprar-l’hi a Joan Oliver, no ha aportat cap solució.

L’entrenador Xavi Bartolo i el seu cos tècnic, els membres de la direcció esportiva, entrenadors del filial i del futbol base, i tot el personal d’administració encara estan atrapats en la morositat crònica del club. “Des del mes de setembre sense percebre el nostre sou” han denunciat els afectats en un comunicat on qualifiquen el nou propietari, Clifton Onolfo, de mentider i situen la seva credibilitat al mateix nivell d’inversemblança que la que tenia Joan Oliver abans de deixar el club. “Les falses promeses han tornat a ser el nostre pa de cada dia”, lamenten els afectats.

Más información
La Lliga expulsa el Reus tres anys, i els seus rivals en la segona volta sumaran tres punts
El Reus pateix una fugida massiva de jugadors i se suspèn el seu partit contra l’Albacete
Una empresa immobiliària nord-americana compra el Reus i el salva de l’extinció

L’arribada d’Onolfo i del seu soci, Russell Platt, semblava que havia d’aportar l’oxigen financer necessari per garantir la supervivència del CF Reus Deportiu però, més enllà d’impulsar un canvi de nom en l’accionariat de l’entitat, els canvis han estat insignificants. En les primeres hores al capdavant del club i valent-se de la publicitat que els va donar anunciar la seva voluntat de construir un projecte esportiu sòlid i d’aixecar un estadi de 18.000 localitats, el triple de l’actual, els inversors nord-americans van intentar acostar posicions amb la Lliga i la Federació Espanyola de Futbol per aturar una expulsió de la competició que semblava imminent. No la van aconseguir frenar. També van intentar transmetre tranquil·litat al personal del club, assegurant que arribaven amb les maletes plenes de diners i que tenien intenció de posar al dia les nòmines de tots els treballadors. El personal denuncia que això tampoc no s’ha complert. “No només no s’han pagat les nòmines pendents, sinó que se n’ha acumulat una més: la del gener”.

Un cop va quedar clara la condemna esportiva del club, expulsat de Segona A i amb un futur gris a Segona B, Clifton Onolfo “havia de salvar el club”, apunten els treballadors, però la seva gestió al capdavant de l’entitat està acabant de sepultar les possibilitats de supervivència que tenia el Reus. I en tenia molt poques.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_